AAVV - Tendències de la historiografia catalana

En aquest període, el grup fundat per Millàs fou dirigit per Joan Vernet i el seu deixeble, Julio Samsó i Moya, la tasca dels quals ha estat, a més de consolidar un grup de recerca international en història de l’astronomia àrab, elaborar les primeres síntesis amb base rigorosa de l’aportació científica d’Al-Andalus. El grup de Barcelona ha aconseguit un pes específic molt important entre els especialistes del seu camp, com ho demostren les seves publicacions i, en particular, l’edició d’una nova revista internacional d’història de la ciència àrab, Suhyal .

El 1983, el professor M. García Doncel impulsà a la Universitat Autònoma de Barcelona la creació d’un centre d’història de les ciències, que el 1986 assumí un programa de doctorat en història de les ciències que ha tingut una acollida molt important en el món educatiu; al mateix temps, ha facilitat la recerca en història de les ciències físiques als segles XIX i XX. També dins la història de la física, destaca l’obra del professor de la Universitat de Barcelona, L. Navarro Veguillas, que ha analitzat les aportacions d’Einstein a la física estadística i a la quàntica. Pel que fa a la història de la tècnica, el professor G. Lusa Monforte organitzà, el 1976, el 125è aniversari de la creació de l’Escola d’Enginyeria Industrial de Barcelona. Aquesta iniciativa s’ha materialitzat en un centre de recerca i, des del 1996, en una revista, Quaderns d’Història de l’Enginyeria .

El 1985, J. M. Camarasa i A. Roca Rosell crearen un grup d’història de la ciència dins de l’IEC. Aquest grup formà part del nucli impulsor de la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica, creada el 1991, en la fundació de la qual participaren gairebé la totalitat dels grups de recerca i molts investigadors individuals dels Països Catalans. D’aquest període destaca la publicació del recull de biografies Ciència i Tècnica als Països Catalans. Una aproximació biogràfica als darrers 150 anys (1995), dirigit per Camarasa i Roca Rossell. Finalment, s’ha de mencionar que, des del 1997, existeix una xarxa temàtica d’història de la ciència i de la tècnica que coordina els grups de recerca presents a la Societat.

Lectures

GLICK, T. F.: «Mi colaboración con López Piñero», Anthropos , 20, 1982, pp. 26-27.

LÓPEZ PIÑERO, J. M.: «Notas para una biografía intelectual», Anthropos , 20, 1982, pp. 16-19.

LÓPEZ PIÑERO, J. M.: «Los modelos de investigación historicomédica y las nuevas técnicas», dins A. A. Lafuente i J. J. Saldaña (coords.): Historia de las ciencias , Madrid, CSIC, 1987, pp. 125-150.

— «Las etapas iniciales de la historiografía de la ciencia», Arbor , 558-560, 1992, pp. 21-67.

NAVARRO BROTONS, V.: «Notes al voltant del desenvolupament de la història de la ciència a l’Estat espanyol al darrer quart de segle (1969-1984)», dins Cinquanta anys de ciència i tècnica a Catalunya. Entorn de l’activitat científica d’E. Terradas (1883-1950) , Barcelona, IEC, 1987, pp. 205-212.

ROCA ROSELL, A.: «Una perspectiva de la historiografia de la ciència i de la tècnica a Catalunya», dins II Trobades d’Història de la Ciència i de la Tècnica , Barcelona, Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica, 1993, pp. 13-26.

— «El repte de la síntesi. Antecedents i situació actual de la historiografia catalana de la ciència i de la tècnica», El Contemporani , 1, 1993, pp. 35-39.

Текст предоставлен ООО «ЛитРес».

Прочитайте эту книгу целиком, купив полную легальную версию на ЛитРес.

Безопасно оплатить книгу можно банковской картой Visa, MasterCard, Maestro, со счета мобильного телефона, с платежного терминала, в салоне МТС или Связной, через PayPal, WebMoney, Яндекс.Деньги, QIWI Кошелек, бонусными картами или другим удобным Вам способом.