M. Teresa Cabré - A l'entorn de la paraula (II) - lexicologia catalana

A L’ENTORN

DE LA PARAULA

(II)

LEXICOLOGIA CATALANA

M. TERESA CABRÉ

A L’ENTORN

DE LA PARAULA

(II)

LEXICOLOGIA CATALANA

UNIVERSITAT DE VALÈNCIA

1994

Col·lecció BIBLIOTECA LINGÜÍSTICA CATALANA

Direcció: Antoni Ferrando Francés

Ángel López García

© M. Teresa Cabré i Castellví, 1994

© D’aquesta edició: Universitat de València, 1994

Fotocomposició i maquetació: Servei de Publicacions de la Universitat de València

I.S.B.N.: 978-84-370-9468-7

ÍNDEX

Presentació

I. LA DESCRIPCIÓ DEL SISTEMA LINGÜÍSTIC DE LA LLENGUA CATALANA

1. Aspectes generals

1.1. El model de descripció

1.2. L’adequació del model

1.3. La delimitació de l’objecte

2. Sistematicitat i idiosincràsia

3. Variació i homogeneïtat

4. Descripció i prescripció

5. Creativitat i lèxic

II. LA FORMACIÓ DE MOTS

1. La sufixació

1.1. La formació de noms

1.1.1. La formació de noms a partir de noms

1.1.2. La formació de noms a partir d’adjectius

1.1.3. La formació de noms a partir de verbs

1.2. La formació d’adjectius

1.2.1. La formació d’adjectius a partir de noms

1.2.2. La formació d’adjectius a partir d’adjectius

1.2.3. La formació d’adjectius a partir de verbs

1.2.4. La formació d’adjectius a partir d’adverbis

1.3. La formació de verbs

1.3.1. La formació de verbs a partir de noms i d’adjectius

1.3.2. La formació de verbs a partir de verbs

1.3.3. La formació de verbs a partir d’adverbis

1.4. La formació d’adverbis

1.5. Polivalència d’alguns sufixos

1.6. Limitacions de la derivació

2. La prefixació

3. La composició

4. La composició culta

4.1. Aspectes generals

4.2. Caracterització i tipus de compostos

4.3. El tractament lingüístic dels compostos cultes

5. La parasíntesi

6. La conversió sintàctica o hipostasi

7. Altres processos lèxics de formació de paraules

7.1. Sintagmació i lexicalització

7.2. Truncació i lexicalització

8. Els manlleus d’altres llengües

ANNEX I

Formes de sufix

1. Sufixos nominals

2. Sufixos adjectius

3. Sufixos verbals

4. Sufixos adverbials

ANNEX II

Formes de prefix

1. Prefixos catalans

2. Prefixos greco-llatins

ANNEX III

Principals formes de composició culta

1. Formes llatines

2. Formes gregues

BIBLIOGRAFIA

Presentació

A l’entorn de la paraula és un manual de lexicologia adreçat a estudiants universitaris confegit sobre la base d’una experiència de més de 15 anys d’ensenyar la matèria de Lexicologia catalana a la Universitat de Barcelona, primer als estudiants de cinquè curs i més tard, amb el nou pla d’estudis, als de segons curs.

La lexicologia ha estat sempre una matèria opcional del pla d’estudis de Filologia Catalana de la UB. Aquest fet, però, no sembla que li hagi restat audiència. Una bona part dels estudiants del Departament de Filologia Catalana d’aquests 15 anys (alguns d’ells professors al mateix Departament) interessats per adquirir una orientació més lingüística que literària han fet l’opció de cursar l’assignatura; com també força estudiants d’altres departaments que no oferien un ensenyament específic del lèxic.

Per aquesta experiència, però també perqué estic convençuda (com llegireu repetidament a diversos capítols) que per descriure una llengua cal partir d’un model teòric al més explícit possible, aquest llibre no s’ha concebut com un manual exclusivament dedicat als estudiants de filologia catalana, sinó com un tractat de lexicologia teòric i descriptiu alhora. I així, presenta un model teòric sobre el qual es pot fonamentar una descripció del lèxic de qualsevol llengua (Volum I) i dades descriptives sobre el funcionament del sistema lèxic de la llengua catalana (Volum II).

L’obra s’ha distribuїt en dos volums per facilitar-ne el maneig, i també per satisfer les necessitats específiques dels qui s’interessen només per la teoria o pels que només volen aplicar-la a una llengua que no és el català. Per donar autonomia màxima a cada un dels dos volums, trobareu repetida la bibliografia al final de cada llibre. M’agradaria, doncs, que aquest fos un manual útil i comprensible per endinsar-se en l’estudi sistemátic del lèxic, tan menystingut en la majoria de gramátiques arreu.

No voldria acabar aquesta breu presentació sense agrair de manera general als companys i companyes de departament el suport i la confiança que m’han mostrat atorgant-me repetidament aquesta matèria, i als qui van ser, en el meu període d’estudiant universitària (i que avui continuen sent), els meus mestres en lingüística i en flexibilitat d’enfocament de les ciéncies del llenguatge: Antoni M. Badia i Joan Veny.

De forma explícita voldria esmentar els qui m’han ajudat directament en la realització del llibre: Rosa Estopà, que ha col·laborat sense restriccions en la preparació material del text; Victòria Alsina, que m’ha revisat tots els índexs de formants (sobretot els cultes) i n’ha completat la informació; i Danielle Corbin, que amb la seva invitació a la Universitat de Lille el mes de febrer de 1993 va fer possible que pogués acabar d’escriure aquest text fora de les pressions de la vida professional i personal de cada dia.

I tampoc no voldria deixar d’agrair a la meva família la comprensió que han tingut amb mi per les hores que he hagut de dedicar a aquesta obra.

M. TERESA CABRÉ

Barcelona, gener de 1994

CAPÍTOL I

LA DESCRIPCIÓ DEL SISTEMA LINGÜÍSTIC DE LA LLENGUA CATALANA

Un dels mitjans que tenen les llengües per enriquir llur lèxic és la derivació. Peró quan una llengua viu supeditada a una altra, s’esdevé que renuncia sovint a aquest mitjà i, davant un mot derivat a traduir, el manlleva tot fet a la llengua dominadora.

(Fabra, 1919 a )

Una lingüística descriptiva de la llengua catalana hauria de donar raó del coneixement que els parlants d’aquesta llengua tenen del seu sistema lingüístic. En aquest sentit, s’hauria d’ocupar de la descripció de tots els aspectes de la gramàtica dels seus parlants.

1. ASPECTES GENERALS

Abans d’abordar de manera sistemàtica la descripció gramatical, sembla convenient de fer una sèrie de consideracions inicials sobre el procés mateix de descripció d’una llengua o gramàtica particular.

1.1. El model de descripció

El primer punt que cal tenir en compte en abordar la descripció d’una llengua és que aquesta descripció no pot fer-se al marge d’una teoría que li serveixi de marc, i sense comptar amb un model lingüístic que doni coherència als raonaments i supòsits que un lingüista fa servir per presentar l’organització del sistema d’una llengua concreta Aquesta teoria ha de reflectir la «imatge» que aquest lingüista té de la llengua i, doncs, en constitueix el «seu» model.

Molt sovint hom topa amb opinions que consideren que una descripció objectiva és aquella que es basa només en les dades reals que es van produint i en fa una anàlisi descriptiva recta, i que tota proposta que es basa d’entrada en una teoria no condueix a cap altre lloc que a resultats «previstos» i, per tant, subjectius. Deixant de banda de moment altres consideracions sobre aquesta opinió, cal que tinguem en compte que es fa difícil parlar d’ objectivitat en la ciència si considerem la distància que hi ha entre la realitat i la seva «imatge», que és a fi de comptes allò que un científic descriu.