Jordi Carbonell i de Ballester - Elements d'història de la llengua catalana

ELEMENTS D’HISTÒRIA

DE LA LLENGUA CATALANA

Jordi Carbonell

ELEMENTS D’HISTÒRIA

DE LA LLENGUA CATALANA

Edició a cura

d’Antoni Ferrando

UNIVERSITAT DE VALÈNCIA

BIBLIOTECA

LINGÜÍSTICA CATALANA

33

Direcció

Antoni Ferrando Francés

Ángel López García

Comitè científic

Germà Colón (Universitat de Basilea, Suïssa)

Joseph Gulsoy (Universitat de Toronto, Canadà)

Philip Rasico (Universitat de Vanderbilt, Estats Units d’Amèrica)

Beatrice Schmid (Universitat de Basilea, Suïssa)

Max W. Wheeler (Universitat de Sussex, Gran Bretanya)

Curt Wittlin (Universitat de Saskatchewan, Canadà)

Aquesta publicació no pot ser reproduïda, ni totalment ni parcialment, ni enregistrada en, o transmesa per, un sistema de recuperació d’informació, en cap forma ni per cap mitjà, sia fotomecànic, fotoquímic, electrònic, per fotocòpia o per qualsevol altre, sense el permís previ de l'editorial.

© Hereus de Jordi Carbonell, 2017

© D’aquesta edició: Universitat de València, 2017

Coordinació editorial : Maite Simon

Maquetació i disseny interior : Inmaculada Mesa

Correcció : Pau Viciano-Elvira Iñigo

Coberta

Disseny: Maite Simon

Tractament gràfic: Celso Hernández de la Figuera

ISBN: 978-84-9134-204-5

ÍNDEX

PRÒLEG

El projecte d’història de la llengua catalana que Jordi Carbonell havia somiat, per Antoni Ferrando

ELEMENTS D’HISTÒRIA DE LA LLENGUA CATALANA

I. ASPECTES GENERALS

1. Elements d’història social i política de la llengua catalana

2. La història lingüística catalana com a expressió d’una unitat cultural

II. LA PRESÈNCIA CATALANA A SARDENYA

3. La llengua catalana a Sardenya

4. La crida en català del virrei de Càller del 1337 i la seva significació

5. La llengua i la literatura medieval i moderna

6. L’ús de la llengua catalana a l’arquebisbat d’Arborea (ss. XVI-XVIII)

7. L’ús del català als quinque librorum en algunes diòcesis sardes

III. EL CATALÀ A L’ÈPOCA MODERNA

8. La literatura catalana durant el període de transició del segle XVIII al segle XIX

9. La cultura a Menorca

10. Antoni Febrer i Cardona i el comte d’Aiamans, dues figures de la Il·lustració

11. Notes sobre els Principis de la lectura menorquina de 1804 .

12. Els gramàtics i els lexicògrafs menorquins anteriors a F. de B. Moll

IV. EL CATALÀ HODIERN

13. El català com a llengua de cultura moderna

14. Escriure en castellà a Catalunya

V. MESTRES I AMICS

15. Francesc de Borja Moll

16. Manuel Sanchis Guarner

17. Ramon Aramon i Serra

18. Max Cahner

PRÒLEG

El projecte d’història de la llengua catalana que Jordi Carbonell havia somiat

Jordi Carbonell ja va ser presentat en l’article «Escriure en castellà a Catalunya», que li publicà la revista Serra d’Or el 1977, com un professor que «prepara una història de la nostra llengua». En efecte, d’aquest projecte, n’havia donat sengles avanços en dos articles quasi coetanis, «La influència de factors històrics exògens en la situació actual del català dins la societat» (1977) –de fet, la versió catalana de «The Influence of Exogenous Historical Factors on the Present Social Status of Catalan» (1974)– i «Elements d’història social i política de la llengua catalana» (1979), apareguts en la revista Treballs de Sociolingüística Catalana . El nostre autor hi plantejava la necessitat de dotar-nos d’una història sociolingüística del català que posés èmfasi no tant en els fets com en les causes de l’evolució dels avatars històrics de la nostra comunitat lingüística, que, seguint Joan Fuster, denomina sempre Països Catalans. Partia d’una concepció de la història de la llengua molt influïda per les lectures de prestigiosos sociolingüistes, com J. Fishman, J. L. Calvet, E. Haugen i J. Holmes, entre d’altres. Pocs anys després, Carbonell hi tornava, ara remarcant els factors culturals, a «La història lingüística catalana com a expressió d’una unitat cultural» (1984), en el context d’un debat a la Universitat de València en què vaig tenir l’honor de participar. No és sobrer remarcar que tots tres articles va ser publicats a la ciutat de València. Tot feia pensar que el projecte de Carbonell d’oferir-nos una història social de la llengua catalana no tardaria gaire a fer-se realitat. Però les seues múltiples ocupacions l’ajornaven indefinidament.

Durant els 32 anys que he compartit amb Carbonell la vida acadèmica de la Secció Filològica de l’IEC, no sols m’hi havia interessat, sinó que li havia ofert la col·lecció «Biblioteca Lingüística Catalana», de la Universitat de València, perquè hi publiqués aqueixa història de la nostra llengua. Importava donar a conèixer els seus plantejaments, que sempre han tingut com a marc de reflexió el conjunt de la comunitat lingüística catalana, entesa com una comunitat nacional. Carbonell acompanyà aquest discurs amb una praxi política i cultural exemplar. Publicar-li aquest projecte era també per a mi una manera de retre homenatge a un intel·lectual íntegre, bondadós i compromès amb la causa de la llengua i de la terra. És difícil oblidar la seua impagable contribució al naixement o a la consolidació de diverses associacions de catalanística i la seua atenció especial al País Valencià. En aquest sentit cal recordar el seu abrandat parlament, en un valencià quasi perfecte, a la plaça de bous de València en l’homenatge a Joan Fuster, el 9 d’octubre de 1981.

Ara bé, conscient que les seues múltiples ocupacions li impedien de dur a terme el projecte, vaig optar per plantejar-li una alternativa realista: que reunís tots els seus articles sobre història de la llengua, o que hi poguessen tenir a veure, i que els connectés d’alguna manera. No tindríem la somiada Història social i política de la llengua catalana , però sí uns Elements d’història de la llengua catalana . Com que m’adonava que la seua avançada edat feia cada vegada menys viable aquest replantejament del projecte i no volia deixar d’expressar-li l’agraïment per les seues contribucions a la cultura catalana, vaig concebre un homenatge acadèmic alternatiu: l’edició de tots els seus estudis, publicats i inèdits, sobre Joan Roís de Corella. Tindria així si més no un llibre que ell encara pogués tocar, veure i llegir còmodament. Era també una manera de reconèixer-li el paper que havia tingut en la revaloració de l’obra del gran escriptor valencià, ja que va ser Carbonell qui va denunciar els prejudicis que pesaven sobre l’estil de la seua prosa, generalment presentada com a decadent, i fins i tot considerar-lo com el responsable de la crisi del català com a llengua literària en iniciar-se el segle XVI. En aquesta ocasió hi vaig reeixir. Gràcies a la generositat del professor Vicent Martines Peres, director de l’IVITRA, va ser possible que Publications of eHumanista, de la Universitat de Santa Barbara (Califòrnia), edités, el 2014, L’obra de Joan Roís de Corella. The work of Joan Roís de Corella , amb pròlegs d’Isidor Marí, llavors president de la Secció Filològica de l’IEC, i meu. Aquest era sens dubte un segon somni de Jordi Carbonell, que afortunadament va veure acomplit. I amb quina satisfacció! En previsió que fos la darrera ocasió que jo pogués glossar la contribució de Carbonell a la història de la llengua catalana i, concretament, el paper que el nostre autor atorgava al País Valencià en el procés de reconstrucció nacional, vaig aprofitar el davantal d’aquest llibre per a incloure un breu estudi on abordava aquestes qüestions: «Jordi Carbonell: el País Valencià i la història de la llengua catalana».