Jordi Carbonell i de Ballester - Elements d'història de la llengua catalana

6. Op. cit ., p. 21.

7. Op. cit ., p. 103.

8. Vegeu sobre aquest tema les pàgines dedicades a l’ús de l’occità per part dels catalans per R. Aramon i Serra, «Problèmes d’histoire de la langue catalane», a La linguistique catalane , Actes du Colloque International de Strasbourg (23-27 avril 1968), publiées par Antoni Badia Margarit et Georges Straka, París, Klincksieck, 1973, pp. 41-48.

9. Joan Coromines, Lleures i converses d’un filòleg , Barcelona, Club Editor, 1971, p. 276.

10. Ramon Muntaner, Crònica , 9 vols., Barcelona, Barcino, 1927-1952, vol. I, pp. 68-69.

11. M. Sanchis Guarner, «Sobre la data de les regles de purisme idiomàtic de Bernat Fenollar», ER, X (1962), pp. 307-310.

12. Text publicat, amb estudi preliminar, per A. M. Badia Margarit ( Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona , XXIII (1950), pp. 137-152; XXIV (1951-1952), pp. 83-116; XXV (1953), pp. 145-163).

13. Entre d’altres, en el primer cas, trobem llangonissa, gavinet, cànyem, poder , que Fenollar aconsellava de substituir per llonganissa, ganivet, cànem, per ventura , com en la normativa moderna (en el darrer exemple, al costat de potser ). En el segon cas, gaire, coratge, malencònic, remei, servei , desaconsellats davant molt, ànimo, melancòlic, remedi, servici , contra la normativa moderna que aconsella el contrari, mentre formes com les del perfet perifràstic ( vaig anar , etc.), o bé mató, homei, cloquer , [ a ] clucar (els ulls) desaconsellades a les Regles , avui són acceptades per la normativa al costat de les del perfet sintètic ( aní , etc.), o bé brossat, homicidi, campanar, tancar .

14. Cançoner satírich valencià dels segles XV i XVI , publicat per Ramon Miquel i Planas, «Biblioteca Catalana», Barcelona, 1911, pp. 225-234; Martí de Riquer, Història de la literatura catalana , III, Barcelona, 1964, pp. 345-354.

15. Ramon Llull, Obres essencials , 2 volums, «Biblioteca Perenne», Barcelona, 1957, 1960, amb bona bibliografia de Miquel Batllori, vol. 2, pp. 1359-1374, completada posteriorment per Josep Massot i Muntaner, a «Veinte años de investigación sobre literatura catalana (1950-1969)», Norte. Revista Hispánica de Amsterdam , any XI, núm. 1+2 (gener-abril 1970), pp. 74-76. Arnau de Vilanova, Obres catalanes , a cura de Miquel Batllori, «Els Nostres Clàssics», núms. 53-54 i 55-56, Barcelona, 1947; bibliografia a Massot, ibidem .

16. Per no mencionar sinó textos molt importants: Usatges de Barcelona , a cura de Josep Rovira i Armengol, ENC, 43-44, Barcelona, 1933; Consolat de Mar , a cura de Ferran Valls i Taberner, ENC, 27, 37, 41, Barcelona, 1930, 1931, 1933; Furs de València , a cura de Germà Colón i Arcadi Garcia, ENC, 101, 105, Barcelona, 1970, 1974.

17. Rosalia Guilleumas, La llengua catalana segons Antoni Rubió i Lluch , CPB, 179, Barcelona, 1957, pp. 32-34.

18. Parlaments a les Corts Catalanes , a cura de Ricard Albert i Joan Gassiot, ENC, 19-20, Barcelona, 1928; Guilleumas, op. cit ., pp. 34-36.

19. Vegeu, per exemple, Antoni Rubió i Lluch, Documents per la història de la cultura catalana migeval , 2 vols., Barcelona, IEC, 1908-1921; id ., Diplomatari de l’Orient Català , Barcelona, IEC, 1947; Guilleumas, op. cit ., pp. 27-32.

20. Rubió i Lluch, Diplomatari ..., op. cit .; id ., Documents ..., op. cit .; Guilleumas, op. cit ., pp. 31-32.

21. Vegeu, per exemple, la lletra d’Alfons III a la seva germana Maria (Rubió i Lluch, Documents ..., op. cit ., I, p. 114), ultra les citades més avall (nota 28).

22. Rubió i Lluch, Diplomatari ..., op. cit .; id ., Documents ..., op. cit .

23. Maria-Teresa Ferrer i Mallol, «La redacció de l’instrument notarial a Catalunya. Cèdules, manuals, llibres i cartes», Estudios Históricos y Documentos de los Archivos de Protocolos , IV (Miscelánea en honor de Raimundo Noguera de Guzmán) Barcelona, 1974, pp. 29-191; N. Coll Julià, «Una letra de cambio y de su recambio originales de 1461; transferencia de la segunda», ibidem , pp. 447-454; Lletres de batalla , a cura de Martí de Riquer, ENC, 90, 98, 99, Barcelona, 1963, 1968.

24. Veg., per exemple, Epistolari de Pere III , vol. I, a cura de Ramon Gubern, ENC, 78, Barcelona, 1955.

25. Epistolari del segle XV , recull de cartes privades, editat per Francesc Martorell, ENC, 9, Barcelona, 1926; «Cinc lletres privades catalanes del segle XIV», editades per Elies Serra i Ràfols, Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics , I (1952), pp. 25-31; Estanislau de K. Aguiló, «Cartes de Pere Freixa a son fill Bartomeu (1505 a 1510)», Boletín de la Sociedad Arqueológica Luliana , X (1903-1904), pp. 301-307, 315-318; Anna Cornaglioti, «Catalani alla corte di Savoia nel secolo XV», Bollettino Storico-Bibliografico Subalpino , LXLX (1971), pp. 552-572.

26. J. Rubió Balaguer, «Literatura catalana», dins Historia general de las literaturas hispánicas , dirigida per G. Díaz-Plaja, vol. III, Barcelona, 1953, pp. 865-866, 871 i ss.

27. L. Nicolau d’Olwer, Resum de literatura catalana , CPB, 33, Barcelona, 1927, pp. 33-34.

28. Rubió Balaguer, op. cit ., p. 797; Guilleumas, op. cit ., p. 34; Nicolau d’Olwer, ibidem ; Francisca Vendrell Gallostra, La corte literaria de Alfonso V de Aragón y tres poetas de la misma , Madrid, 1933, p. 91.

29. Obres de J. Roiç de Corella , publicades per R. Miquel i Planas, «Biblioteca Catalana», Barcelona, 1913, pp. 147-161, 428-429; Joan Roís de Corella, Obres Completes , I: Obra profana , estudi preliminar de Jordi Carbonell, València, 1973, pp. 49-50, 82-91.

30. Miquel Batllori, Algunos momentos de expansion de la historia y cultura valencianas , València, Universitat de València, 1975, p. 23.

31. J. Rius Serra, «Catalanes y aragoneses en la corte de Calixto III», Analecta Sacra Tarraconensia , 1927, pp. 193-330; id ., El registro de personas catalanas en Italia en tiempo de Calixto III , Barcelona, 1927.

32. Benedetto Croce, La Spagna nella vita italiana durante la Rinascenza , 2.ª edizione riveduta, Bari, Laterza, 1922, p. 77.

33. Sobre el català a la cort papal dels Borja, vegeu: Miquel Batllori, «La llengua catalana a la cort d’Alexandre VI», dins Vuit segles de cultura catalana a Europa , Barcelona, 1958, pp. 51-58; id ., «La langue littéraire dans l’épistolaire catalan des Borgia», dins VIII Congresso Internazionale di Studi Romanzi. Firenze 1956 , II, Florència, 1960, pp. 55-57; Giuliano Gasca Queriazza, Gli scritti autografi di Alessandro VI nell’ «Archivum Arcis» , Torí, 1959.

34. Rubió Balaguer, loc. cit ., p. 792. Abans Arturo Farinelli havia mencionat el fet amb una cita més curta («Note sul Boccaccio in Ispagna nell’Età Media», Archiv für das Studium der neueren Sprachen und Litteraturen , CXIV (1905), p. 409); id ., ltalia e Spagna , Torí, 1929, vol. I, p. 113.

35. Pierre Vilar, La Catalogne dans l’Espagne moderne , I, París, 1962, pp. 529 i ss. (trad. cat. II, Barcelona, 1964, pp. 242 i ss.).

36. Idem , p. 543 (trad. cat. II, pp. 257-258).

37. Idem , I, pp. 544 i ss. (trad. cat., II, pp. 258 i ss.).