Marc Baldó Lacomba - Introducció a la història

INTRODUCCIÓ A LA HISTÒRIA

PRAXI, ESTRUCTURA I CANVI

Marc Baldó Lacomba

UNIVERSITAT DE VALÈNCIA

Aquesta publicació no pot ser reproduïda, ni totalment ni parcialment,

ni enregistrada en, o transmesa per, un sistema de recuperació d’informació,

en cap forma ni per cap mitjà, sia fotomecànic, fotoquímic, electrònic,

per fotocòpia o per qualsevol altre, sense permís previ de l’editorial.

© Del text, l’autor, 2009

© D’aquesta edició: Publicacions de la Universitat de València, 2009

Publicacions de la Universitat de València

http://puv.uv.es

publicacions@uv.es

Disseny de la maqueta: Inmaculada Mesa

Il·lustració de la coberta, Josep Renau: La marxa de la joventut cap al futur (bcet 9B), 1974.

Acrílic sobre paper i fusta, 68,5 x 125,6 cm, IVAM

Diseny de la coberta: Celso Hernández de la Figuera

Realització ePub: produccioneditorial.com

ISBN: 978-84-370-7402-3

ÍNDEX

PORTADA

PORTADA INTERIOR PRAXI, ESTRUCTURA I CANVI Marc Baldó Lacomba UNIVERSITAT DE VALÈNCIA

CRÈDITS Aquesta publicació no pot ser reproduïda, ni totalment ni parcialment, ni enregistrada en, o transmesa per, un sistema de recuperació d’informació, en cap forma ni per cap mitjà, sia fotomecànic, fotoquímic, electrònic, per fotocòpia o per qualsevol altre, sense permís previ de l’editorial. © Del text, l’autor, 2009 © D’aquesta edició: Publicacions de la Universitat de València, 2009 Publicacions de la Universitat de València http://puv.uv.es publicacions@uv.es Disseny de la maqueta: Inmaculada Mesa Il·lustració de la coberta, Josep Renau: La marxa de la joventut cap al futur (bcet 9B), 1974. Acrílic sobre paper i fusta, 68,5 x 125,6 cm, IVAM Diseny de la coberta: Celso Hernández de la Figuera Realització ePub: produccioneditorial.com ISBN: 978-84-370-7402-3

INTRODUCCIÓ

I LA HISTÒRIA COM A CIÈNCIA

1. DEFINICIÓ D’HISTÒRIA

EXPERIÈNCIA HISTÒRICA I CONEIXEMENT HISTÒRIC

CARACTERÍSTIQUES DE LA MATÈRIA HISTÒRICA

DEFINICIÓ D’HISTÒRIA

2. CIÈNCIA, CIÈNCIES NATURALS I CIÈNCIES SOCIALS

LA CIÈNCIA

L’EXPLICACIÓ CIENTÍFICA

RELACIÓ ENTRE EXPLICACIÓ I COMPRENSIÓ

CIÈNCIES NATURALS I CIÈNCIES SOCIALS

3. LA PERSPECTIVA DEL CONEIXEMENT HISTÒRIC

CAMP DE TREBALL I OBJECTIUS D’ESTUDI DE LA HISTÒRIA

ESPECIFICITATS DEL CONEIXEMENT HISTÒRIC

FUNCIÓ I USOS PÚBLICS DE LA HISTÒRIA

4. EL MATERIAL DE LA HISTÒRIA

ELS FETS HISTÒRICS

FETS DE MASSES, FETS INSTITUCIONALS I ESDEVENIMENTS

ORGANITZACIÓ I SELECCIÓ DELS FETS

LES FONTS HISTÒRIQUES

ELS LLOCS DE LA MEMÒRIA

5. EL MÈTODE CIENTÍFIC: PREGUNTES, HIPÒTESISI RECERCA DE MATERIALS

EL MÈTODE CIENTÍFIC COM A DIÀLEG

PREGUNTES, HIPÒTESIS I RECERCA DE MATERIALS

6. ELS PROCEDIMENTS D’INVESTIGACIÓ

LES PRÀCTIQUES METODOLÒGIQUES

LES TÈCNIQUES D’INVESTIGACIÓ

7. DISCURS I ENUNCIATS CIENTÍFICS DE LA HISTÒRIA

NARRACIÓ I EXPLICACIÓ

ENUNCIATS CIENTÍFICS: CONCEPTES, LLEIS I MODELS

TEORIA I PLURALITAT TEÒRICA DE LES CIÈNCIES SOCIALS

BREU PERSPECTIVA DE L’EXPLICACIÓ HISTÒRICA

II PRAXI, ESTRUCTURA I CANVI

8. INDIVIDU I SOCIETAT

L’ÉSSER HUMÀ

LA SOCIETAT

INDIVIDU I SOCIETAT

CULTURA I CIVILITZACIÓ

9. ACCIÓ, PRAXI I HISTÒRIA

RELACIONS SOCIALS, ACCIONS SOCIALS I PRAXI

PRAXI CONCRETA I PRAXI SOCIAL GLOBAL

CAMPS DE LA PRAXI

10. DIALÈCTICA I HISTÒRIA

LA DIALÈCTICA

DE LA IDEA A LA SOCIETAT

LA DIALÈCTICA SOCIAL

11. ESTRUCTURA SOCIOHISTÒRICA I CANVI SOCIAL

EL CONCEPTE D’ESTRUCTURA SOCIAL

MODE DE PRODUCCIÓ COM A GLOBALITAT

LA PRODUCCIÓ I L’ORGANITZACIÓ SOCIAL DE LA VIDA

CANVI I DESENVOLUPAMENT SOCIAL

EL CARÀCTER SOCIAL DEL CANVI

12. EL DESENVOLUPAMENT HISTÒRIC

ETAPES TECNICOPRODUCTIVES DE LA HISTÒRIA

DE L’HOMINITZACIÓ A LES SOCIETATS DE CAÇADORS-RECOL·LECTORS

DEL NEOLÍTIC A LA CIVILITZACIÓ

LES SOCIETATS PRECAPITALISTES DE CLASSE

LA TRANSICIÓ DEL FEUDALISME AL CAPITALISME

EL CAPITALISME

BIBLIOGRAFIA

ÍNDEX ANALÍTIC I ONOMÀSTIC

INTRODUCCIÓ

La investigació històrica té un clar propòsit: serveix per a orientar-nos, per a entendre els problemes que, al nostre món, presenten una aparença complexa, si no confusa. Tracta, per tant, d’aportar una explicació profunda, exacta i exhaustiva de la realitat social. En efecte, el món on vivim és un món històric. Els problemes que s’hi plantegen són, en gran mesura, resultat del passat, deriven directament d’aquest, han sorgit dins del procés històric. Per interpretar el món actual amb rigor, cal conèixer el passat humà, cal descobrir-ne les arrels. En això consisteix la història. El repte de la història és el present.

Però, a més, la història intenta donar compte de les experiències humanes, de les societats anteriors i les actuals. Conèixer-la, per tant, ens ajuda a saber més exactament i objectivament, el món que vivim, el que hem heretat i les experiències –socials, humanes– anteriors. Com funciona i ha funcionat, quins han estat els mecanismes mitjançant els quals els humans han fet i fan la història. Si alguna cosa ha fet l’ésser humà al món, veritablement, és la seua història. Esbrinar-la, explicar-la, és l’objecte de la disciplina.

Aquest llibre tracta d’aquest coneixement. Si es titula Introducció a la història és perquè tracta dels fonaments d’aquest saber, de com es construeix i com pot interpretar-se aquesta experiència. Té el mateix títol que un llibre anterior meu que va publicar la universitat de valència el 1992. Tanmateix, malgrat aquesta semblança en el nom del llibre, no arribarà ni a l’1 per cent el que és igual en aquest i en l’anterior. No es tracta, per tant, d’una reedició ni d’una segona edició retocada i actualitzada, sinó d’un llibre nou al qual s’afegeix un subtítol –Praxi, estructura i canvi– que bé podria ser intercanviable amb el títol.

Si, en el que és fonamental, l’orientació d’ara és la mateixa de fa setze anys, ací s’acaben les coincidències. El present llibre assumeix i integra el pas del temps, la maduració –crec– i el desenvolupament personal. Com l’anterior, també es proposa ajudar i donar pautes als que s’inicien en la reflexió i l’estudi de la història, especialment als estudiants, però pense que no és tan senzill com l’anterior, i no perquè tinga molta més informació, sinó perquè, probablement, veig la matèria d’una manera més complexa, ja que fa molts anys que l’escric i el reescric en un debat teòric continu, deixant enrere anys pensant-lo i repensant-lo. Evidentment, si no fóra per l’aula, pels estudiants, aquest llibre no existiria. En bona part es deu també, com l’altre, a la reflexió a la qual obliga la praxi docent i a l’estímul que aporta.

El treball està estructurat en dues parts. La primera aborda la història com a coneixement científic. Segons el meu criteri, que l’explicació històrica tinga caràcter científic o no el tinga no és adjectiu, sinó substancial. Paga la pena intentar conèixer la història objectivament i des del mètode científic. Aquesta part es desglossa en set capítols que van des de la definició d’història fins a com s’exposa o s’expressa el resultat de la recerca, passant per una reflexió sobre el coneixement científic, les especificitats del coneixement científic de la societat i la història, les fonts històriques i les estratègies de treball. En aquesta part s’intenta ajudar amb força l’estudiant, raonant pas a pas com es construeix el saber històric amb rigor: com es construeix l’explicació de la història humana, des de les preguntes fins a la narració, passant per les hipòtesis, els conceptes i la teoria.