M. Àngels Cabré - 100 grans dones de la història

M. Àngels Cabré

(Barcelona, 1968) és escriptora i crítica literària. Ha publicat una biografia de Gabriel Ferrater, dos volums de poesia, uns quants relats i la novel·la El silencio , portada al cinema per Jordi Cadena amb el títol de L’amant del silenci .

És autora de diversos assaigs com Leer y escribir en femenino, A contracorriente. Escritoras a la intemperie del siglo XX, Miralls creuats: Roig/Capmany (Premi d’Assaig Josep Vallverdú 2016) i El llarg viatge de les dones. Feminisme a Catalunya . També ha recollit els textos feministes de Montserrat Roig a Som una ganga .

Dedicada al feminisme cultural, ha estat docent del Màster Gènere i Comunicació de la UAB i dirigeix l’Observatori Cultural de Gènere, dedicat a impulsar la cultura feta per dones.

Les dones són aquí des dels inicis de la humanitat, però la seva visibilitat ha estat inversament proporcional a l’excessiva visibilitat dels homes. Aquest mal invent anomenat patriarcat, encara ben viu, les ha condemnat als espais privats. Per sort, les dones són desobedients i, amb no poc esforç, han ocupat progressivament els llocs que se’ls negaven. De manera que, a banda d’escriure la història en minúscula, han acabat escrivint també la Història amb majúscula.

Aquest llibre recull les vides de 100 grans dones que han fet de la Història un lloc una mica més femení del que el patriarcat hauria volgut. Dones de la política, la música, les arts plàstiques, la literatura, la filosofia, la ciència, el cinema... Dones privilegiades i dones humils, heroiques en les seves històries de superació. Dones que han deixat empremta. Dones, en definitiva, que avui són referents per a moltes altres dones.

100 grans dones

de la història

• Col·lecció De Cent en Cent – 65 •

M. Àngels Cabré

Primera edició: març del 2021

© M. Àngels Cabré

© de l’edició:

9 Grup Editorial

Cossetània Edicions

C/ de la Violeta, 6 • 43800 Valls

Tel. 977 60 25 91

cossetania@cossetania.com

www.cossetania.com

Disseny i composició: 3 x Tres

Producció de l’ePub: booqlab

ISBN: 978-84-1356-105-9

Introducció

1. Aspàsia de Milet (c. 470 aC – c. 400 aC)

2. Cleòpatra (69 aC – 30 aC)

3. Hipàtia (355/379–415/416)

4. Egèria (s. IV)

5. Ermessenda de Carcassona (973–1058)

6. Hildegarda de Bingen (1098–1179)

7. Elisenda de Montcada (1292–1364)

8. Joana d’Arc (c. 1412–1431)

9. Isabel de Villena (1430–1490)

10. Isabel la Catòlica (1451–1504)

11. Teresa d’Àvila (1515–1582)

12. Artemisia Gentileschi (1593–1654)

13. Juliana Morell (1594–1653)

14. Luisa Roldán (1652–1706)

15. Marianna de Copons (1687–1757)

16. Agustina d’Aragó (1786–1857)

17. Mariana Pineda (1804–1831)

18. Dorotea de Chopitea (1816–1891)

19. Concepción Arenal (1820–1893)

20. Louise Michel (1830–1905)

21. Helena Blavatsky (1831–1891)

22. Amalia Domingo (1835–1909)

23. Dolors Monserdà (1845–1919)

24. Emilia Pardo Bazán (1851–1921)

25. Dolors Aleu (1857–1913)

26. Emmeline Pankhurst (1858–1928)

27. Ángeles López de Ayala (1858–1926)

28. Blanca Catalán (1860–1904)

29. Clotilde Cerdà (1861–1926)

30. Teresa Claramunt (1862–1931)

31. Carme Karr (1865–1943)

32. Pepita Teixidor (1865–1914)

33. Marie Curie (1867–1934)

34. Carmen de Burgos (1867–1932)

35. Alexandra David-Néel (1868–1969)

36. La Bella Otero (1868–1965)

37. Caterina Albert (1869–1966)

38. Maria Montessori (1870–1952)

39. Francesca Bonnemaison (1872–1949)

40. Natividad Yarza (1872–1960)

41. Rosa Sensat (1873–1961)

42. Lluïsa Vidal (1876–1918)

43. Àngela Graupera (1876–1940)

44. Virginia Woolf (1882–1941)

45. Dorothy Levitt (1882–1922)

46. Elena Jordi (1882–1945)

47. Coco Chanel (1883–1971)

48. Tecla Sala (1886–1973)

49. Clara Campoamor (1888–1972)

50. Margarida Xirgu (1888–1969)

51. María Luz Morales (1889–1980)

52. La Argentina (1890–1936)

53. Caridad Mercader (1892–1975)

54. Aurora Bertrana (1892–1974)

55. Carme Montoriol (1893–1966)

56. Madronita Andreu (1895–1983)

57. Conxita Supervia (1895–1936)

58. Lola Anglada (1896–1984)

59. Dolores Ibárruri, La Pasionaria (1895–1989)

60. Amelia Earhart (1898–1937)

61. María Moliner (1900–1981)

62. Margaret Mead (1901–1978)

63. Maria Dolors Bargalló (1902–1980)

64. María Laffitte (1902–1986)

65. Maruja Mallo (1902–1995)

66. María Zambrano (1904–1991)

67. Frederica Montseny (1905–1994)

68. Hannah Arendt (1906–1975)

69. Anna Maria Martínez Sagi (1907–2000)

70. Frida Kahlo (1907–1954)

71. Mercè Rodoreda (1908–1983)

72. Pilar Careaga (1908–1993)

73. Remedios Varo (1908–1963)

74. Simone de Beauvoir (1908–1986)

75. Enriqueta Gallinat (1909–2006)

76. Carme Serrallonga (1909–1997)

77. Rita Levi-Montalcini (1909–2012)

78. Irene Polo (1909–1942)

79. Jean Batten (1909–1982)

80. Simone Weil (1909–1943)

81. Ángeles Santos (1911–2013)

82. Matilde Ucelay (1912–2008)

83. Chien-Shiung Wu (1912–1997)

84. Mari Pepa Colomer (1913–2004)

85. Rosa Parks (1913–2005)

86. Carmen Amaya (1913–1963)

87. Dolors Canals (1913–2010)

88. Mary Santpere (1913–1992)

89. Neus Català (1915–2019)

90. Ángeles Alvariño (1916–2005)

91. Maria Aurèlia Capmany (1918–1991)

92. Teresa Rebull (1919–2015)

93. María Casares (1922–1996)

94. Victòria dels Àngels (1923–2005)

95. Alícia de Larrocha (1923–2009)

96. Victòria Sau (1930–2013)

97. Joana Biarnés (1935–2018)

98. Montserrat Roig (1946–1991)

99. Maria-Mercè Marçal (1952–1999)

100. Christa Leem (1953–2004)

Qui explica la història? Qui l’escriu? No pas les dones, no pas les que més dificultats han tingut per formar-ne part. No pas les que han volgut cancel·lar i esborrar. No pas elles, les integrants d’aquell continent negre de què parlava Freud.

Les dones són aquí des dels inicis de la humanitat, però la seva visibilitat ha estat inversament proporcional a l’excessiva visibilitat dels homes. Aquest mal invent anomenat patriarcat , encara ben viu, les ha condemnat al llarg dels segles als espais privats. Que no tenien dret a ocupar els espais públics? Que no eren també seus? A excepció de santes, reines i alguna heroïna, sembla que haguessin amagat les dones rere cortines on la llum no les pogués il·luminar.

Però els temps canvien i el patriarcat es debilita a passos gegantins amb la globalització i gràcies a sacsejades com el moviment Me Too, que denuncia les agressions sexuals que les dones han patit i pateixen. I el que ahir servia, avui ja no serveix. Com a bones desobedients, amb no poc esforç les dones han anat ocupant progressivament els llocs que se’ls negaven. De manera que, a banda d’escriure la història en minúscula, han acabat escrivint també la Història amb majúscula.