Joan Anton Català Amigó - Una breu i atzarosa història de la vida

Joan Anton Català Amigó

Nascut a Tarragona, és pare de dues filles. La llum de les estrelles el va fascinar de ben petit, i la seva curiositat per entendre el comportament de la natura, des del món subatòmic fins a l’univers, l’ha acompanyat tota la vida. És màster en Astronomia i Astrofísica i llicenciat en Ciències Químiques, en l’especialitat de Quàntica.

Sent la necessitat de compartir les meravelles del cosmos, i és conferenciant assidu, col·laborador habitual dels mitjans de comunicació i autor de diversos llibres de divulgació científica. A Cossetània Edicions ha publicat 100 qüestions sobre l’univers (en català i castellà, quatre edicions), Guia d’observació del cel per a nois i noies (2019, dues edicions) i 100 històries de l’aventura espacial (2020, dues edicions).

Se’l pot seguir a xarxes socials (@estelsiplanetes) i al seu web personal http://joanantoncatala.com.

Si imaginem que tota la història de l’univers és una setmana, els primers organismes vius no van aparèixer fins a les darreres 48 hores i l’ Homo sapiens només hi ha viscut durant els últims nou segons. En aquest llibre, Joan Anton Català repassa la història de l’univers, la seva evolució i els fenòmens extraordinaris que han permès l’aparició i desenvolupament dels éssers vius.

Si el temps no avancés sempre cap endavant...

Si l’univers no progressés constantment cap al desordre...

Si la relació entre partícules i forces fos lleugerament diferent...

Si la distància entre la Terra i el Sol no fos l’adequada...

Si no hagués arribat aigua extraterrestre...

Si la Terra no hagués patit el xoc catastròfic pel qual es va crear la Lluna...

Si el carboni i l’atmosfera no regulessin la temperatura planetària...

Si els volcans no haguessin omplert l’atmosfera primitiva de metà...

Si el nostre planeta no tingués camp magnètic...

Si la superfície de la Terra no estigués fragmentada...

Si no s’haguessin produït extincions massives, com la dels dinosaures...

...els humans no existiríem.

Calia un científic de mirada àmplia com Joan Anton Català —amb aportacions de l’astrofísica, la química, la geologia i la biologia— per acompanyar-nos en el meravellós procés, ple de casualitats, coincidències i fenòmens inesperats, que ha fet possible el descomunal esclat de la vida en el nostre planeta.

UNA BREU I ATZAROSA

HISTÒRIA DE LA VIDA

INSPIRA

88

© 2021 Joan Anton Català Amigó

© Matthew Hollinshead, per la imatge de portada

© 9 Grup Editorial, per l’edició

Angle Editorial

c. Mallorca, 314, 1r 2a B

08037 Barcelona

T. 93 363 08 23

www.angleeditorial.com

angle@angleeditorial.com

Disseny de cobertes: Nuria Zaragoza

Primera edició: novembre de 2021

ISBN: 978-84-19017-05-5

Producció de l’ePub: booqlab

No és permesa la reproducció total o parcial d’aquest llibre, ni la incorporació a un sistema informàtic, ni la transmissió en cap forma ni per cap mitjà, sigui electrònic, mecànic, per fotocòpia, per gravació o altres mètodes, sense el permís previ i per escrit dels titulars del copyright.

Introducció

UN UNIVERS PERFECTE

1. La fletxa del temps

2. L’origen d’un univers perfecte

3. Encarregant forces i partícules

4. Pols d’estrelles

5. No val en qualsevol indret. No val en qualsevol moment

UN LLOC PER A LA VIDA

6. La batalla que va crear un planeta ideal

7. El regal de l’aigua

8. Benvinguda, Lluna!

9. L’atmosfera que ens protegeix

10. Un enorme imant per a la vida

11. El terra que es mou sota els nostres peus

12. La vida

13. Beneïdes extincions massives!

Epíleg. L’objectiu de la vida

Soc assegut, amb els ulls tancats, sobre un prat verd, que s’estén fins al bosc.

A la cara puc notar la suau escalfor del Sol mentre s’eleva lentament per sobre de l’horitzó. Puc notar la suau brisa del matí, una brisa fresca amb olor d’herba.

No hi veig, però me n’adono de tot. Els meus sentits estan desperts com mai abans.

Puc escoltar el pas de la vida al meu voltant, amb el brunzit de mil i un insectes, amb la remor dels arbres llunyans moguts pel vent. Puc escoltar el ritme pausat de la meva respiració i cada racó de la meva pell.

Noto, oloro i escolto. Estic en calma, en pau. En harmonia amb la natura que em rodeja.

Llavors penso en el meu pare, que se’n va anar jove. Ens veig dins la meva ment, agafats de la mà, movent-nos alegres pels carrers del barri antic de la ciutat un diumenge al matí. I amb el meu germà, que se’n va anar encara més jove. L’observo a prop meu, jugant tots dos sobre la catifa de l’habitació. També hi és la meva tieta fadrina, la meva segona mare, rentant un cap adolescent a la pica de la cuina, com va fer durant molts matins.

Cada segon que passo amb els ulls tancats sobre el prat recordo més familiars i amics, gent que ja no hi és i que m’han ajudat a ser. Com l’enyorat Sebas. Com els estimo!

Imatges del meu passat, dolces i melancòliques alhora.

Un instant després sento que no estic sol. No em cal obrir la mirada per notar una companyia que ho omple tot. Són els meus tres tresors. La meva dona, que m’acompanya en el viatge de la vida. Les meves dues filles, corrent pel prat. També hi és la meva mare, que ens observa satisfeta. Com les estimo!

Escolto com es van asseient, al meu voltant. I cada cop arriba més gent. Persones que sempre estan amb mi i que m’ajuden a ser. Com les estimo!

Quants errors que he comès. Si els pogués canviar, tan sols esmenar.

Quan obri els ulls... em recordaran? Vull que aquest moment no s’acabi. Encara hi ha tantes coses per fer. Tant per aprendre, i per donar i estimar.

Ho sap, això, el Sol, i congelarà el seu moviment sobre l’horitzó? Ho sap, el temps, i aturarà els segons i em permetrà un instant més? Si ho fan, els prometo que ho aprofitaré.

Quan finalment obri els ulls ja seré temps i Sol. Seré herba, i vent, i el brunzir de les fulles dels arbres i dels insectes. Estaré dins la ment dels meus estimats quan s’asseguin sobre el prat i tanquin els ulls per recordar imatges. I notaran com els escalfo suaument la cara, com els acarono la pell amb ràfegues d’olor fresca.

Sent record viuré per sempre, i fos de nou dins la natura viuré arreu.

El regal de la vida.

Sant Cugat, setembre de 2021

El paisatge és desolador. Les muntanyes semblen brillar amb un color marró clar tacat amb grocs i ocres, els tons del sofre, de l’infern. Aquí i allà columnes de fum s’eleven cap al cel, brotant de grans esquerdes com cicatrius arran de terra. La vall que s’obre just al davant mostra la forma erosionada típica d’un antic corrent d’aigua, desaparegut en el passat.