Miquel Pueyo París - Llengües en contacte en la comunitat lingüística catalana

LLENGÜES EN CONTACTE

EN LA COMUNITAT

LINGÜÍSTICA CATALANA

BIBLIOTECA LINGÜÍSTICA CATALANA

Dirigida per A. Ferrando i A. López García

LLENGÜES EN CONTACTE

EN LA COMUNITAT

LINGÜÍSTICA CATALANA

MIQUEL PUEYO

UNIVERSITAT DE VALÈNCIA

I.S.B.N.: 978-84-370-9367-3

Edició digital

Servei de Publicacions

Universitat de València

Disseny portada : Tomás Burgos

Fotocomposició : Servei de Publicacions de la

Universitat de València

ÍNDEX

PRESENTACIÓ PRESENTACIÓ Miquel Pueyo ha pouat, en aquest llibre, en una transcendental i primerenca aportació d’Uriel Weinreich –el títol mateix és, en part, un homenatge– per analitzar rigorosament els conceptes de bilingüisme, diglòssia i conflicte lingüístic. En el primer cas, realitza una severa revisió dels seus elements mítics i proposa una interpretació suggerent de les claus que expliquen l’evolució de les valoracions científiques i ideològiques del bilingüisme, des de la Conferència de Luxemburg (1928) fins a l’actualitat. Pel que fa a la diglòssia, a banda d’elaborar una síntesi ordenada i crítica de la història i l’evolució dels usos del terme –Psichar, Ferguson, Fishman, Vallverdú, Aracil, Ninyoles…– no s’està de criticar la funció ‘anestèsica’ que el seu ús imprecís ha jugat en la interpretació científica de la realitat sociolingüística catalana, al mateix temps que argumenta i defensa l’adequació de la teoria del conflicte lingüístic a la comprensió d’aquesta mateixa realitat. A partir d’aquestes premisses, l’autor afronta l’anàlisi de la situació actual de la comunitat lingüística catalana –no sense debatre, abans, una sèrie d’interrogants bàsics en la teoria general de la linguistic community– i s’atura, molt especialment, en l’especificitat de la problemàtica de la disgregació, en les relacions d’aquesta amb la situació conflictiva i en el caire que prenen els processos de fragmentació. Sens dubte, a causa de la seva experiència i el seu interès per la docència universitària, Miquel Pueyo no ha desaprofitat l’ocasió d’incorporar una primera part d’aquest llibre, plenament dedicada a avaluar quin és el grau de consolidació d’un paradigma sociolingüístic i a suggerir algunes consideracions per a la docència d’aquesta disciplina. És per totes aquests raons que la Biblioteca Lingüística Catalana es complau a presentar aquest volum que, sens dubte, desvetllarà interès en el marc de la sociolingüística catalana i esdevindrà una eina eficaç en el panorama universitari de la comunitat lingüística. València, setembre de 1992

PRIMERA PARTLA SOCIOLINGÜÍSTICA COM A PARADIGMA CIENTÍFIC I COM A DISCIPLINA ACADÈMICA PRIMERA PART LA SOCIOLINGÜÍSTICA COM A PARADIGMA CIENTÍFIC I COM A DISCIPLINA ACADÈMICA

1.INTRODUCCIÓ

1.1.A la recerca d’un paradigma científic per a la sociolingüística

1.2.L’especificitat de la sociolingüística dins el conjunt dels estudis lingüístics i la seva doble responsabilitat

2.ALGUNES CONSIDERACIONS PER A LA DOCÈNCIA DE LA SOCIOLINGÜÍSTICA

2.1.La sociolingüística, entre la lingüística i les ciències socials. Aspectes teòrics i metodològics

2.2.Objectius immediats i derivatius en la docència universitària de la sociolingüística

SEGONA PART LLENGÜES EN CONTACTE

1.LLENGÜES EN CONTACTE

1.1.Necessitat històrica i història de la necessitat

1.2.Uriel Weinreich: els fonaments científics

2.BILINGÜISME

2.1.Bilingüisme i bilingüismes

2.2.Algunes precisions metodològiques sobre el bilingüisme

2.3.El bilingüisme a examen

2.4.Crisàlides i papallones: les valoracions del bilingüisme escolar

2.5.El component mític del bilingüisme

3.DIGLÒSSIA

3.1.Diglòssia “a la catalana”

3.2.Els orígens: Jean Psichari

3.3.La diglòssia segons Charles A. Ferguson

3.4.La revisió de Joshua A. Fishman. Usos i abusos

4.CONFLICTE LINGÜÍSTIC

4.1.La definició de Lluís V. Aracil

TERCERA PART LA COMUNITAT LINGÜÍSTICA CATALANA

1.COMUNITAT LINGÜÍSTICA

1.1.Difícils definicions

1.2.Existeixen comunitats lingüístiques bilingües?

2.LA COMUNITAT LINGÜÍSTICA CATALANA

2.1.Situació del català dins el conjunt europeu

2.2.Conflicte lingüístic i disgregació

2.2.1.La fragmentació de la comunitat lingüística catalana

2.2.2.Unitat filològica o unitat sociolingüística?

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

PRESENTACIÓ

Miquel Pueyo ha pouat, en aquest llibre, en una transcendental i primerenca aportació d’Uriel Weinreich –el títol mateix és, en part, un homenatge– per analitzar rigorosament els conceptes de bilingüisme, diglòssia i conflicte lingüístic. En el primer cas, realitza una severa revisió dels seus elements mítics i proposa una interpretació suggerent de les claus que expliquen l’evolució de les valoracions científiques i ideològiques del bilingüisme, des de la Conferència de Luxemburg (1928) fins a l’actualitat. Pel que fa a la diglòssia, a banda d’elaborar una síntesi ordenada i crítica de la història i l’evolució dels usos del terme –Psichar, Ferguson, Fishman, Vallverdú, Aracil, Ninyoles…– no s’està de criticar la funció ‘anestèsica’ que el seu ús imprecís ha jugat en la interpretació científica de la realitat sociolingüística catalana, al mateix temps que argumenta i defensa l’adequació de la teoria del conflicte lingüístic a la comprensió d’aquesta mateixa realitat.

A partir d’aquestes premisses, l’autor afronta l’anàlisi de la situació actual de la comunitat lingüística catalana –no sense debatre, abans, una sèrie d’interrogants bàsics en la teoria general de la linguistic community– i s’atura, molt especialment, en l’especificitat de la problemàtica de la disgregació, en les relacions d’aquesta amb la situació conflictiva i en el caire que prenen els processos de fragmentació.

Sens dubte, a causa de la seva experiència i el seu interès per la docència universitària, Miquel Pueyo no ha desaprofitat l’ocasió d’incorporar una primera part d’aquest llibre, plenament dedicada a avaluar quin és el grau de consolidació d’un paradigma sociolingüístic i a suggerir algunes consideracions per a la docència d’aquesta disciplina.

És per totes aquests raons que la Biblioteca Lingüística Catalana es complau a presentar aquest volum que, sens dubte, desvetllarà interès en el marc de la sociolingüística catalana i esdevindrà una eina eficaç en el panorama universitari de la comunitat lingüística.

València, setembre de 1992

PRIMERA PART

LA SOCIOLINGÜÍSTICA

COM A PARADIGMA CIENTÍFIC

I COM A DISCIPLINA ACADÈMICA

1.INTRODUCCIÓ

1.1. A la recerca d’un paradigma científic per a la sociolingüística

És evident que la sociolingüística constitueix un dels temes en expansió dins l’estudi del llenguatge i això la duu, cada cop més, a ésser reconeguda com a matèria integrant dels curricula acadèmics, centre d’interès en la investigació científica i objecte freqüent d’atenció i debat, fins i tot més enllà de la cleda acadèmica. La seva història, però, és una història recentíssima, els orígens de la qual se situen en la dècada dels 60, als Estats Units. En els anys 60 i 70, una concepció menys unificadora del melting-pot i més preocupada per l’estudi objectiu dels grups minoritaris desafavorits –moguda, això sempre, per una voluntat integradora i plena d’optimisme pel que fa als beneficis de l’educació–, unida a l’assignació de recursos a la investigació sobre aquests temes, propicià una florida d’estudis empírics i una àmplia discussió sobre els conceptes teòrics subjacents.