Miquel Pueyo París - Llengües en contacte en la comunitat lingüística catalana

Entre els objectius immediats, jo faria ressaltar els següents:

1. Destacar, sempre i d’entrada, el valor de la gran experiència que qualsevol alumne posseeix, en tant que usuari d’una o més varietats lingüístiques (llengües, registres, dialectes…) i que constitueix un tou empíric gens menyspreable, a l’hora de seguir un procés d’elaboració i sistematització de les conductes lingüístiques socials.

2. Proporcionar una visió clara de la ubicació de la sociolingüística en el conjunt de les disciplines científiques i, molt especialment, delimitar les seves imbricacions i les seves divergències amb la lingüística i les ciències socials.

3. Assegurar una comprensió suficient de la seva metodologia específica i de les seves tècniques bàsiques d’investigació, especialment en tots aquells aspectes més allunyats del bagatge usual d’un estudiant de Ciències Humanes i Ciències Socials.

4. Proporcionar una crítica sistemàtica i científica dels prejudicis i clixès ideològics introduïts històricament en l’anàlisi de l’ús lingüístic, de les seves condicions i de la relació entre les diverses varietats lingüístiques i el seu futur.

5. Posar fora de joc –tenint en compte tots els antecedents– les visions excessivament efusives i carregades de complicitat de l’anàlisi sociolingüística de la comunitat catalana i destacar justament els trets compartits que defineixen situacions universals i científicament descriptibles (minorització, actituds restrictives, normalització…), sense recórrer al discurs de l’emotivitat.

6. Afavorir una anàlisi zonal de la comunitat lingüística catalana que prengui en consideració més línies de fractura que les estrictament dialectals, històriques o referides a la divisió territorial.

7. Destacar les possibilitats d’intervenció sistemàtica i efectiva sobre les condicions de l’ús lingüístic i d’aplicació de tècniques i mesures efectives, a l’hora de modificar qualsevol situació de contacte de llengües, per molt inalterable que pugui semblar.

8. Fornir una visió resumida i precisa de les condicions d’ús de la llengua en els diferents territoris de la comunitat i presentar la situació de la política lingüística predominant en cadascun dels territoris.

I pel que fa als objectius derivatius, en citaria dos de principals:

1. Habituar l’alumne de Ciències Humanes i Ciències Socials a servir-se de metodologies i enfocaments que provenen d’altres disciplines i a valorar els enfocaments interdisciplinaris, sigui quina sigui la seva especialització i dedicació futures.

2. Proporcionar un coneixement bàsic de la teoria i les aplicacions del coneixement de les actituds lingüístiques, especialment pel que fa a la seva influència en les transformacions de l’ús lingüístic… Si l’alumne s’encamina –com ocorrerà amb molta freqüència– a l’exercici docent, aquesta coneixença pot evitar-li sorpreses i incrementarà els resultats del seu treball.

SEGONA PART

LLENGÜES EN CONTACTE

Текст предоставлен ООО «ЛитРес».

Прочитайте эту книгу целиком, купив полную легальную версию на ЛитРес.

Безопасно оплатить книгу можно банковской картой Visa, MasterCard, Maestro, со счета мобильного телефона, с платежного терминала, в салоне МТС или Связной, через PayPal, WebMoney, Яндекс.Деньги, QIWI Кошелек, бонусными картами или другим удобным Вам способом.