M. Teresa Cabré - A l'entorn de la paraula (II) - lexicologia catalana

A més d’aquesta característica de finitud pràctica / infinitud teòrica, una altra dada diferencia el lèxic d’altres components com el fonològic o el sintàctic: el caràcter obert/tancat de l’inventari de les seves unitats.

Sembla plausible afirmar que la llista d’unitats fonològiques d’una llengua rarament se sol ampliar o modificar de la nit al dia; peró no podem pas dir el mateix del nombre de frases que els parlants produeixen, que creix incessantment; ni de les paraules que utilitzen, que dia a dia augmenta al so de les necessitats socials, tecnològiques o expressives. Ara bé, el caràcter obert dels inventaris sintàctics es basa en una regularitat gairebé absoluta de les regles estructurals que ens permeten les diverses combinacions de paraules; molt difícilment apareix de sobte una nova estructura desconeguda fins aleshores pels parlants.

En canvi, és fàcil que apareguin noves paraules; només cal anar seguint la premsa diària per adonar-se’n. Aquest fet fa que el lèxic sigui un component permanentment dinàmic, no només perquè des del punt de vista teòric no puguem parlar mai de la darrera paraula d’una llengua –que és així per definició si tenim en compte la característica recursiva d’algunes de les seves regles– sinó també perquè contínuament es produeixen incorporacions de paraules reals, creacions basades en qualsevol dels procediments que la gramàtica permet: la creació ex nihilo, la formació o el manlleu.

La descripció d’una llengua ha d’explicar la seva sistematicitat d’acord amb el model que el lingüista ha decidit de fer servir, mitjançant regles generalitzadores que donin raó de com el parlant ha aprés, té organitzat i fa servir el llenguatge, i ha de recollir les idiosincràsies dels mots, perquè també formen part de la competència del parlant.

3. VARIACIÓ I HOMOGENEÏTAT

Si bé en sintaxi és fins a cert punt obviable la qüestió de la diferenciació dialectal, en lèxic és imprescindible de plantejar-se aquest tema abans de procedir a una descripció de la llengua catalana.

Les paraules, com s’ha vist, són unitats en les quals es donen tots els vessants de la gramàtica: el fonològic, el sintàctic i el semàntic; i el component lèxic d’una gramàtica ha de recollir tots aquests aspectes a fi de donar raó del coneixement que els parlants tenen de les paraules.

En efecte, la representació fonològica de cada mot ens planteja d’entrada la qüestió dialectal. El lingüista haurà de tenir en compte les característiques dels diversos dialectes a fi de proposar la forma fonològica subjacent més generalitzadora, quan això sigui possible, de manera que, mitjangçant regles fonològiques es puguin explicar totes les variants:

(2)concebre	neguitejar
[kunsέbr ]	[n git ӡá]
[kons br ]	[negiteӡár]
[konsébre]
revitalització	llaurador
[robitalidz sjó]	[λ owradó]
[rebitalizasjó]	[λawradór]

Si la pronúncia interdialectal no pot explicar-se a partir d’una sola representació de base sembla convenient de partir de més d’una forma subjacent i considerar que el parlant d’un dialecte i el de 1’altee no coincideixen totalment:

(3)pop	estrella
[pólp]	[ stréλ ]
[póp]	[ strέλ ]
por	venir
[pór]	[b ní]
[pó]	[v ní]
[p ]

Un cas semblant al dels dialectes geogràfics el plantegen els dialectes socials i els diversos registres funcionals. Qualsevol parlant competent no només coneix les paraules de la llengua que parla sinó també els principis pragmàtics que determinen la seva utilització. Així, sap perfectament que encara que les expressions de (4) siguin genuїnament catalanes, no les utilitzarà mai en situacions formals; i, a 1’inrevés, encara que sàpiga perfectament que les frases de (5) són correctes, en una situació col·loquial les evitarà si no vol córrer el risc de ser considerat petulant:

Si el lingüista prengués com a punt de referència els parlants reals d’una llengua, no podria procedir a la generalització ni a la recerca de lleis que donessin raó del fenomen lingüístic. Per aquesta raó, parteix d’una idealització, tant de la llengua com dels seus parlants. 3

4. DESCRIPCIÓ I PRESCRIPCIÓ

Un dels punts essencials que descriuen la posició del lingüista, en contrast amb la d’altres col·lectius que tracten el llenguatge, és el fet que se situa davant de la llengua amb un interès merament descriptiu. Aquesta posició li exigeix una actitud de respecte pels fets lingüístics que observa en la realitat, i a partir dels quals elaborarà les seves hipòtesis.

La gramàtica descriptiva d’una llengua ha de donar raó dels enunciats que produeixen efectivament els parlants d’aquesta llengua, sense intervenir en la seva producció. El treball del lingüista consisteix a recollir els fets que es produeixen, a observar-los minuciosament intentant extreure hipòtesis del funcionament de les dades i, en el marc del model teòric en que se situї, intentar explicar-se, en forma d’hipòtesis, el funcionament dels parlants a través de les dades que ha recollit.