AAVV - Tendències de la historiografia catalana

Antoni Simon (dir.)

Aquesta publicació no pot ser reproduïda, ni totalment ni parcialment, ni enregistrada en, o transmesa per, un sistema de recuperació d'informació, en cap forma ni per cap mitjà, sia fotomecànic, fotoquímic, electrònic, per fotocòpia o per qualsevol altre, sense el permís previ de l'editorial .

Aquesta obra és un extracte

del Diccionari d’Historiografia catalana

(© Enciclopèdia Catalana, SAU)

© Dels textos: els autors, 2009

© D’aquesta edició: Universitat de València, 2009

Coordinació editorial : Maite Simon

Disseny interior i maquetació : Inmaculada Mesa

Revisió : Pau Viciano

Coberta: Maite Simon i Celso Hernández de la Figuera

ISBN: 978-84-370-8753-5

ÍNDEX

PRESENTACIÓ, Antoni Simon i Tarrés

Tendències i corrents historiogràfics

Història agrària

Història de l’alfabetització

Història de l’alimentació

Història de l’art

Història de l’educació

Història de l’Església

Història de la ciència

Història de la cultura

Història de la família

Història de la filosofia

Història de la intel·lectualitat

Història de la literatura

Història de la llengua i de la lingüística catalanes

Història de la música

Història de la premsa

Història de les dones

Història de les institucions

Història de les mentalitats

Història del dret

Història del llibre

Història ecològica

Història econòmica

Història local

Història militar

Historiografia anarquista

Historiografia de la Il·lustració

Historiografia del Barroc

Historiografia del catalanisme

Historiografia humanística

Historiografia marxista

Historiografia romàntica

Noucentisme historiogràfic

Positivisme historiogràfic

Republicanisme historiogràfic

Obres de referència

Historia crítica (civil y eclesiástica) de Cataluña

Història d’Espanya/Historia de España

Historia de Cataluña y de la corona de Aragón

Història de Catalunya

Història de Catalunya

Història de Catalunya

Història de Catalunya Salvat

Historia de España, desde los tiempos más remotos hasta 1839

Història de la cultura catalana

Història de les institucions i del moviment cultural a Catalunya 1900-1936

Historia de Mallorca

Història de Mallorca

Història de Mallorca

Història dels catalans

Història dels Països Catalans

Història general del Regne de Mallorca

Història nacional de Catalunya

Historia política de Cataluña en el siglo XIX

Història. Política, Societat i Cultura dels Països Catalans

Historiografia valenciana

Presentació

El llibre que fem a mans del lector vol ser fonamentalment una eina per a la docència i per la recerca de la història. Aquesta és una obra col·lectiva que a través d’una cinquantena d’entrades, de fet petits articles, pretén oferir una visió global de l’evolució de la historiografia catalana. Els plantejaments que animen l’elaboració del llibre tenen l’ambició d’oferir una panoràmica «integral» del treball historiogràfic desenvolupat en l’àmbit cultural català. Una panoràmica que, a nivell cronològic, abasta des de les cròniques medievals fins als debats generats per la producció històrica més recent; que a nivell temàtic dóna compte de les interrelacions que es donen entre la recerca històrica en sentit estricte i les aportacions d’altres disciplines afins o que hi son íntimament connectades com la història de la literatura, del dret, de l’art, de la filosofia o de la ciència. Aquesta, també, és una obra que vol oferir un coneixement sintètic de les distintes tendències historiogràfiques que s’han derivat de la creixent especializació i internacionalització de la historiografia catalana; així s’atorga atenció a línies de recerca com la història de les dones, la història de l’alimentació, la microhistòria o la història ecològica.

Cal afegir que aquesta voluntat d’oferir una visió «integral» de l’activitat de la historiografia catalana, té també una dimensió «territorial», car els articles sempre cerquen una visió de conjunt de la producció històrica desenvolupada en els Països Catalans; això, però, no d’una manera «tancada» sino explicitant i analitzant els fluxos, intercanvis i influències existents amb d’altres àmbits historiogràfics, fonamentalment els europeus.

Les utilitats d’una eina d’aquestes característiques deriven, en primer lloc, de la pròpia naturalesa de l’aprenentatge i de la recerca històriques. Evidentment, la història, com totes les ciències humanes i socials, s’ha elaborat a partir d’interrogants diversos, els quals han rebut respostes que pretenen ser progressivament més científiques; i per això l’historiador té la necessitat de conèixer de la manera més completa possible les aportacions anteriors sobre el tema que és objecte de la seva atenció.

Però, a aquesta consideració general, se n’hi pot afegir una més particular, encara que no exclusiva, de la historiografia catalana: la necessitat de recuperar els fils perduts pels talls i les batzegades d’una activitat investigadora i publicística fortament llastada pels condicionants històrics en què s’ha desenvolupat. Durant llargs períodes, la cultura i la historiografia catalanes s’han vist immerses en circumstàncies extremadament adverses, sent objecte de persecucions i repressions; això fins al punt d’haver patit distints intents d’esborrar la memòria històrica pròpia per imposar i remarcar un patró estatal que exigia una visió unitària i monolítica del passat. Evidentment, la historiografia catalana ha estat diversa, tant a nivell ideològic, com metodològic i nacional, però disposar d’una visió global i rigorosa de la recerca històrica feta a casa nostra no només ens serveix per conèixer i aprofitar adequadament la tasca dels historiadors que ens han precedit, sino també per demostrar que han existit i existeixen visions del passat i propostes per al futur distintes i alternatives als models culturals i politics que ens han estat presentats durant molt temps com a hegemònics i inamovibles.

Aquests objectius han animat el llibre que ara presentem i també l’obra major de la qual n’ha sorgit: el Diccionari d’Historiografia Catalana publicat l’any 2003 per l’editorial Enciclopèdia Catalana i que tenia com a codirectors els professors Jordi Casassas Ymbert i Enric Pujol Casademont. Aquesta era una obra d’unes dimensions considerables: més de 250 redactors, gairebé 2.000 entrades i que superava les 1.200 pàgines. Ara, una collaboració exemplar entre l’editorial Enciclopèdia Catalana i les Publicacions de la Universitat de València, ha fet possible l’edició d’aquesta obra pensada preferentment per a la docència i la recerca universitàries. A diferència del Diccionari , que bàsicament era una obra de consulta, la selecció d’entrades reproduïdes en aquest volum permet fer una lectura sintètica del conjunt de la historiografia catalana, és a dir, ser una mena de manual o obra de referència per a qui vulgui endinsar-se en el coneixement d’una tradició historiogràfica que és plenament homologable a d’altres que trobem en la cultura occidental.