AAVV - Festa popular, territori i educació

2. Elements teatrals de les festes valencianes

En primer lloc, cal atendre a la definició de teatre allunyada de la tradicional i pesada perspectiva filològica del teatre com a gènere literari i més propera a una altra més actual i ampla que pense el teatre com a pràctica escènica o espectacular que pot tindre text o no. Aquesta doble vessant espectacular i literària ens donarà una visió molt més oberta de quins elements teatrals fan palesa la vinculació entre teatre i festa i que, com diuen Adelantado i Sirera (1999: 20):

[…] arrenquen del camp comú de l’espectacularitat per arribar a atényer en algunes èpoques (com la medieval precisament) una importància essencial en tant en quant el teatre esdevé una part de la festa, quan no una conseqüència directa d’aquesta, val dir: una teatralització de determinades cerimònies de les quals integren el conjunt festiu.

També Ariño i Gómez (1988: 194) encerten en assenyalar que “quan fem festa no estem deixant de fer teatre, ans al contrari, és justament allò que busquem: teatralitzar la vida”, i continuen afirmant que “l’autèntic teatre esdevé festa, és festa”. De fet, moltes de les festes valencianes —com ara les Falles o els Moros i Cristians— poden considerar-se estructuralment i en conjunt una dramatització. Pel que fa a les Falles, podem trobar les diferents parts del drama perfectament diferenciades des d’un començament amb la Crida fallera fins a l’apoteosi final o punt àlgid que és la Cremà . Com manifesten Vicent Borrego i Gil-Manuel Hernàndez (1999: 328): “… l’acció del foc satíric, en tant que ritual d’ajusticiament dut a terme pel teòric poble sobirà, suposa l’acte final d’una representació”. Cal recordar que ja entre 1850 i 1900 predominava la falla escenari o falla teatral , que constava de dos blocs o cossos: el primer, un políedre quadrangular, hexagonal o octogonal, formava l’entaulat i el segon estava format per les figures que representaven l’escena destinada a cremar-se. La disposició de la falla recordava un escenari sobre el qual es representava una escena dramàtica i, fins i tot, els versos explicatius reproduïen diàlegs entre els ninots. 2La influència del teatre és, doncs, innegable.

Però, atenent a la doble vessant teatral de la qual parlàvem, veurem que hi ha elements purament espectaculars i altres textuals o literaris, que poden ser escenificats o que formen part de la festa. Presentem a continuació els que considerem més estesos i interessants de cara a la realització de projectes escolars.

Representacions en forma de processons, desfilades i cercaviles civils : Tot i que normalment tenen una finalitat didàctica religiosa, nosaltres podem aprofitar-les per a l’ensenyament en valors. El simbolisme que ens proporcionen els distints components que conformen aquestes manifestacions resulten recipients perfectes per tal de fer entenedors els continguts que volem ensenyar. Les parts de les processons que les converteixen en pràctiques teatrals són:

• Els actors: participants que festegen una celebració o encarnen personatges (normalment simbòlics), com ara els Pecats Capitals en el cas del Corpus. Aquells que hagen de representar un paper hauran de vestir la roba adequada i, per descomptat, actuar de forma correcta. Per exemple, no és el mateix fer de Moma que de Diable. Hi haurà personatges representats per estatuetes, imatges o ninots, els quals també formaran part del dramatis personae (les Verges i els Sants a les processons religioses, o els Gegants i Cabuts).

• L’acció: acompanyar un pas caminant, representar danses, cantar, fer parlaments i petites escenificacions. Moltes de les accions es repetiran al llarg de la processó fent parades durant el recorregut perquè el públic no es menege i puga seguir tota l’obra.

• L’espai i l’escenari: l’acció transcorrerà pels carrers, tenint un punt d’arribada, que podrà ser l’església o una plaça. L’itinerari s’hi troba perfectament definiti és significatiu. L’escenari està decorat en moltes ocasions pels veïns o pels membres de les confraries i associacions, que s’encarreguen de posar llums, flors, palmes, banderes i estendards penjant dels balcons.

• El temps: el temps extern estarà definit pel trajecte i per les accions que calga realitzar. El temps intern de l’espectacle pot avançar o no en la mesura que presente diverses escenes o actes com en la Passió.

• L’ atrezzo : serà un element de gran importància a les representacions i, fins i tot, té un significat simbòlic, ja que acaba de configurar l’espai i assenyala o fa més reconeixibles els personatges i la idea que es vol representar. Quant al Corpus, tenim les Roques o les Tarasques; en el cas de qualsevol processó, els ciris.

• L’acompanyament musical: les cançons, la música de banda o popular (tabalet, dolçaina, etc.) confereixen el caràcter a la processó i canvien en funció de la tipologia de l’acte (la música no és la mateixa en la processó del silenci que en la de les palmes o que en una desfilada del Carnestoltes) i, inclús, pot canviar depenent del moment del trajecte.

Peregrinacions i romeries : són diferents encara que s’assemblen. Les primeres estan sota el control eclesiàstic i no així les romeries. Per això mateix, mentre a aquestes últimes predominen els actes lúdic-festius, a les peregrinacions predominen els actes religiosos. El concepte de fer una passejada amb una significació cultural concreta però amb un caràcter informal, li dóna al professor una altra opció de fer classe fora de l’aula. Podia plantejar-se, per exemple, una peregrinació a casa de Blasco Ibàñez delineant una passejada per la platja o completant un circuit urbà.

Danses i balls : elements variats i festius que poden incloure’s dintre i fora de l’aula, i com activitats úniques o programades dins d’una representació més complexa. Moltes vegades els trobem dins de les processons religioses, cíviques o cercaviles. Solen tindre la seua pròpia coreografia, un vestuari prou estricte i formar part del catàleg de les danses regionals. També poden ser danses simbòliques amb un significat únic ( Dansa al·legòrica de la Moma ) o danses locals pertanyents a una festa tradicional. En eixe cas, la coreografia i les indicacions de vestuari passen de generació en generació. També trobem els balls com un element més de gaudiment dins del conjunt de la Festa, on els participants tindran més llibertat d’expressió.

Cançons : normalment sí que hi ha testimonis escrits perquè solen tindre interés literari. Pot tractar-se de peces anònimes de creació col·lectiva o individual, versificades i amb voluntat estètica. Seria el cas dels gojos o lloances a la Verge o al patró de la festa. També hi ha composicions populars més o menys espontànies, algunes de caire religiós però lúdic, altres de caràcter satírico-burlesc o les nascudes amb motiu de les rondes com és el cas de les albades .

Pregons, crides i proclames : També sol haver testimoni escrit i poden ser comparables als actuals cartells teatrals on es comunica des del programa de la festa fins al recorregut d’una processó, cercavila o cavalcada. Són interessants les figures dels pregoners i dels mantenidors , que hauran de dur a terme la seua tasca d’una manera predeterminada. Pel que fa als textos, moltes voltes ja tenen una estructura fixa o són invariables. Altres vegades hi ha espai també per a l’originalitat, com ara la Crida de les Falles, on l’objectiu és aconseguir que els ciutadans participen en la festa.

Llibrets : És, segurament, l’element literari més estés arreu del teixit de festes i els seus orígens l’acosten al teatre. En ells s’acostumava a publicar els textos teatrals que anaven a escenificar-se, per exemple en Falles, i feien la funció de programa de mà en el qual també es presentava als actors principals de la festa: regines de les festes, corts d’honor, organitzadors, el dramatis personae de les representacions… Tradicionalment, contenen creacions originals dels participants en les distintes categories de concursos, que ens recorden les primitives justes poètiques . I, per últim, no poden faltar al llibret els principals textos escrits, aquests normalment invariables, com ara les distintes cançons o himnes que formaran part de la festa.