AAVV - Festa popular, territori i educació

I encara podríem esmentar altres representacions concretes, com l’Ajustà o el llaurar i sembrar, que ens recorden els orígens agrícoles de la festa. O el fet que les cavalcades de la diada —a Mallorca, per exemple— participen de la recreació d’aquesta vida a pagès que, com s’ha dit, és ben present en el desenvolupament de l’actual model dels Tres Tombs.

La festa de Sant Antoni ofereix, per tant, en l’actualitat nombrosos components que poden ser actualitzats sense perdre la seva funció. Només cal anar més enllà de la forma. Des del record del passat que pot esdevenir eina pedagògica fins a l’ús dels recursos festius, com la paraula, que tenen en la seva permanent actualització, el seu sentit més tradicional.

Referències bibliogràfiques

BERTRAN, J. i PALOMAR, S. (2006): “La dramatúrgia festiva”, en: Tradicionari. Enciclopèdia de la cultura popular de Catalunya , Barcelona, Enciclopèdia Catalana i Generalitat de Catalunya, vol. VI, 206.

FLORÍA, B. (2003): “Sant Antoni arranca”, La Vanguardia. Vivir en Tarragona , 13-01-2003, 1.

PALOMAR, S. (2003): “Estratègies de supervivència festiva: els Tres Tombs de Sant Antoni”. Disponible a: http://www.festes.org/media.php?id_media=58[Consulta: 20-04-2015]

PALOMAR, S. (2007): “La reinvenció de la festa de Sant Antoni”, en: Actes de les Jornades d’Estudi sobre la Festa de Sant Antoni als Països Catalan , Flix, Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre, 117-131.

1Membre fundador del Centre de Documentació del Patrimoni i la Memòria Carrutxa (Reus).

Текст предоставлен ООО «ЛитРес».

Прочитайте эту книгу целиком, купив полную легальную версию на ЛитРес.

Безопасно оплатить книгу можно банковской картой Visa, MasterCard, Maestro, со счета мобильного телефона, с платежного терминала, в салоне МТС или Связной, через PayPal, WebMoney, Яндекс.Деньги, QIWI Кошелек, бонусными картами или другим удобным Вам способом.