AAVV - Festa popular, territori i educació

FESTA POPULAR, TERRITORII EDUCACIÓ

Alexandre Bataller Català, Héctor H. GassóAntonio Martín Ezpeleta(editors)

PROMOTOR:

Vicerectorat de Participació i Projecció

Territorial. Universitat de València

EDITORS:

Alexandre Bataller Català

Héctor H. Gassó

Antonio Martín Ezpeleta

Departament de Didàctica de la Llengua i la

Literatura, Universitat de València

DISSENY I MAQUETACIÓ:

Cristina Soriano Cabellos

Unitat de Suport al Vicerectorat de

Participació i Projecció Territorial. Universitat de

València

Imatge de portada: Vicent Pons i Vidal

ISBN: 978-84-9133-083-7

© d’aquesta edició: Universitat de València, 2017

© dels textos: els autors

© de les imatges: els autors i propietaris

ÍNDEX

LIMINARS

Festa popular, celebració festiva, literatura popular i escola

Alexandre Bataller, Héctor H. Gassó i Antonio Martín

SECCIÓ 1. La dimensió literària

Festa i poètica popular

Joan Borja

Els elements literaris i teatrals de les festes populars valencianes com a recursos didàctics

Tatiana Jordà

Teatre popular a l’entorn de la festa de Sant Antoni

Salvador Palomar

La Patum, la Muixiganga i els Castellers: centres de la Festa a Endrets.Cat

Llorenç Soldevila

SECCIÓ 2. L’expressió carnavalesca

La simbombada: una performance carnavalesca del llevant mallorquí

Jaume Guiscafrè

Le carnaval de Guadeloupe dans la littérature antillaise. Une approche didactique

Ángel Narro

L’antiga festa de Carnaval o Darrers Dies a Mallorca, una aproximació

Caterina Valriu

SECCIÓ 3. El component ciutadà i identitari

La alteridad y el descubrimiento de lo propio. Propuesta de una lectura dialógica de los “Diarios” de George Ticknor

Antonio Martín

Festes i tradicions historicoculturals en l’escola: potencialitats i reptes per a una educació ciutadana

David Parra i Josep Ramon Segarra

La Baixada de l’Àliga de Tarragona: l’èxit d’un acte festiu espontani

Emili Samper

La Festa de l’Estendard. Diada Nacional de Mallorca

Tomás Vibot

SECCIÓ 4. Projectes i experiències educatives

Festa a l’escola: projectes i experiències didàctiques per a l’àrea de llengua i literatura

Alexandre Bataller

La implicació de l’alumnat en projectes de literatura i territori

Glòria Bordons

From bonfire night to hawaiian lei day: festivities as a way to develop the intercultural competence in the efl classroom in pre-primary and primary levels

Cynthia Couriel, Amparo Fernández i Leonor Medina

De la paraula a la Festa. Una interpretació de Santa Tecla a Tarragona

Anna Gispert

Un projecte per treballar les festes de Nadal a Educació Infantil basat en la il·luminació nadalenca de Barcelona

Margarida Prats

LIMINARS Festa popular, celebració festiva, literatura popular i escola

Alexandre Bataller Català 1Héctor H. Gassó 1Antonio Martín Ezpeleta 1

1. De la pràctica coŀlectiva i a l’expressió simbòlica

Com bé apuntava, a meitat dels setanta, l’enyorat Xavier Fàbregas “Les festes populars han travessat una etapa de descrèdit” (Fàbregas, 1976: 3). I, efectivament, la manca de llibertats havia deixat la festa en un estat de desconsideració notable. Amb el canvi democràtic, les celebracions festives, com en general moltes manifestacions de la cultura popular, foren considerades àmbits aptes per a ser introduïts a l’escola, com a font de motivació, d’arrelament en el medi social i de suport del treball escolar. En aquestes últimes dècades hem assistit, entre molts altres canvis socials, a una consolidació, però sobretot a una transformació i evolució festives. Unes transformacions inevitables que en ocasions han afectat a la cronologia i a la configuració i organització de les festes populars, en un procés evident de democratització social. Com bé expliquen els estudis recents, les pràctiques festives han sofert una variada gamma de transformacions:

1. Recuperació de festes que s’estaven perdent o es trobaven esllanguides (Corpus Christi i romeries). 2. Expansió o difusió de models festius d’èxit creixent (Moros i Cristians i Falles). 3. Invenció de noves festes o actes (Tomatina). 4. Metamorfosi i adaptació a un nou context (sant Antoni Abat). (Ariño; Gómez, 2012: 59)

Per situar-nos en un marc de referència, entenem el concepte de festa segons la definició amplament difosa per Antonio Ariño, el qual posa l’èmfasi en l’aspecte de pràctica col·lectiva i de fet social que engloba, dins seu, tota una gamma de manifestacions socials:

Una pràctica col·lectiva consistent en un conjunt d’actes, que es desenvolupen en un espai/temps específic, mitjançant els quals es celebra alguna cosa. Dits actes s’estructuren en forma de programa o seqüència ordenada d’activitats, conegudes amb el nom de festivitats, festejos. La festa com a fet social aglutina al seu si i resumeix les més diverses arts i formes d’expressió: l’esport i el joc, la comensalitat i l’ornamentació, la litúrgia i el ball, la desfilada processional i la dansa, el combat i l’orgia, el teatre i l’espectacle… (Ariño, 1999: 9)

Totes les societats humanes celebren festes i, per sí mateixes, són un univers cultural ple de signficacions. Moltes de les festes d’arrel tradicional, si podem emprar aquesta expressió en un temps on les festes modernes es disfressen de look tradicional, tenen una connexió amb els orígens i els mites fundacionals dels pobles, en un moviment de resistència a la despersonalització. La festa és generadora d’il·lusió col·lectiva, és creadora d’un esperit comunitari. D’ací en deriva, precisament, el seu interés i la seua vigència:

constitueix un element de cohesió social en la mesura que expressa la insistència d’una comunitat a mantenir els seus vincles amb la seua tradició. La festa és essencialment un joc que permet reforçar la cohesió del grup i de donar-li l’ocasió de posar en evidència les marques visibles i invisibles de la identitat col·lectiva. (Janer Manila, 2006: 10)

En aquest sentit, ens agrada concebre la festa amb la imatge de l’antropòleg Manuel Delgado, el qual, abundant en l’aspecte ritual de la festa, hi veu una mena de temple del nostre temps:

Les festes són una mena d’habitacle sagrat dins del temps, l’equivalent del temple en la dimensió espacial, un refugi on l’home exercita cert tipus de cerimònies que propicien sentit a la seva vivència, privada o comuna, del món, i on les circumstàncies d’aquest món són posades a estalvi del desgastament que sempre provoca el pas del temps. (Delgado 1992: 26)

La festa és també un llenguatge i un fenomen simbòlic. Genera signes, llengua, música i literatura i, en un nivell de representació social, expressa simbòlicament els trets del poble que la protagonitza. La regulació de la festa ha estat sempre una constant en les normes de control social de la cosa pública. El desordre festiu és un desordre programat i el triomf de la disbauxa és sotmés a unes pautes prèvies. El control polític i social sempre ha provocat distorsions, com s’ha evidenciat en el control de les Falles de València durant el temps de la dictadura (Ninyoles, 1996: 55).