AAVV - Festa popular, territori i educació

Tomás Vibot (“La Festa de l’Estendard. Diada Nacional de Mallorca”) se centra en la Festa de l’Estendard que commemora l’entrada a la Madina Mayurqa el 31 de desembre de 1229 de les tropes del rei Jaume I, que ha passat de ser un acte purament folklòric a ser una commemoració reivindicativa dels drets dels mallorquins com a poble. Tot i ser considerada una jornada reivindicativa dels drets històrics, culturals i identitaris, la festa no és avui un acte de participació massiva ni té el caràcter de festa oficial a Mallorca.

La quarta i última secció (“Projectes i experiències educatives”) mostra experiències didàctiques i projectes educatius que prenen la festa com a element de treball motivador.

Alexandre Bataller (“Festa a l’escola: projectes i experiències didàctiques per a l’àrea de llengua i literatura”) mostra el panorama de diferents propostes i projectes educatius dels darrers anys relacionats amb la festa. La festa és un recurs de motivació del treball escolar, de relació amb l’entorn o, fins i tot, de celebració de tota la comunitat escolar, fins al punt que pot constituir un tret identari de moltes escoles. És també un element de cohesió intercultural i presenta connexió amb el patrimoni, raó per la qual s’han desenvolupat propostes didàctiques específiques i, de manera recurrent, és present en obres de literatura infantil i juvenil.

Glòria Bordons (“La implicació de l’alumnat en projectes de literatura i territori”), dins el marc de la reivindicació dels elements de la motivació, de la implicació i de l’emoció derivats de la connexió entre literatura i territori, hi descriu diferents projectes aplicats als alumnes de la doble titulació de mestre (infantil i primària) dins l’assignatura “Llengua catalana per a l’ensenyament” de la UB. Com explica l’autora aquest treball per projectes “produeix un aprenentatge natural de la llengua, alhora que l’encaixa perfectament en el territori i la cultura de què parteix i prepara indirectament els futurs mestres a ensenyar d’aquesta manera”.

Les mestres del Departament d’Anglés del Ceip La Patacona (Alboraia) Cynthia Couriel, Amparo Fernández Ortiz i Leonor Medina (“From bonfire night to hawaiian lei day: festivities as a way to develop the intercultural competence in the efl classroom in pre-primary and primary levels”) posen en relleu la importància d’integrar la competència intercultural dins l’ensenyament de llengües estrangeres. Hi exposen tres projectes duts a la pràctica, des del curs 2014-2015, basats en tres festes de l’àmbit anglòfon: la “nit de la foguera” (Gran Bretanya, 5 de novembre), connectada amb les festes del foc, el “dia de Sant Valentí” (EUA, 14 de febrer), aprofitable per a l’escriptura de cartes d’amor, i el “dia de Sant Patrici” (Irlanda, 17 de març) relacionable amb el treball amb contes i llegendes.

Anna Gispert (“De la paraula a la Festa. Una interpretació de Santa Tecla a Tarragona”) exposa el projecte d’anàlisi i producció de textos relacionats amb el Seguici de la Festa de Santa Tecla de Tarragona dins una assignatura optativa per a 3r i 4t d’ESO duta a terme, des dels inicis de la Reforma Educativa fins el curs 2014-2015, dins l’INS Antoni de Martí i Franquès de Tarragona. Es completa l’exposició amb les propostes de treball de recerca, sobre aquesta mateixa temàtica festiva, per a segon de Batxillerat, que han donat com a fruit l’edició de llibres (editorial El Mèdol, etc.) i la publicació digital de múltiples treballs.

Margarida Prats (“Un projecte per treballar les festes de Nadal a Educació Infantil basat en la il·luminació nadalenca de Barcelona”) presenta un projecte pensat per a estudiants del darrer curs del Grau d’Educació Infantil de l’assignatura “Didàctica de la Comunicació Literària”, basat en els motius de la il·luminació nadalenca a Barcelona, com ara la nadala “Fum, fum, fum”. Els estudiants dissenyen un projecte a partir d’elements d’ornamentació del Nadal de Barcelona en relació amb amb mostres de comunicació artística-literària, sobretot de folklore, visual i musical.

Entre els diversos agraïments que cal fer constar per a l’edició del llibre hem d’esmentar principalment el Vicerectorat de Participació i Projecció Territorial de la Universitat de València, que ha dut endavant el projecte. També hem de fer constar el suport rebut pels ajuntaments d’Ontinyent i Bocairent, els quals posaren les bases perquè la iniciativa de l’encontre acadèmic que hi ha a la base d’aquest volum fora possible. El nostre reconeixement ha de fer esment, de manera expressa, al Servei de Formació Permanent i Innovació Educativa de la Universitat de València, adscrit al Vicerectorat de Polítiques de Formació i Qualitat Educativa, que ens ha possibilitat la continuïtat del projecte d’innovació “Geografies Literàries”, nascut el curs 2010-2011, convertit en una Xarxa Interuniversitària des del curs 2013-2014, que en el camí ja ha donat diversos fruits, bé en forma de publicació (Bataller i H. Gassó, 2014) o bé de portal web del projecte ( http://geografiesliteraries.com/). Finalment, hem de fer constar la feina del becari del Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura de la UV Federico Fojas, el qual ha collaborat valuosament en el procés d’edició del present llibre.

Referències bibliogràfiques

ARIÑO, A. (1999): El Teatre en la festa valenciana , València, Generalitat Valenciana, Consell Valencià de Cultura, 414 p.

ARIÑO, A. i GÓMEZ, S. (2012): La Festa mare: les festes en una era postcristiana , València, Museu Valencià d’Etnologia, 319 p.

BATALLER, A. i H. GASSÓ, H. (2014): Un amor, uns carrers. Cap a una didàctica de les geografies literàries , València, Publicacions de la Universitat de València, 258 p.

DELGADO, M. (1992): La Festa a Catalunya, avui , Barcelona, Barcanova, 169 p.

FÀBREGAS, X. (1976): Cavallers, dracs i dimonis: itinerari a través de les festes populars , Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 236 p.

JANER MANILA, G. (2006): “L’esplendor de la festa”, en Munar, Felip (ed.) (2006) L’esplendor de la festa: màgia i misteri de les festes antigues , Palma, Institut d’Estudis Baleàrics, Conselleria d’Educació i Cultura, 9-11.

NINYOLES, R. Ll. (1996): Sociologia de la ciutat de València , Alzira, Germania, 123 p.

1Professors del Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura. Universitat de València. Xarxa d’Innovació Geografies Literàries 3.0.

SECCIÓ 1.La dimensió literària

Joan Borja

Festa i poètica popular

Tatiana Jordà

Els elements literaris i teatrals de les festes popularsvalencianes com a recursos didàctics

Salvador Palomar

Teatre popular a l’entorn de la festa de Sant Antoni

Llorenç Soldevila

La Patum, la Muixiganga i els Castellers: centres de la

Festa a Endrets.Cat

Festa i poètica popular1

Joan Borja i Sanz 2

La paraula festa té, particularment en els parlars valencians, un valor idiomàtic: un sentit específic, adherit a la idiosincràsia del context cultural propi de la llengua; i a les circumstàncies històriques —al tarannà col·lectiu— de la societat que n’ha encunyat i n’ha anat forjant el concepte. Dir festa en un qualsevol poble valencià, segons el context, connota matisos subtilment (o substancialment) diferents als que es desprenen de la mateixa paraula a Mallorca, Menorca, Andorra, Eivissa, Catalunya o el Rosselló. Sens dubte pressuposa especificitats semàntiques que resisteixen l’equivalència amb el castellà fiesta . I, evidentment, comporta un abisme de diferències conceptuals (derivat de la paral·lela distància en els plantejaments, els hàbits i els costums vitals) respecte de les nocions angleses celebration , party , event o feast ; dels conceptes francesos célébration , commémoration o fête ; o, no cal dir-ho, de —per exemple— l’abstracció finesa juhlaa .