AAVV - Festa popular, territori i educació

No resulta senzill, tanmateix, definir amb precisió en un escenari internacional què s’entén per festa : quin és, amb exactitud, el conjunt de manifestacions, fenòmens, celebracions, espectacles, rituals, emocions i sentiments que abraça la nominalització festa en l’àmbit cultural i lingüístic valencià, i en el conjunt del domini lingüístic català. Això sí: tal com ens proposem de mostrar tot seguit, en tots i cadascun dels vessants semàntics d’aquest terme tan sovint argüit a l’hora de proposar caracteritzacions genèriques per al poble valencià, el folklore poètic exerceix un paper central. Altrament formulada la premissa: la poètica popular (l’art dels versos i les cançons tradicionals i col·lectives) és, ben mirat, un ingredient consubstancial a totes i cadascuna de les manifestacions de la festa. Amb la paraula dita, cantada, declamada o proclamada amb finalitat estètica —amb la paraula feta poesia— catalans, balears i valencians (cada país amb la seua forma i intensitat) celebrem les vacances, les solemnitats, les cerimònies, els espectacles, l’honor, la memòria, el divertiment. La vida.

1. Dies de celebració religiosa

Dins l’àmbit religiós, la paraula festa refereix els dies de l’any en què l’Església catòlica celebra, amb especial solemnitat, un aspecte concret del misteri de Crist, la memòria d’un sant determinat o de la Mare de Déu, etc. I és una evidència que en el nostre àmbit cultural per celebrar Déu, la Mare de Déu o els dies més assenyalats del santoral juguem i conjuguem l’art de la veu, la música i les paraules. Hi ha prou a fer esment ací de l’espectacular Misteri d’Elx —conegut tradicionalment precisament com la Festa d’Elx — per copsar la funció nuclear que la poètica popular pot arribar assumir, i de fet assumeix, en les celebracions religioses. 3

Figura 1. El Misteri o Festa d’Elx, obra mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat

Un altre exemple remarcable de poètica popular al servei d’una festa religiosa és el Cant de la Sibil·la. Prodigiosament conservat a Mallorca, es tracta, com se sap, d’una peça de teatre popular que pronostica l’arribada del Messies i la fi del món, i que tradicionalment es representa just abans de la Missa del Gall, la Nit de Nadal. 4Com els del Misteri d’Elx, els versos del Cant de la Sibil·la responen al triple requisit definitori de la literatura popular: l’autoria anònima, la transmissió oral i la imaginació compartida. Si bé es cert que des del segle XIII hi ha documentades versions en català del Cant de la Sibil·la, i que se’n conserva un còdex del segle XIV a l’Arxiu Diocesà de Mallorca (localitzat el 1908 al monestir de la Concepció, procedent del Convent de Santa Magdalena), la transmissió oral —amb la conseqüent diversitat de versions— és la que en realitat n’ha garantit la continuïtat.

Figura 2. El Cant de la Sibil·la es representa la Nit de Nadal, abans de la Missa del Gall

De la mateixa manera que el Misteri d’Elx amb motiu de la festivitat de la Mare de Déu de l’Assumpció o el Cant de la Sibil·la en relació amb la Nit de Nadal, el gojos, amb més de 30.000 composicions documentades —sens dubte, la forma quantitativament més important de la poètica catalana popular— constitueixen una riquíssima parcel·la del cançoner que cal entendre vinculada a les corresponents festes religioses en llaor d’un sant, un Crist o una Mare de Déu. 5Igualment, en últim terme també podríem adscriure a aquest mateix capítol del cançoner festiu religiós les carxofes i les aurores . 6

Figura 3. Gojos de Sant Jordi, de Sant Feliu i de la Mare de Déu de la Llet

2. Nadal i Pasqua

De la successió de dies festius durant els quals se celebra una solemnitat també en diem festes . “Xe! Que passeu bones festes!”, “Això ja ho aclarirem en passar festes”, “Passaré totes les festes a casa” són expressions que podem escoltar en la majoria de treballs un 23 o 24 de desembre, i també abans de Setmana Santa. El DIEC és ben explícit, en relació amb aquesta accepció: festes són les “vacances que es fan per Nadal, per pasqües”. I analitzant el cançoner podríem posar-nos fàcilment d’acord que, precisament, les festes de Nadal i de Pasqua articulen els dos principals cicles festius. Atenent les nadales i les cançons de Pasqua (no importa si de joc, de festeig, de berenar, de divertiment o simplement picardioses), prenem consciència que un gruix important —quantitativament importantíssim— de les nostres cançons tenen a veure amb les festes del solstici d’hivern (del Déu nascut infant; del cicle de la vida que torna a començar) i les de la primera lluna de primavera (la Passió del Déu mort i tornat a ressuscitar). Cançons de festa són les nadales que tracten del naixement de Jesús, l’anunci a Maria, els dubtes de sant Josep, l’adoració dels pastors, la vinguda dels Reis Mags, la persecució d’Herodes, la fugida de la Sagrada Família; i cançons de festa són, igualment, les que tracten de la curtedat del dia i la llargària de la nit, dels rituals, del fred, del costum de l’ asguilando , dels menjars típics, etc. 7Fins i tot, segons com, també podem considerar cançó festiva “El cant dels ocells”: “la cançó més ben concebuda de tota la música popular del món”, en paraules atribuïdes a Stravinsky. 8I és que, si bé és cert que “El cant dels ocells” s’ha transcontextualitzat contemporàniament com a referent de l’emotivitat i la solidaritat humana, no deixa de ser, en origen, una nadala que recrea la creença medieval que els pardals poden parlar la nit del 24 al 25 de desembre.

Figura 4. Les festes de Nadal i les nadales

Des d’aquest punt de vista, són igualment cançons de festa manifestacions poètiques populars com “Un dia de Pasqua”, “Ja venim de berenar”, “Ja ve Pasqua florida”, “Són alegres els dies de mona”, “Ja ve la mona”, “Ja ha vingut la Pasqua”, etc. Fet i fet, la Pasqua és un dels àmbits vitals en què més i millor s’han conservat les cançons populars valencianes —amb una funció genuïna— en jocs, excursions i rituals associats als tradicionals berenars de la mona. 9“Ací em pica, / ací em cou, / ací em menge la mona / i ací et trenque l’ou!”. Sense aquesta tipologia de cançons la Pasqua seria una celebració dessabeïda i muda. I, recíprocament, sense la Pasqua el cançoner perdria una de les parts més nodrides del repertori joiós. Perquè les de Pasqua són, com s’ha dit, les festes de la primavera: de l’adolescència i la joventut; dels jocs, de l’enamorament; de la celebració de la vida. I el cant —la paraula poètica feta joia i diversió; incitadora de rialles i optimisme— resulta indestriable d’aquesta atàvica celebració, vivíssimament conservada en la tradició cultural valenciana. 10