AAVV - Biografies mèdiques, sanitat municipal, educació sanitària i epidèmies en la Ribera del Xúquer durant el segle XX

Aquesta publicació no pot ser reproduïda, ni totalment ni parcialment, ni enregistrada en, o transmesa per, un sistema de recuperació d’informació, en cap forma ni per cap mitjà, sia fotomecànic, fotoquímic, electrònic, per fotocòpia o per qualsevol altre, sense el permís previ de l’editorial. Dirigiu-vos a CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta obra .

© Del text, els autors, 2017

© D’aquesta edició: Publicacions de la Universitat de València, 2017

Publicacions de la Universitat de València

http://puv.uv.es mailto:publicacions@uv.es

Il.lustració de la coberta: Cartell de la XVI Assemblea d’Història de la Ribera. La Sanitat a la Ribera del Xúquer , Rebeca Plana Perpinyà, 2014 Disseny de la coberta: Celso Hernández de la Figuera Maquetació: Guada Impressors

ISBN: 978-84-9134-265-6

ÍNDEX

Introducció: els studis històrics sobre la medicina a la Ribera del Xúquer

Carmel Ferragud

Emilio Ferragud Folqués (1896-1937), inspector provincial de sanitat i director de l’Institut Provincial d’Higiene d’Alacant

Josep L. Barona-Vilar i Josep Bernabeu-Mestre

El doctor Francesc Vera Verdú (1878-1946): un metge exemplar, un home de cultura

Joan Ferrús Vanaclocha

Ramón Serrano Vicens (1908-1978), metge i investigador de la sexualitat femenina

Vicent Climent i Ferrando

Medicina i valencianisme durant la Segona República: l’oftalmòleg Llorenç Rubio i Huerta i el Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana (Perpinyà, 1936)

Àlvar Martínez Vidal i Xavier Garcia Ferrandis

Higiene i salubritat a la vila d’Alginet: la recollida dels residus sòlids en el darrer quart del segle XIX

Rafael Bosch López

Salubritat i higiene als edificis públics de Cullera a principis del segle XX

Joan Lloret Pastor i Andreu Lloret Garcia

L’epidèmia de grip o ‘cucaratxa’ a Alzira (1915-1920) 3

Guillem Lera i Perales i Guillem Lera i Calatayud

El sanatorio de San Francisco de Borja de Fontilles. Modelo de análisis para la recuperación integral de instalaciones sanitarias de valor patrimonial

Jorge Llopis Verdú i Francisco Hidalgo Delgado

Las actividades socio-sanitarias de las divulgadoras rurales de la sección femenina de falange en la comarca de la Ribera (1940-1958)

José Manuel Maceiras Chans, María Eugenia Galiana-Sánchez i Josep Bernabeu-Mestre

Una societat en transició. L’evolució higiènica i sanitària de la Ribera del Xúquer entre els segles XIX i en imatges

Ciprià X. Teodoro Calatayud i Maria Teodoro Borràs

Bibliografia

INTRODUCCIÓ: ELS ESTUDIS HISTÒRICS SOBRE LA MEDICINA A LA RIBERA DEL XÚQUER

Carmel Ferragud

Institut d’Història de la Medicina i de la Ciència «López Piñero»

El municipi d’Albalat de la Ribera va acollir els dies 24, 25 i 26 d’octubre del 2014 la XVI Assemblea d’Història de la Ribera, miraculosa i admirable cita acadèmica que bianualment, amb major o menor regularitat, es va celebrant des de fa més de vint-i-cinc anys en algun dels municipis que configuren la comarca del Xúquer. Les temàtiques que centren la part monogràfica de l’Assemblea es van succeint, amb èxit remarcable d’estudiosos i de públic en cada convocatòria. En aquella ocasió, la temàtica escollida va ser «La sanitat a la Ribera». Per als qui ens dediquem a l’estudi de la història de la medicina l’esperó va ser important, i el que subscriu aquestes línies amb Josep Lluís Barona acceptàrem el repte i iniciàrem la coordinació acadèmica, en col·laboració amb els membres de la comissió que havia creat l’Ajuntament d’Albalat a l’efecte de dur endavant els detalls logístics i administratius que comporta l’organització d’una trobada d’aquestes característiques.

Certament, els estudis sobre la salut i la malaltia, els practicants de la medicina, la salut pública, les institucions que han vetlat per atendre els malalts, etc., tot al llarg de la història, des dels temps medievals fins al segle XX en terres riberenques, es caracteritzen per la seua escassetat i disgregació. Els temps medievals i moderns, l’Antic Règim, a penes hi han estat explorats. Mitja dotzena d’articles ‒alguns publicats amb motiu d’anteriors assemblees‒ són la magra collita per a una comarca, paradoxalment, rica en arxius amb documentació adequada per a estudiar aquestes temàtiques. 1Algunes històries locals també han introduït algun apartat dedicat als practicants de la medicina contractats pels municipis, les epidèmies i alguna qüestió de salubritat, però amb poca consistència i profunditat, malgrat alguna excepció. 2La magna obra sobre la història de l’Antic Règim a la Ribera de Tomàs Peris Albentosa, ha oferit una síntesi d’alguns dels aspectes relacionats amb la salut-malaltia i l’assistència a partir d’aquestes històries locals. Amb tot, no deixa de sobtar que el tema s’haja inclòs dins el volum dedicat a la cultura popular. 3Tampoc les revistes d’àmbit local i comarcal que s’han publicat, i encara es publiquen a la Ribera, no han tret a penes cap article sobre el tema, i menys encara per a cronologies no contemporànies. Aquest és el cas de Suylana o Aljannat , publicades a Sollana i Alginet, respectivament. 4Igualment, una lloable i malaguanyada iniciativa com va ser la revista d’estudis històrics Al-Gezira , de la capital de la comarca, només va donar a la llum dos estudis relacionats amb la temàtica que ens ocupa entre els 143 articles publicats en els seus deu primers números.

Recentment, el que subscriu aquestes línies ha començat a portar a congressos i fòrums internacionals el producte de la recerca feta per als temps medievals i moderns. 5La qualitat i la riquesa de les fonts, particularment les de l’Arxiu Municipal d’Alzira, han permès començar a albirar un prometedor camí per a la investigació en temes mèdics. Practicants de la medicina ‒humana i animal‒, epidèmies, hospitals, entre altres temes estan sent explorats i donaran segurament grates sorpreses en el futur. Potser així comencen a animar-se els joves investigadors a posar la seua mirada sobre temes de tanta rellevància.

Tampoc els segles XIX i XX han estat estudiats intensivament per a terres valencianes. 6Les distintes assemblees d’Història de la Ribera no han donat a penes treballs en la seua part miscel·lània dedicats a la sanitat, en cap de les seues vessants. 7De fet, els estudis sobre la medicina i la sanitat municipal en el segle XX han estat abordats en el cas del País Valencià, com per a qualsevol altra època de la història, generalment per a la capital. L’abundància de tesis doctorals i monografies és ja notable, i no ens detindrem ací a valorar-la. Els municipis menors, per contra, hi han rebut molta menor atenció. Ara bé, cal salvar una notable iniciativa que es desenvolupà durant la darrera dècada del segle passat i la primera del present: el Seminari d’Estudis sobre la Ciència.

El 1994 va nàixer el Seminari d’Estudis sobre la Ciència, per iniciativa dels dos grups d’historiadors de la medicina de les universitats de València i Alacant, encapçalats per Josep L. Barona i Josep Bernabeu. Entre altres iniciatives, el Seminari va posar en marxa un seguit de simposis sobre «Salut i Malaltia en els Municipis Valencians», amb la intenció de promoure la col·laboració d’arxivers, historiadors locals i historiadors de la salut i la medicina. La idea nuclear era donar a conèixer els documents d’arxiu que testimonien les condicions de salut, les malalties i les polítiques sanitàries municipals a l’àmbit rural valencià. Organitzades des de 1995, les reunions culminaren el 2003 i 2004 amb els Anglo-Spanish Colloquia on Rural Health , organitzats per les universitats d’East Anglia i València, a les quals posteriorment es va afegir la Universitat de Bergen (Noruega). Els simposis donaren lloc a la publicació de les Trobades (del Seminari d’Estudis sobre la Ciència). Concretament, es tracta de set volums apareguts entre 1996 i 2012, que recullen desenes de treballs. I, amb tot, els estudis que toquen l’escenari històric del Xúquer són, una vegada més, ben escassos. 8