AAVV - Aproximació històrica a la Ribera del Xúquer

APROXIMACIÓ HISTÒRICA

A LA RIBERA DEL XÚQUER

CARMEL FERRAGUD (editor)

APROXIMACIÒ HISTÒRICA

A LA RIBERA DEL XÚQUER

UNIVERSITAT DE VALÈNCIA

Aquesta publicació no pot ser reproduïda, ni totalment ni parcialment, ni enregistrada en, o transmesa per, un sistema de recuperació d’informació, en cap forma ni per cap mitjà, sia fotomecànic, fotoquímic, electrònic, per fotocòpia o per qualsevol altre, sense el permís previ de l’editorial .

© Dels textos: els autors, 2018

© D’aquesta edició: Publicacions de la Universitat de València, 2018

Publicacions de la Universitat de València

http://puv.uv.es Publicacions@uv.es

Maquetació: Inmaculada Mesa

Correcció: Xavier Llopis

Imatge de la coberta: Cartell de la XVI Assemblea d’Història de la Ribera. La Sanitat a la Ribera del Xúquer , Rebeca Plana Perpinyà, 2014 Disseny de la coberta: Celso Hernández de la Figuera

ISBN: 978-84-9134-360-8

Som el que ara som perquè abans vam ser el que fórem. I això ho hem d’aclarir.

Per a assentir-hi o per a dissentir-hi.

JOAN FUSTER, «Pròleg», Quaderns de Sueca , 3 (1981)

ÍNDEX

INTRODUCCIÓ: FER HISTÒRIA DE LA RIBERA DEL XÚQUER

Carmel Ferragud

ASPECTES ECONÒMICS I SOCIALS DE LA RIBERA DEL XÚQUER EN L’EDAT MITJANA I L’ÈPOCA MODERNA

ELS MERCADERS FORMENTERS D’ALZIRA I DE LA SEUA CONTRIBUCIÓ GENERAL (ca. 1380-1415)

Salvador Vercher Lletí

SENYORS, BANDOLERS I VASSALLS. LA FAUTORIA DEL DUC FRANCESC DE BORJA I ELS SUCCESSOS DE POLINYÀ (1545)

Vicent M. Garés Timor

ELS MENDOZA, UNA NISSAGA DE L’ALTA NOBLESA EN UNA POBLACIÓ DE LA RIBERA EN EL SEGLE XVI

Armando Torres Caballero

DE LES ARQUES DE DOT A LES CÒMODES: UN RECORREGUT PELS INTERIORS DOMÈSTICS DE LA RIBERA DEL XÚQUER AL SEGLE XVIII

Luis M. Rosado Calatayud

EL RÀFOL, PORTAL DE LA FUSTA: COMERÇ I DISTRIBUCIÓ DE LA FUSTA TRANSPORTADA PEL RIU XÚQUER (1570-1602)

Valerià Benetó i Ferrando i Vicente Ferrer Pérez

LA GUERRA DE SUCCESSIÓ AL MARQUESAT DE LLOMBAI A TRAVÉS DE LES CARTES DEL GOVERNADOR

Vicente Sanz Viñuelas

LA VIOLÈNCIA MASCLISTA A CASTELLÓ DE LA RIBERA EN LA SEGONA MEITAT DEL SEGLE XVII

Silvia Pons Molina i Vicente Ferrer Pérez

EDUCACIÓ, SINDICALISME I FILANTROPIA EN EL MÓN CONTEMPORANI RIBERENC

ESCUELAS NEUTRAS, LAICAS Y RACIONALISTAS DE LA RIBERA DEL XÚQUER

Federico Verdet Gómez

RAFAEL ARIZO APARICI, PARADIGMA DE MESTRE REPUBLICÀ

Wilson Ferrús

LA UNIÓ OBRERA DE SOLLANA: APROXIMACIÓ HISTÒRICA (1919-1931)

Juan Lorenzo Benaches Borràs

FILANTROPI A I ASSISTÈNCIA SOCIAL EN LES PRIMERES DÈCADES DEL SEGLE XX: IGNACIO ALBERTO TORTAJADA GIRBÉS I EL CAUDAL DEL POBRE DE ALGEMESÍ

M. Júlia Castell Llàcer

HISTORIOGRAFIA I DIDÀCTICA

VIVIM A LA RIBERA (UN RECURS DIDÀCTIC PER A UNA REALITAT COMARCAL)

Enric Ramiro i Roca

BIBLIOGRAFIA I HISTORIOGRAFIA CASTELLONENCA

Francesc Xavier Martí i Juan

BIBLIOGRAFIA

Sigles utilitzades

INTRODUCCIÓ

FER HISTÒRIA DE LA RIBERA DEL XÚQUER

Carmel Ferragud Institut Interuniversitari «López Piñero»

El municipi d’Albalat de la Ribera va acollir els dies 24, 25 i 26 d’octubre del 2014 la XVIa Assemblea d’Història de la Ribera, miraculosa i admirable cita acadèmica que biennalment, amb major o menor regularitat, es ve celebrant des de fa més de vint-i-cinc anys en algun dels municipis que configuren la comarca del Xúquer. Des que el 1980, i amb l’empenta de Joan Fuster, tingué lloc la primera assemblea a Sueca, les temàtiques que centren la part monogràfica i miscel·lània de la trobada es van succeint, amb èxit remarcable d’estudiosos i de públic en cada convocatòria. 1A Albalat, la temàtica escollida va ser «La sanitat a la Ribera». Per als qui ens dediquem a l’estudi de la història de la medicina l’esperó va ser important, i el que subscriu aquestes línies, juntament amb Josep Lluís Barona, catedràtic d’Història de la Ciència de la Universitat de València, n’acceptàrem el repte i iniciàrem la coordinació acadèmica. En col·laboració amb els membres de la comissió que havia creat l’Ajuntament d’Albalat, a l’efecte de dur endavant els detalls logístics i administratius que comporta l’organització d’una trobada d’aquestes característiques, es va dur endavant el projecte. 2

L’Assemblea és una cita que molts investigadors de la comarca, i també d’altres parts del País Valencià, esperen ansiosament. No debades, també constitueix un punt de trobada i un permanent contacte entre els qui dediquen temps a la recerca històrica amb la Ribera com a escenari. Val a dir que és aquest un esdeveniment possible pel compromís dels ajuntaments, que darrerament han mostrat una sensibilitat especial, fins i tot en el dels municipis més petits i amb menys possibilitats econòmiques. L’assemblea és un d’aquells aglutinants que fan que aquesta comarca tinga una identitat tan forta. 3

Però aquesta reunió científica no és l’únic indicador per l’interès que suscita la història en l’entorn comarcal. D’ençà de la recuperació de la democràcia, el 1975, han estat nombrosíssims els intents de trobar una identitat de poble, comarca i país a través de l’estudi històric de la vida de les comunitats riberenques, a tots els nivells, i tant des dels àmbits més estrictament acadèmics, com ara la Universitat de València, com també des del món dels cronistes, l’erudició local o els joves investigadors, implicats en els nous corrents historiogràfics europeus, amb la microhistòria i la història local com a bandera. 4A banda de les disset assemblees que ja s’han celebrat, 5podem esmentar la diversitat de revistes de caire local i comarcal que s’han posat en marxa, algunes ja extintes, com les malaguanyades i més remarcables –per bé que no les úniques– Al-Gezira 6o Quaderns de Sueca , 7 Cullaira 8i d’altres encara en funcionament com Suylana (Sollana) i Aljannat (Alginet), per bé que amb problemes per a publicar-se amb continuïtat. No s’ha d’oblidar tampoc que els butlletins municipals informatius i llibres de festes han portat seccions dedicades a la història, la geografia i el patrimoni locals. 9Igualment, institucions com ara les parròquies, confraries o falles han publicat llibrets amb articles o monogràfics sobre temes d’interès històric. També diferents corporacions locals han tingut l’amabilitat de considerar la publicació d’estudis monogràfics sobre el municipi que governen. En alguns casos han vist la llum desenes de treballs en format llibre, de qualitat molt diversa, tot s’ha de dir, però que enriqueixen al capdavall el panorama historiogràfic. 10Notable ha estat també la tasca de la Mancomunitat de la Ribera, que ha editat també un bon nombre de llibres.