AAVV - Aproximació històrica a la Ribera del Xúquer

Alguns pobles fins i tot s’atreviren amb la preparació de jornades d’estudis locals. Tal és el cas de Cullera, amb les seues «Jornades d’Estudi de Cullera», nascudes el 1993 i que ja compten amb més de deu edicions. Algemesí també va organitzar fins a set «Jornades d’Estudis d’Algemesí», fins el 2007. En ambdós casos les actes que produïren arribaren a ser publicades en diverses de les convocatòries.

Una bona collita de conferències i cicles es van desgranant any rere any, alguns actes d’iniciativa particular com els del Col·lectiu Ullal, de Sollana, fundat el 1999, 11el Col·lectiu d’Ensenyants de la Ribera, el 1981, o l’Ullal Cultural, d’Algemesí, el 2012. 12Es tracta d’associacions que tenen per objectiu promoure la cultura local, comarcal i del País Valencià; realitzen activitats diverses, però també han sigut autores d’exposicions pròpies 13i han estat editores d’alguns llibres i materials didàctics, sovint amb molta voluntat i algun suport des dels consistoris municipals i també d’empreses privades i altres col·lectius. 14

En alguns casos s’ha mirat d’estimular amb premis de recerca o amb la dotació de beques la participació dels joves investigadors. Així és el cas d’Alberic, Algemesí, Alzira, Benimodo, Montserrat, Sueca o Almussafes. Els premis es creen, desapareixen i en naixen de nous, signe inequívoc de la voluntat de promoure la recerca i difondre el coneixement històric. Els arxius i biblioteques municipals s’afanyen per conservar en un fons local tot allò d’interès per a la cultura i la història local. Alguns, com el d’Alzira o el de Sueca, han elaborat guies exhaustives de les publicacions de tots els temps que s’han fet ressò del municipi. Es tracta de peces de gran interès per als historiadors, però també grans reservoris de la memòria col·lectiva. Fet i fet, més estímuls. A hores d’ara un centre de documentació comarcal o més aviat un Institut d’Estudis Comarcals, que coordinara tots aquests esforços, seria desitjable. Potser les Mancomunitats podrien ser un far, al respecte, o el mateix Consorci de la Ribera, que actualment gestiona convenis de col·laboració entre aquestes. 15

Tot plegat fa pensar que la Ribera ha estat una comarca privilegiada del país, per bé que no l’única, pel que fa a l’interès mostrat a aprofundir més i més en el seu ser i sentir. 16No deixa de ser remarcable, en aquest sentit, que la comarca dispose d’una obra de referència de la magnitud historiogràfica de la Història de la Ribera , obra de Tomàs Peris Albentosa, magníficament editada per l’editorial Bromera. 17

La Ribera ha suscitat l’atracció dels geògrafs i historiadors professionals des dels anys vuitanta del segle passat. Podem citar els casos d’investigadors de renom que elaboraren les seues tesis doctorals amb l’escenari de la Ribera com a focus i teló de fons principal, com ara Antoni Furió (catedràtic d’Història Medieval a la Universitat de València, i expert en el món rural valencià, entre molts altres temes), Tomàs Peris Albentosa (professor d’institut jubilat, i una gran autoritat en el món del regadiu valencià), Enric Ramiro (professor a la Universitat Jaume I de Castelló i, entre altres coses, estudiós de l’evolució comarcal) o Aurelià Lairón (arxiver a l’Arxiu Municipal Alzira, gran divulgador de temes diversos sobre Alzira i la comarca). Però la Ribera no ha deixat d’atreure l’interès d’altres joves i no tan joves doctorands. Recentment, dos corberans, l’arxiver d’Alzira, Salvador Vercher i Miguel Gómez Sahuquillo han defensat les seues tesis doctorals, amb èxit remarcable. 18També hi ha d’altres tesis en curs, que auguren un futur falaguer a la historiografia comarcal. Tal és el cas de la medievalista Sandra Bernabeu, del modernista Vicent Garés i de la llicenciada en Belles Arts, Mónica Ibáñez Bartolomé sobre el pintor alzireny Teodoro Andreu Sentamans, deixeble de Sorolla. Això malgrat que hem de reconèixer que la situació actual per a la recerca en història és molt dolenta, per raons diverses: la mateixa realitat degenerativa dels plans d’estudis, la manca d’ajuts i d’expectatives de futur per als joves, o els titubejos per a recolzar fermament la recerca per banda de les institucions comarcals i locals, entre altres. Amb tot, la realitat és que, malgrat les dificultats, la producció historiogràfica riberenca continua, i el llibre que teniu entre mans n’és un exemple.

Els treballs que ofereix el present volum, producte de la part miscel·lània de l’assemblea celebrada a Albalat de la Ribera, són una peça més d’aquesta gran i constant producció d’estudis locals i comarcals. Com sol ser habitual en la secció miscel·lània de l’assemblea, els investigadors presenten treballs sobre tot tipus de temàtiques ambientades en qualsevol període històric, com també estudis geogràfics, de caire arqueològic o d’història de l’art relatives a la Ribera. En aquesta ocasió, els treballs comencen cronològicament en temps medievals i arriben fins al segle XX. D’entre les comunicacions que es varen presentar, finalment hem pogut publicar-ne tretze, que ací us oferim.

El volum ha estat organitzat en tres apartats atenent a criteris cronològics i temàtics. La primera part consta de sis treballs ambientats en el món medieval i modern, que versen sobre temes de diferent índole (econòmica, cultural, social). Es tracta de noves aportacions fonamentades sobre documentació inèdita de gran interès. En alguns casos es tracta de materials d’arxius poc explorats, com ara el de Castelló, que ha aportat una documentació extraordinària per a l’estudi del negoci de l’explotació i la comercialització de la fusta a la Ribera (Benetó i Ferrer). Un altre s’endinsa en els cofres de les llars, per donar-nos a conèixer la intimitat dels aixovars de les núvies de temps moderns (Rosado). Dos articles palesen com una comarca rural podia tenir un paper determinant en uns fets, o en la política i la vida de famílies de gran renom. Així, un treball està dedicat a la relació entre la família Mendoza i la baronia d’Alberic (Torres); l’altre, a diversos episodis de la guerra de Successió al Marquesat de Llombai, amb l’interès d’una correspondència que dona compte dels convulsos esdeveniments provocats per la guerra i viscuts en un racó de la comarca riberenca (Sanz Viñuelas). També cal dir que alguns d’aquests treballs (Vercher i Garés) formen part d’ambiciosos projectes de recerca doctorals. El primer, ja esmentat, amb un magnífic estudi sobre l’activitat comercial de famílies riberenques dedicades al subministrament de forment a la capital del regne, i el segon a l’anàlisi de fenòmens de bandolerisme a la contrada, que configuren una peça més de la nodrida producció historiogràfica del seu autor. I, encara, i com sol ocórrer en la recerca, un treball es fa ressò d’un dels problemes que més preocupa la societat espanyola i que ocupa les portades dels diaris i obre noticiaris: la violència de gènere. En aquest cas, el Castelló del segle XVIII ens mostra diversos exemples i casuístiques (Pons i Ferrer).

El segon bloc està dedicat a diferents aspectes històrics dels inicis del segle XX. Els interessants projectes innovadors en matèria educativa i els seus originals creadors en temps de la República en constitueixen una part. Així, els models diversos propiciats per les innovadores aportacions republicanes es poden trobar en el model de l’escola racionalista (Verdet) i també els protagonistes d’aquells projectes, com el cas d’un mestre de gran influència, com Arizo, exposat per un autèntic expert en el tema (Ferrús). Una altra aportació versa sobre el món de l’associacionisme, en concret la Unió Obrera de Sollana en vespres de la República (Bonache), i una altra sobre el projecte d’ajut social en forma d’associació benèfica, ja estudiat anteriorment però sobre el qual ara s’aporta un nou enfocament gràcies també a la troballa de noves fonts (Castell). Fet i fet, els casos analitzats ens serveixen per ataüllar com funcionaren en l’àmbit local les importants transformacions que experimentà el país les primeres dècades del segle passat.