Per acabar, tenim dues propostes ben diferents als treballs anteriors. En uns moments en què des de les institucions que governen la Generalitat es torna a posar damunt la taula el debat de la comarcalització com alternativa al marc provincial, suposadament menys adequat i eficient, se’ns ofereix un instrument de reflexió, pensat per a l’escola, sobre la comarca estudiada i els trets que la identifiquen, per banda d’un dels investigadors que més i millor coneixen la Ribera (Ramiro). Finalment, tanca el volum un treball sobre la bibliografia de Castelló, un instrument necessari per poder facilitar als historiadors les eines per construir històries locals (Martí).
Cal, per acabar, fer algunes consideracions generals envers el conjunt de treballs que ací es presenten. Voldria remarcar la gran varietat de temes que s’han explorat, des de la història econòmica, política, cultural o artística. Pels capítols que configuren aquest llibre desfilen tota mena de personatges: homes i dones; subalterns i membres de les elits; artesans i mercaders; nobles insignes i vassalls; patrons i obrers; burgesos i treballadors; renovadors pedagògics i analfabets... Els personatges i els esdeveniments ancorats a l’escenari local permeten aflorar un conjunt d’aspectes i de detalls de la vida dels nostres avantpassats que arriba als racons més íntims de les llars, a les passions, adhesions i odis més pregons, a les subtilitats de la política o al pensament d’un renovador pedagògic. Perquè els fenòmens que atenyen la vida de les persones s’entenen des del moment i l’espai viscut concret en què tenen lloc. Però això és possible si l’historiador pot disposar dels materials adients. Així, cal també remarcar les fonts que s’han utilitzat en aquests treballs, que no fan sinó mostrar, una vegada més, les enormes possibilitats de treball que encara queden per a un espai com la Ribera, gràcies als seus magnífics arxius. Alguns d’ells encara depararan moltes sorpreses, sempre que les institucions facen la feina de catalogar i digitalitzar els fons, per a ús dels investigadors; però no només, perquè el recurs a arxius dispersos per la geografia espanyola, i de vegades encara de més enllà de les fronteres de la pell de brau, són un recurs obligatori. Finalment, vull destacar la qualitat dels treballs i l’aportació que fan no només al coneixement d’una part del País Valencià, sinó també pel seu interès per a connectar-los amb àmbits de major abast, fins i tot d’internacionals. La Ribera, amb els seus municipis, és un dels tants laboratoris des d’on es poden ataüllar i entendre els processos generals.
Tot plegat, presentem ací un material que ens permet entendre millor el món on vivim i també ajuda els ciutadans a entendre’l, i com deia Josep Fontana i molts historiadors han reivindicat, amb la finalitat que entre tots fem alguna cosa per millorar-lo.
1Una anàlisi de les deu primeres assemblees, particularment des de la productivitat científica que han generat, en Enric Ramiro Roca: «Les Assemblees d’Història de la Ribera: un èxit i un repte (1980-2006)», en Salvador Vercher Lletí (ed.): Actes de l’XI Assemblea d’Història de la Ribera (Corbera, 10, 11 i 12 de novembre de 2006) , volum miscel·lani, Corbera, Ajuntament de Corbera, 2008, pp. 464-479.
2Vegeu el volum resultant de la part monogràfica d’aquesta assemblea en Carmel Ferragud (ed.): Biografies mèdiques, sanitat municipal, educació sanitària i epidèmies a la Ribera del Xúquer , València, Publicacions de la Universitat de València, 2017.
3Per això sobta que no es tinguera en consideració incloure un apartat sobre l’assemblea en el volum coordinat per Antonio C. Ledo Caballero i Ángel Morales Rubio: La Universitat de València i els seus entorns comarcals: la Ribera del Xúquer , València, Universitat de València, 2016. Sí que es va dedicar un capítol al Congrés d’Educació Josep Lluís Bausset de l’Alcúdia, una cita remarcable, per bé que de molt menor recorregut temporal. Segurament haguera estat més raonable encabir-hi les cites culturals més consolidades i reconegudes de la comarca.
4Sobre moltes de les qüestions i reflexions que ací plantegem s’ha incidit en Antoni Furió: «Història universal de Cullera. Entre la història general i la història local», en X Jornades d’Estudis de Cullera (novembre de 2011), Cullera, Ajuntament de Cullera, 2013, pp. 11-27.
5Quan s’escriuen aquestes línies s’anuncia per a novembre de 2018 la XVIIIa Assemblea, que tindrà lloc a Castelló de la Ribera.
6Es van publicar deu volums entre 1985 i 1997. Enric Ramiro Roca: «Entre el desig comarcal i la realitat social. (Anàlisi bibliomètric de dotze anys de publicació Al-Gezira, (1985-1997)», en Actes de la X Assemblea d’Història de la Ribera. Riuades i inundacions a la Ribera del Xúquer en la perspectiva històrica (Antella, novembre 2004) , Ajuntament d’Antella, 2006, pp. 27-45.
7Es van publicar catorze números entre 1980 i 2000. Vegeu un estudi bibliomètric en Enric Ramiro Roca: «Divuit anys d’il·lusió (estudi bibliomètric de Quaderns de Sueca: 1980-1998) », Quaderns de Sueca , 14 (2000), pp. 7-36.
8Nasqué el 1989.
9A tall d’exemple vegeu el bim Berca d’Algemesí, que ja des del mateix moment de la seua creació tingué un apartat dedicat a la història i la geografia del municipi. Existeix una edició en cd-rom: Berca edicions. Núms. de l’1 al 100 , Ajuntament d’Algemesí, 2002. El llibre de festes de l’Alcúdia, fins i tot, compta amb isbn, el que encara esdevé un major estímul per a l’investigador.
10Algemesí, per exemple, publicà en la col·lecció «Algadins» fins a vint-i-dos volums entre els anys 1994 i 2007, a banda de molts altres estudis encarregats a historiadors puntualment, com la publicació de facsímils de documentació municipal de gran valor o edicions de textos diversos. L’Alcúdia comptà des dels anys vuitanta del segle passat amb la col·lecció «Fulls d’investigació», una sèrie de quaderns que es feien per a donar a conèixer a joves investigadors locals i donar-los una eina per a publicar els seus treballs universitaris o d’investigació. Avui ja no es publica. Des del 2014 es publica una col·lecció anomenada «Gent d’ací». En ella es tracta de donar relleu o difondre la vida i activitats de personatges destacats de la història, l’art i la literatura de l’Alcúdia. Fet i fet, l’Ajuntament d’aquest municipi s’ha fet càrrec de nombroses publicacions de manera íntegra, en la major part de les ocasions dedicades a la història, les festes, l’art i la literatura locals.
11< http://collectiuullaldesollana.blogspot.com.es/> [consulta 4 de desembre de 2017].
12< https://lullalcultural.wordpress.com/> [consulta 4 de desembre de 2017].
13Vegeu, per exemple, de l’Ullal Cultural, La recuperació de la democràcia a Algemesí (1975-1983) , que tingué per comissari Raül Añó, inaugurada el 2015 al Museu Valencià de la Festa (Algemesí), amb un cicle de conferències i taules rodones.
14Vegeu com a exemple dues publicacions recents: Raül Añó Bresó: La recuperació de la democràcia a Algemesí (1975-1983) , Algemesí, l’Ullal Cultural, 2017; Enric Olivares Torres i Ximo Bueno Altabella: Un projecte insòlit. Els relleus de Leonardo Borràs (1971-1982) , Algemesí, l’Ullal Cultural, 2017.
15El Consorci pretén aglutinar interessos entre ambdues mancomunitats. Vegeu < https://consorcidelaribera.com/?page_id=33> [consulta el 7 de desembre de 2017].
16Els habitants de la Ribera han mostrat als estudis tenir una forta consciència comarcal. Vegeu al respecte, Enric Ramiro: La Ribera: imatge i territori , Algemesí, Mancomunitat de la Ribera, 2000, pp. 107-121.
Читать дальше