LA MEMÒRIA HISTÒRICA I DEMOCRÀTICA
EXPERIÈNCIES I PROPOSTES EN EL TERRITORI VALENCIÀ
Trobada 2016 Universitat de València-Instituts d’Estudis Comarcals
LA MEMÒRIA HISTÒRICA I DEMOCRÀTICA
EXPERIÈNCIES I PROPOSTES EN EL TERRITORI VALENCIÀ
Trobada 2016 Universitat de València-Instituts d’Estudis Comarcals
COL·LECCIÓ:
Universitat i territori, nº 10
EDITA:
Vicerectorat de Participació i Projecció
Territorial. Universitat de València
PROMOTORS:
Vicerectorat de Participació i Projecció
Territorial. Universitat de València
Federació d’Instituts d’Estudis Comarcals del País Valencià (FIECOV)
COORDINACIÓ:
Josep Vicent Frechina
Federació d’Instituts d’Estudis Comarcals del País Valencià
Martín Peña Ortiz
Unitat de Suport al Vicerectorat de
Participació i Projecció Territorial. Universitat de València
DISSENY I MAQUETACIÓ:
Cristina Soriano Cabellos
Unitat de Suport al Vicerectorat de
Participació i Projecció Territorial. Universitat de València
CORRECCIÓ DE TEXTOS:
Antonio Briz Marrades
Unitat de Suport al Vicerectorat de
Participació i Projecció Territorial. Universitat de València
ISBN: 978-84-9133-081-3
© d’aquesta edició: Universitat de València, 2017
© dels textos: els autors
© de les imatges: els autors i propietaris
IMATGE DE COBERTA:
Refugi Mercat de Cullera. Autor: Museu
Municipal d’Història i Arqueologia de
Cullera. Kike Gandia
ÍNDEX
Presentació
La memòria del territori valencià
Esteban Morcillo Sánchez i Jorge Hermosilla Pla
La memòria com a patrimoni
J osep Vicent Frechina
Ponència
De les memòries dividides a la memòria democràtica
Marc Baldó Lacomba
Comunicacions. Bloc general
El Grup de Recuperació de la memòria històrica de Benassal, una trajectòria de 13 anys
Pilar Vidal Monferrer
Investigar y divulgar desde la Universitat de València. El Aula de Historia y Memoria Democrática
Mélanie Ibáñez Domingo
Posar en valor un patrimoni desmemoritzat: un projecte d’exposició sobre patrimoni valencià de la Guerra Civil
Jorge Ramos Tolosa
Comunicacions. Bloc territorial
Patrimonio, memoria e historia. Andilla
Francisco Teruel Navarrete
La recuperació de la Memòria Històrica a Alcoi
Àngel Beneito Lloris i Francesc-X. Blay Meseguer
Els detinguts en el Dipòsit municipal de Sagunt el 1939
José Sevillà Aragonés, Sergi Arrando Máñez, Lluís Mesa i Reig, José Manuel Palomar Abascal, José Ramón Carbonell Rubio i Josep Dionís Martínez Martínez
Importancia estratégica de La Serranía en la guerra civil española
César Salvo
Les pedres i les bombes d’una guerra al Maestrat
Javier Hernández, Julio Monfort, José Luis Quixal, Ximo Roca, Casto Sorlí i Josep Joaquim Sorlí
El Diccionario Biográfico Javiense Abreviado como instrumento para la memoria histórica
Juan Bta. Codina Bas
Fer la guerra
Robert Llopis i Sendra i Luis Botella Ivars
Los alcaldes de Enguera durante la II República (1931-1936)
Vicente Manuel Sanz Gómez
Los espacios de la memoria histórica democrática en Enguera
Miguel Jesús Castillo Gómez y Vicente Manuel Sanz Gómez
Les mamàs belgues . Una història de dones valentes i solidàries
Joan Josep Torró Martínez
Memòria democràtica d’Ontinyent. Una iniciativa municipal
Joan Josep Torró Martínez
Annex fotogràfic
La memòria del territori valencià
La Universitat de València va encetar en 2011 una fructífera relació amb la Federació d’Instituts d’Estudis Comarcals Valencians (FIECOV), que s’ha vist recolzada anualment a través de la celebració de trobades on intercanviar opinions i crear sinèrgies. Enguany un nou encontre afiança aquesta col·laboració i aferma l’interès de la Universitat de València per implicar-se en el territori, conèixer de primera mà les investigacions dels instituts d’Estudis Comarcals (IDECOS) i divulgar els estudis propis d’aquesta institució acadèmica.
Des de la primera presa de contacte al 2011, la Universitat de València i els IDECOS han celebrat congressos i trobades sobre medi ambient, territori, història, educació, patrimoni cultural, economia (2012), turisme cultural, desenvolupament territorial i sostenibilitat (2013), medi ambient i desenvolupament (2014), participació i anàlisi electoral (2015), i en aquest 2016 la temàtica elegida ha estat la memòria històrica i democràtica en el territori valencià.
La Universitat de València és conscient de l’enorme importància de recuperar la memòria històrica i democràtica valenciana. Fet que evidencia la creació, a principis d’any, de l’Aula de Memòria i Història Democràtica de la Universitat de València, una iniciativa que respon a la necessitat d’analitzar els successos bèl·lics que han succeït a Espanya i la resta del món durant el segle XX, per a oferir dades de recerca a la ciutadania des d’un punt de vista objectiu.
Aquesta publicació reuneix les investigacions sobre la memòria del territori valencià a través de 15 textos de docents i especialistes locals. Es tracta d’una xicoteta mostra dels estudis duts a terme a la Universitat de València i als centres i instituts d’estudis comarcals. Unes investigacions que posen l’accent en l’entorn local i comarcal, considerat no solament com a un element d’identitat i de relació afectiva amb el territori, sinó també un ingredient de dinamització i creació de riquesa, que contribueix a l’extensió de la cultura, a la qualitat de vida dels seus habitants així com al benefici del medi.
En definitiva, aquest treball col·lectiu constitueix un pas més en el procés de concreció de col·laboracions que la Universitat de València ha fomentat durant els últims anys a través del Vicerectorat de Participació i Projecció Territorial. Evidencia l’estreta relació entre la Universitat de València i la Federació d’Instituts d’Estudis Comarcals Valencians (FIECOV), entre la comunitat universitària i els principals centres que abanderen les sensibilitats culturals del territori valencià. Una iniciativa que posa de manifest el compromís de la nostra Universitat amb el territori i amb la societat valenciana.
Esteban Morcillo Sánchez
Rector de la Universitat de València
Jorge Hermosilla Pla
Vicerector de Participació i Projecció Territorial
La memòria com a patrimoni
En una anotació dels seus diaris, datada l’any 1950, Giorgos Seferis va escriure: “On siga que la toques, la memòria dol”. El gran poeta grec no es referia necessàriament a allò que anomenem “memòria històrica” —curiosa expressió que, per a uns, constitueix una redundància; i per a altres, un oxímoron— però descriu amb molta precisió el seu origen i les raons per les quals es va fer peremptòria: el dolor moral que infringia una Història esbiaixada a còpia d’ocultació i silenci interessat.
Esbiaixada, en el nostre cas, perquè dissortadament la restitució democràtica es pactà amb un canvi de relat històric que obviava la il·legitimitat del règim precedent.
Читать дальше