AAVV - La memòria històrica i democràtica

Moltes gràcies.

Bibliografia

AGUILAR, P., Memoria y olvido en la guerra civil española , Madrid, Alianza, 1996.

ARIÑO, A.; ROMERO, J., La secesión de los ricos , Barcelona, Galaxia Gutemberg, 2016.

AZAÑA, M., “Discurso en el Ayuntamiento de Barcelona (pronunciado el 18 de julio de 1938)”, Obras Completas , III, Madrid, Ediciones Giner, 1990.

CARDONA, G., El gigante descalzo, El ejército de Franco , Madrid, Aguilar, 2003.

CLAVERO, B., España 1978. La amnesia constituyente , Madrid, Marcial Pons, 2014.

COTARELO, R.; ROCA, J.M., La antitransición. La derecha neofranquista y el saqueo de España , Valencia, Tirant lo Blanch, 2015.

CUESTA BUSTILLO, J., La odisea de la memoria: historia de la memoria de España siglo XX , Madrid, Alianza, 2008.

ESPINOSA, F., Violencia roja y azul: España 1936-1950 , Barcelona, Crítica, 2010.

FERNÁNDEZ GARCÍA, C., “Las comisiones de la Verdad en el mundo. El pasado frente al espejo. Análisis comparativo de distintas experiencias y reflexión sobre la aplicación de este instrumento al caso español”, dins LUZUNDIA, F.I. cit. infra .

GINZBURG, C., El juez y el historiador , Madrid, Anaya, 1992.

GONZÁLEZ CALLEJA, E. Et al., La Segunda República Española , Barcelona, Pasado y Presente, 2015.

LUZUNDIA, F.I., El exterminio de la memoria. Una Comisión de la Verdad contra el olvido de las víctimas del franquismo , Madrid, Catarata, 2015.

MAINER, J.C., Años de vísperas. La vida de la cultura en España (1931-1939) , Madrid, Espasa-Calpe, 2006.

MORÁN, G., El precio de la transición , Madrid, Akal, 2015.

RIQUER, B., La dictadura de Franco, Historia de España (vol. IX) . Barcelona, Crítica, 2010.

PÉREZ GARZÓN, J.S.; MANZANO, P., Memoria histórica , Madrid, La Catarata, 2010.

ROBLEDO, R., Esa salvaje pesadilla. Salamanca en la guerra civil , Barcelona, Crítica, 2007.

SAZ, I., “El pasado que aún no puede pasar”, dins Fascismo y franquismo , València, PUV, 2004.

VIÑAS, A., La otra cara del Caudillo: mitos y realidades en la biografía de Franco , Barcelona, Crítica, 2015.

VIÑAS, A, (ed.), En el combate por la historia. La República, la guerra civil, el franquismo , Barcelona, Pasado y Presente, 2012.

TRAVERSO, E. El pasado, instrucciones de uso. Historia, memoria, política , Madrid, Marcial Pons, 2007.

TODOROV, T., Los abusos de la memoria , Barcelona, Paidós, 2000.

1Departament d’Història Moderna i Contemporània (Universitat de València).

2Manuel Azaña, “Discurso en el Ayuntamiento de Barcelona (pronunciado el 18 de julio de 1938)”, Obras Completas , III, Madrid, Ediciones Giner, 1990, p. 378.

3José Carlos Mainer, Años de vísperas: la vida de la cultura en España, 1931-1939 , Madrid, Espasa Calpe, 2006.

4Julián Casanova, La Iglesia de Franco , Barcelona, Crítica, 2005.

5Antonio Ariño i Joan Romero, La secesión de los ricos , Barcelona, Galaxia Gutemberg, 2016.

6Per a aquests conceptes, Marc Baldó, El saber histórico , Valencia, Tirant lo Blanch, 2013; Juan Sisinio Pérez Garzón y Pedro Manzano, Memoria histórica , Madrid, La Catarata, 2010; Josefina Cuesta, La odisea de la memoria: historia de la memoria de España siglo XX , Madrid, Alianza, 2008; Paloma Aguilar, Memoria y olvido en la guerra civil española , Madrid, Alianza, 1996; Tzvetan Todorov, Los abusos de la memoria , Barcelona, Paidós, 2000; Enzo Traverso, El pasado, instrucciones de uso. Historia, memoria, política , Madrid, Marcial Pons, 2007.

7La “Operación Galaxia” o conspiració prevista per a novembre de 1978, l’intent de colp d’estat del 23F del 1981, la conspiració prevista per a octubre del 82, la conspiració prevista per a octubre de 1985 són proves. També ho són fets com que els antics membres de la UMD, expulsats de l’exèrcit, foren rehabilitats, però en la reserva , el 1987, i fins 2010 no se’ls rehabilità per complet, quan ja quasi tots havien mort per raons d’edat. Per a l’exèrcit, Gabriel Cardona, El gigante descalzo, el ejército de Franco , Madrid, Aguilar, 2003; Fernando Puell de Villa, “El ejército del tiempo presente (1978-3003)”, dins Aproximación a la historia militar de España , 3 v., Madrid, Ministerio de Defensa, 2006, v. 2, pp. 723-740.

8Ángel Viñas (ed.), En el combate por la historia. La República, la guerra civil, el franquismo , Barcelona, Pasado y Presente, 2012.

9Ramón Cotarelo, José Manuel Roca, La antitransición. La derecha neofranquista y el saqueo de España , Valencia, Tirant lo Blanch, 2015.

10L’enquesta en CIS: 2760/Memorias de la guerra civil y el franquismo, http://www.cis.es/cis/opencm/ES/1_encuestas/estudios/ver.jsp?estudio=9220&cuestionario=10774&muestra=16345

11Fernando Hernández Sánchez, “¿Franco fue un mamífero? El corto siglo XX español en las aulas de Secundaria: un pretérito imperfecto”, Pasos a la izquierda , 4 (2016); Del mateix autor, El bulldozer negro del general Franco: Historia de España del siglo XX para la primera generación del XXI , Barcelona, Pasado y Presente, 2016.

12Covadonga Fernández García, “Las Comisiones de la Verdad en el mundo. El pasado frente al espejo. Análisis comparativo de distintas experiencias y reflexión sobre la aplicación de este instrumento al caso español”, dins Fernando I. Luzundia, El exterminio de la memoria. Una Comisión de la Verdad contra el Olvido de las víctimas del franquismo , Madrid, Catarata, 2015, pp. 137-190.

COMUNICACIONS. BLOC GENERAL

Pilar Vidal Monferrer

El Grup de Recuperació de la memòria històrica de Benassal, una trajectòria de 13 anys

Mélanie Ibáñez Domingo

Investigar y divulgar desde la Universitat de València. Aula de Historia y Memoria Democrática

Jorge Ramos Tolosa

Posar en valor un patrimoni desmemoritzat: un projecte d’exposició sobre patrimoni valencià de la Guerra Civil

El Grup de Recuperació de la memòria històrica de Benassal, una trajectòria de 13 anys

Pilar Vidal Monferrer 1

El Grup de Recuperació de la memòria històrica de Benassal va nàixer l’any 2003, farà ara 13 anys. En esta comunicació es vol donar unes pinzellades del que ha estat el nostre treball, que va començar a l’any 2003, i explicar breuement els trets que ens defineixen.

El GRMH de Benassal és un grup heterogeni format per unes 15 persones que treballa per investigar el passat més recent del nostre poble, i utilitza les fonts orals com a metodologia, complementades amb altres fonts primàries i secundàries. Des del començament hem treballat de manera col·lectiva. La nostra trajectòria investigadora es centra principalment en l’àmbit local i la podem definir per tres grans projectes duts a terme:

• Benassal segle XX, un estudi d’un poble rural basat en fonts orals (2003 -2007).

• Els masos de Benassal (2008-2011).

• L’exposició itinerant, Experiments de la legió Còndor a l’Alt Maestrat, 1938: Benassal, Ares, Vilar de Canes i Albocàsser ( 2012-2016).

Un mètode de treball que emprem sovint, com ja hem dit, són les fonts orals: les històries de vida en la primera publicació, les entrevistes en el segon projecte i els testimonis sobre els bombardejos en el tercer. Les fonts orals faciliten l’estudi de la realitat més propera i permeten abordar temes i problemàtiques que no s’han recollit o que ens poden ajudar a contrastar la versió oficial, a la vegada que democratitzen el discurs històric perquè prenen la gent senzilla i treballadora (pares, mares, avis, joves, veïns, immigrants, mestresses de casa, treballadors del camp i dels xicotets tallers, etc.) com a protagonistes de la història. Són conscients que els testimonis, mitjançant el seus records reconstrueixen la història des de la seua vivència, per tant la feina de l’historiador És contrastar les diverses fonts que té a l’abast per arribar a uns fets més objectius. El treball amb les fonts orals ens ha permès crear una secció de Fonts Orals en l’arxiu municipal, que de moment està ubicat en la seu de la Fundació Carles Salvador a Benassal.