AAVV - Aproximació històrica a la Ribera del Xúquer

No hi ha cap dubte que si en la Contribució General d’Alzira, i encara en tota la comarca riberenca, hi havia alguna població que mostrava la seua preponderància o superioritat a l’hora de ser el lloc on més mercaders formenters hi havia, aquesta era Algemesí. Són diverses les notícies que ens ho indiquen: Albaida el 1392, Xàtiva el 1399... Però, ara, hem d’afegir-ne una altra que ens retrotrau quaranta anys enrere. Efectivament, en setembre de 1347, i dintre de la crisi del conflicte de la Unió de València, Pere de Ueso, lloctinent del governador «dellà lo riu Xúquer», amb seu a Xàtiva, prengué i empresonà uns homes d’Algemesí que treien blat del lloc de Moixent i el transportaven cap a la València rebel al rei. La mercaderia fou decomissada i empenyorada. 22

En aquest sentit, trobem significatiu que en el període cronològic comprès entre 1382 i 1388, d’un total d’onze traginers de la Ribera del Xúquer aveïnats a la ciutat de València, set foren oriünds d’Algemesí. 23De fet, sembla que l’origen d’aquests formenters són els traginers, ja importants en l’economia local d’Algemesí en la dècada de 1360, com per esmentar-los en un acord entre Alzira i Algemesí de finals de 1371. 24

TAULA 1

Nòmina dels formenters de la Contribució General d’Alzira (1384-1415)

Que de la present nòmina de quaranta-nou persones, vint-i-cinc provinguen d’un únic punt, Algemesí, açò és, el 51,02%, ha de fer-nos reflexionar. En altres paraules, es tracta d’un fenomen que retrata la major presència de l’element rural que no de l’urbà (o d’Alzira) en la Contribució General d’Alzira. Els altres punts d’on són els formenters són Alzira, amb tretze casos (el 26,53%), Pardines, amb quatre, Guadassuar i Albalat de la Ribera amb dos cada un d’elles, i finalment l’Alcúdia, Carlet i Alberic, els dos darrers sarraïns.

Efectivament, Algemesí es configura com una localitat on abunden els llauradors (i traginers) que es dediquen a aquestes tasques de vendre gra al mercat de València. És una comunitat camperola que, segons el llibre de la peita de 1400 tenia 173 cases o unitats familiars, o si es vol, més exactament títols possessoris que tributen al fisc municipal.

Alguns dels camperols més rics de la localitat es dedicaven a aquest negoci: Guillem Barberà, amb un patrimoni en béns immobles avaluat en 130 lliures peiteres en 1399-1400, de qui parlarem més tard; Antoni Celma, qui té una riquesa immoble avaluada en 189 lliures peiteres; Nicolau Armengol, amb 148 lliures peiteres; i Arnau Nadal amb 102 lliures peiteres, són els majors patrimonis locals d’entre els formenters, però també tenim altres membres d’aquest lloc amb un patrimoni notablement inferior: Ramon Mir amb 67 lliures peiteres, Antoni Narbó amb 64 lliures peiteres, Jaume Martí amb 48 lliures peiteres i Jaume Sales amb 41 lliures peiteres.

Dues dades més reforcen la notable projecció d’aquests formenters d’Algemesí. D’una banda, per exemple, la política d’aliances matrimonials. Un d’aquests llauradors, posat ocasionalment a fer tasques de mercader formenter, Arnau Nadal –a qui acabem de veure amb un patrimoni que ultrapassa lleugerament el centenar de lliures– i la seua muller Maria, casaren la seua filla Dolça amb l’apotecari d’Alzira Alfons Falcó, fill de Bernat, un membre d’una destacada família, 25i li atorgà un notable dot avaluat en 4.500 sous. 26D’altra banda, tenim que dos camperols també formenters, Antoni Boïl i Miquel Armengol, amb el temps donaran el pas i compraran per 40 lliures (800 sous), en novembre de 1416, a Ferrando Vicent i la seua muller Dolça un forn de coure pa situat al carrer Major d’Algemesí. 27

Vertaderes companyies comercials, de petita i no tan petita escala, veiem aparèixer per a arrendar la percepció de rendes senyorials i delmes i primícies eclesiàstiques, no sols de les senyories dels diversos pobles de la Ribera del Xúquer, sinó d’altres comarques, com a estratègia per aconseguir els blats en grans quantitats i abocar-los a un necessitat mercat de grans (l’almodí de València, un d’ells) en un país en què la petita propietat agrària és hegemònica.

L’exemple d’una companyia de negocis radicada a Sueca a començament del segle XV, ens serveix de base per aportar-nos més llum sobre el mercat del gra a la Ribera. Les referències cronològiques que tenim d’aquesta societat mercantil són dels anys 1404-1406, i tal volta ens ajuda a il·lustrar alguns mecanismes del seu funcionament i el d’altres companyies que devien estar esteses per altres poblacions importants de la comarca, però que no coneixem a causa d’un problema de fonts documentals que no ens han perviscut. Es tracta d’una societat de negocis integrada per cinc suecans: Guillem Tovià, notari, Berenguer Cifré, traginer, els llauradors Pere Baldoví i Pere Lunell, i sembla que actuant com a cap, o almenys com el membre més visible, el tintorer Joan Baldoví. El 1404, barataven amb dos mercaders de la ciutat de Barcelona, Antoni Salort i Simó Martí una sèrie de mercaderies. Aquests, els barcelonins, lliuraran als suecans seixanta draps mitjans de la terra de diversos colors, i per la seua part els de la Ribera cediran en contrapartida als catalans 1.000 cafissos d’ordi i civada (a raó de 10 sous i 9 diners per cafís). 28Com veiem en l’exemple suecà, la procedència de la majoria dels mercaders formenters és camperola, encara que no tots, ja que trobem alguns notaris i traginers; això també ho corroboren els registres d’ajudes de la ciutat de València.

Un altre dels trets definidors o característic d’aquest col·lectiu que estem estudiant és posseir o emprar una cabana de bèsties de tragí. Els mercaders formenters transportaven als llocs on es venien les seues mercaderies, els blats, exclusivament, a lloms d’ases o rucs i muls o rossins. Aquest fet, juntament amb raons mediambientals, el posseir unes marjals òptimes per a l’alimentació dels èquids, fou determinant perquè s’hi constituïren unes notables raberes d’animals de tragí. Així, per exemple, hi ha un assentament comptable valencià que és força revelador del que diem. El 16 d’agost de 1374, els jurats de València ordenaven el pagament de certa quantitat de diners a Pere Capmany, el qual, a instància del govern municipal de la ciutat, havia viatjat a Alzira i la Ribera «per cercar e haver bèsties de tragí, per trametre aquelles a Terol, per portar alcunes quantitats de forment que nós havíem allí comprades, en diverses llochs d’aquelles partides». 29Són abundants les notícies referents a una nombrosa cabana d’animals equins (cavalls, muls, rossins i ases) a la comarca com ara a Cullera, on a començaments de setembre de 1401 veiem Guillem Ferrer, fill del difunt Berenguer, reconèixer que custodiarà un ramat d’«onze cabeçes de egües», el qual és dels hereus del difunt Berenguer Pla, ambdós de la dita vila, 30o que en novembre de 1415 un eguasser de Sueca, Pere Alfonso, fos contractat fins a mitjan agost de l’any següent pel mercader i ciutadà Joan Bou, aleshores senyor del lloc de Cotes, per a custodiar quaranta-una egües. 31A la vila d’Alzira, a començament del segle XV hi havia l’eguasser Domingo Gil. 32