AAVV - Aproximació històrica a la Ribera del Xúquer

Però, per què la Ribera del Xúquer fou un dels primers espais on «nasqué» aquest tipus de «mercader»? Evidentment, com el lector ja se n’haurà adonat, emprem les cometes per significar que no és un mercader a l’ús, sinó un tipus de camperol que compra o arrenda rendes i les aporta al mercat, i es compromet al subministrament de gra a l’almodí de València a canvi de cobrar l’ajuda econòmica. Però, si això fou així a finals del segle XIV va ser, en primera instància, perquè la regió havia estat des de sempre un territori excedentari de grans, fins i tot en temps de greus caresties i fams, i l’economia valenciana en el segle XIV estava força monetaritzada. Així, donarem dos exemples.

El fenomen de les caresties és cíclic, i per això, al voltant de quaranta anys més tard, una altra crisis alimentària tornà a assolar els països de la conca de la Mediterrània. Es tracta de la crisi de 1374-1376. 10Encara que el País Valencià també patí els estralls de la fam, sembla que ho feu en menor intensitat que el Principat de Catalunya. Afortunadament, disposem de diverses referències documentals que evidencien que durant aquell terrible any de 1374 i els següents, Alzira no sols comptava amb blat per a ella mateixa. Això és, malgrat les prohibicions de les autoritats del regne, n’exportava via terrestre a Castella 11i via marítima a través del port fluvial de Cullera cap a Mallorca, 12on la crisi de subsistència de 1374-1375 es denomina «l’any de la fam», fets tots dos que València intentà impedir posant vigilància a les rutes d’eixida. 13Però, no sols això, la capital del regne hagué de recórrer a un important notable alzirenc, Jaume de Martorell, per a, gràcies al prestigi de què gaudia entre el consell municipal de la principal vila de la Ribera del Xúquer, en esdevenir síndic de la vila en les Corts de València de 1374, 14pregar-li que intercedira davant les autoritats municipals d’Alzira perquè es reprenguera el flux de grans des de la Ribera, en aquell any 1374, cap a València, per la qual cosa seria l’any següent gratament recompensat. 15

Les ajudes o subvencions econòmiques a la importació de grans que atorgaven els jurats de la ciutat de València als importadors revelen, si més no, que el territori d’Alzira era encara, en aquests temps difícils, exportador de gra. Marc Jover, un català veí del Castell de Càller, al regne de Sardenya, possiblement d’origen valencià, ja en aquesta època agent de la Corona, cobrava el gener de 1375 la quantitat de 293 lliures, 15 sous i 3 diners, per haver subministrat a l’almodí de la ciutat de València vuitanta-tres cafissos i quatre barcelles de dacsa (açò és, a raó de 70 sous/cafís) que Jover havia comprat als «rebenedors en la vila d’Algezira». 16

L’única referència a la carestia i fams de mitjans dels anys setanta del segle XIV a la Ribera del Xúquer, la trobem al preàmbul d’un carregament de censal que les autoritats municipals de Cullera contractaren el 22 d’abril de 1377 a favor d’Antoni Safàbrega, d’Alzira, molt possiblement en el lloc on havien de comprar els queviures que necessitaven. 17

IDENTIFICACIÓ DELS MERCADERS FORMENTERS

Abans, però, d’identificar aquests mercaders caldrà respondre dues preguntes essencials. Com coneixem el col·lectiu dels «mercaders formenters » ?, i què entenem per mercaders formenters de la Ribera?

El nostre propòsit és estudiar el perfil «professional» dels mercaders formenters de la Ribera del Xúquer, en general, i del districte d’Alzira, en particular, però, atès que les fonts documentals existents a Alzira són insuficients, hem hagut de recórrer a altres fonts, com ara les municipals de València, a fi d’esbrinar alguns trets del seu treball. Això és, gràcies a la documentació de subvencions econòmiques oferides per la ciutat de València a la importació de blat amb rècues de bèsties de tragí, coneixem una sèrie de perceptors que van perdent el seu caràcter anònim. Cal dir també que l’anàlisi dels protocols notarials d’Alzira i altres de València també ofereixen interessants dades per a conèixer la naturalesa del col·lectiu. Quant a la segona pregunta, en principi es tracta d’un grup heterogeni i divers de persones que tenen en comú dos dels seus trets definidors més importants: el seu origen geogràfic i l’activitat «professional» per la qual reben diners. La Ribera del Xúquer és una comarca històrica, i per tant definida i reconeguda com a tal en època medieval. D’altra banda, és la segona regió productora o exportadora de blats del País Valencià (la primera és el sud valencià, la zona d’Oriola i la seua àrea d’influència). Quant a l’activitat professional, no es tracta de mercaders segons l’ús o en el sentit primigeni de la paraula, sinó més prompte aquell que subministra blats al mercat oficial de València.

Això que diem és, en principi, per a simplificar, ja que a poc que ens endinsem en l’estudi del col·lectiu, començaran a aflorar una sèrie de trets característics i definidors d’aquest conjunt de personatges.

L’inici de l’activitat econòmica dels formenters de la Ribera deu correspondre’s amb aquell moment en què els productors de blats començaren a carregar els seus matxos i rossins, o ases, i portar a l’almodí de València la seua collita per a vendre-la. Això esdevingué a partir de 1380, moment en què el sistema d’ajudes a la importació de gra canvià i es feu extensiu als blats transportats en rècues a lloms dels animals de tragí. 18Sens dubte, el component de subvenció o ajuda, sempre variable, que pagaven les autoritats municipals valencianes per cafís de gra, i la venda quasi assegurada, això sí al preu oficial que dictaven les dites autoritats, fou un al·licient important per al continu flux de blats des de la Ribera del Xúquer a l’urbs valentina. Si els inicis dels registres locals valencians que quantifiquen ajudes i pagaments, i l’origen del gra importat amb matxos i rossins, comencen, com hem dit més amunt, el 1380, cal esperar a l’octubre de l’any 1384 quan trobarem el primer riberenc de la contribució d’Alzira portar gra forà a València. 19Amb anterioritat, ja s’havien incorporat a aquest fenomen –el de subministrar blats, bé de collita pròpia bé comprats a altres camperols, o bé fruit de la compra de rendes o arrendaments de delmes, terços delmes i primícies eclesiàstiques– altres camperols de la Ribera que no seran originaris de la Contribució General d’Alzira. Així, per exemple, a començaments de la dècada dels vuitanta del segle XIV veiem les primeres ajudes a persones provinents de la Ribera, en aquest cas procedent de Sueca. 20

Els formenters oriünds de la Ribera del Xúquer, i més exactament de la Contribució General d’Alzira, acapararan pràcticament la importació de cereals de les comarques muntanyoses del sud del regne, allò que avui coneguem com les comarques centrals: la Costera, la Vall d’Albaida, l’Alcoià-Comtat i la Foia de Castalla. Així, per exemple, durant l’any econòmic de 1402-1403, tres llauradors d’Algemesí (Francesc Signes, Guillem Barberà i Pere Nadal) i un de l’Alcúdia (Antoni Magraner) controlaren el tràfec cerealista provinent d’Alcoi, Cocentaina, Castalla, Albaida, Xàtiva, Ontinyent i Bicorp. Com apunta Juan Vicente García Marsilla, no és estrany que també foren dos traginers d’Algemesí (Jaume Martí i Jaume Salses), els qui compraren el blat dels delmes d’Albaida el 1392, per a vendre’l a València. 21

Respecte de la procedència dels mercaders formenters, veiem que de les principals contribucions generals del que avui és la comarca de la Ribera (Alzira, Cullera i Corbera), els mercaders formenters provenen sols d’alguns pobles: Polinyà, Sueca i Guadassuar, Albalat de la Ribera, Pardines, l’Alcúdia, Alzira, però sobretot d’Algemesí, del qual hi ha una presència aclaparadora.