27 Thomas N. Bisson: Medieval France and her Pyrinean Neighbours , Londres, Hambledon Press, 1989, p. 138.
28 Sobre el influjo del «recuerdo» y la «leyenda» del rey carolingio y su difusión por toda Europa, ver el pionero trabajo de Robert Folz: Le souvenir et la légende de Charlemagne dans l’Empire germanique médiéval , París, Les Belles Lettres, 1950.
29 Gergoes Duby: Medieval Marriage , Baltimore, The Johns Hopkins University Press, 1978; José Enrique Ruiz Domènec: «Système de parenté et théorie de l’alliance dans la société catalane (env. 1000-1240)», Revue Historique , 1979, pp. 305-326; Georges Duby y Jacques Le Goff (eds.), Famille et parenté dans l’Occident Médiéval , Roma, École Française de Roma, 1977. Sobre el deterioro del estatuto social de la mujer ante la decadencia del mundo feudal y caballeresco y la llegada de los nuevos tiempos, Martin Aurell: «La détérioration du statut de la femme aristocratique en Provence (X e-XIII esiècles)», Le Moyen Age , 1985, pp. 5-32.
30 Esta tesis está magníficamente documentada y desarrollada a lo largo de la monografía de Martin Aurell: Les noces du compte.
31 Thomas N. Bisson: «Unheroed Pasts», p. 299.
32 Para la historia de Guifré y la cuestión de su historicidad, ver Miquel Coll i Alentorn: «La historiografia de Catalunya», pp. 139-196; Josep Maria Salrach: El procés de formació nacional de Catalunya (segles VIII-IX ) , Barcelona, Edicions 62, 1978, pp. 87-107; Paul Freedman: «Cowardice, Heroism, and the Legendary Origins of Catalonia», Past and Present 121, 1988, pp. 3-28; Armand de Fluvià: «La qüestió de l’ascendència del comte Guifré I el Pelós», Revista de Catalunya 28, 1989, pp. 83-87; Martin Aurell: «La réminiscence du mariage fondateur», en Les noces du compte , pp. 504-513; Paul Ponsich: «El problema de l’ascendència de Guifré el Pelós», Revista de Catalunya 23, 1988, pp. 35-44.
33 También han sido analizadas las que surgieron en el extremo noroccidental: Georges Duby: «Structures de parenté et noblesse dans la France du Nord aux XI eet XII esiècles», en Hommes et structures.
34 Gesta Comitum Barchinonensium , 3.
35 Lluís Nicolau d’Olwer: «L’escola poètica de Ripoll en els segles X-XIII», Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans , 1915-1920, pp. 3-84.
36 Pierre Nora: «Between Memory and History: Les Lieux de Mémoire», Representations 26, 1989, p. 21.
37 Miquel Coll i Alentorn: «Guifré el Pelós», p. 51.
38 El concepto re-presentación aplicado a la historiografía medieval está ampliamente comentado en José Enrique Ruiz Domènec: «Reminiscencia y conmemoración», pp. 219-239.
39 Algunas visiones generales sobre las conexiones entre la historia y la leyenda en la historiografía medieval, en David G. Pattison: From Legend to Chronicle. The Treatment of Epic Material in Alphonsine Historiography , Oxford, Society for the Study of Mediaeval Languages and Literature, 1983; Suzanne Fleischman: «On the Representations of History and Fiction in the Middle Ages», History and Theory 22, 1983, pp. 278-310 y William W. Ryding: Structure in Medieval Narrative , París, Mouton, 1971. Para la historiografía francesa medieval, Robert Guiette: «Chanson de geste, chronique et mise en prose», Cahiers de Civilisation Médiévale 6, 1963, pp. 423-440; Amy G. Remensnyder: Remembering Kings Past. Monastic Foundation Legens in Medieval Southern France , Ithaca, Cornell University Press, 1995; Renate Blumenfeld-Kosinski: Reading Myth. Classical Mythology and Its Interpretations in Medieval French Literature , Stanford, Stanford University Press, 1997.
40 Sobre el contexto de la pujanza y decadencia de las estructuras sociopolíticas del mundo carolingio, Karl F. Wener: Structures politiques du monde franc ( VI e - XII e siècles). Études sur les origines de la France et de l’Allemagne , Londres, Variorum, 1979.
41 Abilio Barbero y Marcelo Vigil: La formación del feudalismo en la Península Ibérica , Barcelona, Crítica, 1978, p. 232 y ss.; Peter Linehan: History and the Historians of Medieval Spain , Oxford, Clarendon, 1993. Para la función de las genealogías en la Castilla medieval, Georges Martin: Les juges de Castille. Mentalités et discours historique dans l’Espagne médiévale , París, Klincksieck, 1992; Robert Folger: Generaciones y Semblanzas. Memory and Genealogy in Medieval Iberian Historiography , Tübingen, Narr, 2003 y Arsenio Dacosta: «Relato y discurso en los orígenes del reino asturleonés», Studia Historica 22, 2004, pp. 153-168.
42 Aengus Ward: History and Chronicles in Late medieval Iberia: Representations of Wamba in Late Medieval Narrative Histories , Leiden, Brill, 2011.
43 Un buen estado de la cuestión sobre el taller alfonsí, en Georges Martin (ed.), La historia alfonsí: el modelo y sus destinos (siglos XIII-XV ) , Madrid, Casa de Velázquez, 2000.
44 Gabrielle M. Spiegel: «Medieval Canon Formation and the Rise of Royal Historiography in Old French Prose», The Past as Text , pp. 195-196; Bernd Schneidmüller: «Constructing the Past by Means of the Present. Historiographical Foundation of Medieval Institutions, Dynasties, Peoples, and Communities», en Gerd Althoff, Johannes Fried y Patrick J. Geary (eds.), Medieval Concepts of the Past. Ritual, Memory, Historiography , Cambridge, Cambridge University Press, 2002, pp. 170-171. Para la producción historiográfica de la abadía de Saint-Denis, ver Gabrielle M. Spiegel: The Chronicle Tradition of Saint-Denis: A Survey , Brookline, Classical Folia Editions, 1978.
Конец ознакомительного фрагмента.
Текст предоставлен ООО «ЛитРес».
Прочитайте эту книгу целиком, купив полную легальную версию на ЛитРес.
Безопасно оплатить книгу можно банковской картой Visa, MasterCard, Maestro, со счета мобильного телефона, с платежного терминала, в салоне МТС или Связной, через PayPal, WebMoney, Яндекс.Деньги, QIWI Кошелек, бонусными картами или другим удобным Вам способом.