AAVV - Estudis sobre pragmàtica de la literatura medieval / Estudios sobre pragmática de la literatura medieval

ESTUDIS SOBRE PRAGMÀTICA

DE LA LITERATURA MEDIEVAL

ESTUDIOS SOBRE PRAGMÁTICA

DE LA LITERATURA MEDIEVAL

ESTUDIS SOBRE PRAGMÀTICA

DE LA LITERATURA MEDIEVAL

ESTUDIOS SOBRE PRAGMÁTICA

DE LA LITERATURA MEDIEVAL

GEMMA AVENOZA

MERITXELL SIMÓ

M. LOURDES SORIANO ROBLES

EDS.

Aquest llibre s’inscriu dins del projecte de recerca «Pragmàtica de la literatura medieval» de la Generalitat de Catalunya. La seva publicació ha estat patrocinada per l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (Grup de recerca consolidat 2014SGR51) i per la Comissió de Recerca de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona. Tots els treballs inclosos en aquest volum han estat sotmesos a revisió per pars.

COMITÈ CIENTÍFIC

RAFAEL BELTRÁN LLAVADOR (Universitat de València)

MERCEDES BREA LÓPEZ (Universidade de Santiago de Compostela)

NORA CATELLI (Universitat de Barcelona)

CÉSAR DOMÍNGUEZ (Universidade de Santiago de Compostela)

LAURA FERNÁNDEZ FERNÁNDEZ (Universidad Complutense de Madrid)

SANTIAGO GARCÍA JALÓN DE LA LAMA (Universidad Pontificia de Salamanca)

MARINELA GARCÍA SEMPERE (Universitat d’Alacant)

ANTONIA MARTÍNEZ PÉREZ (Universidad de Murcia)

JOSEP LLUÍS MARTOS (Universitat d’Alacant)

WALTER MELIGA (Università di Torino)

GREGORIO DEL OLMO LETE (Universitat de Barcelona)

ELENA ROIG (Universitat de Barcelona)

GLÒRIA SABATÉ (Universitat de Barcelona)

M.ª DOLORES SÁNCHEZ PALOMINO (Universidade da Coruña)

DOROTHY S. SEVERIN (Liverpool University)

JOSEPH SNOW (Michigan State University)

FABIO ZINELLI (École Pratique des Hautes Études Paris - Sorbonne)

Aquesta publicació no pot ser reproduïda, ni totalment ni parcialment, ni enregistrada en, o transmesa per, un sistema de recuperació d'informació, en cap forma ni per cap mitjà, sia fotomecànic, fotoquímic, electrònic, per fotocòpia o per qualsevol altre, sense el permís previ de l'editorial. Dirigiu-vos a CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanejar algun fragment d'aquesta obra.

© Dels textos, els seus autors, 2017

© D’aquesta edició: Universitat de València, 2017

© Imatge de la coberta: El canvista i la seva dona (detall), Marinus Claeszoon van Reymerswaele (1539). Madrid Museo del Prado. Imatge reproduïda sota llicència de Creative Commons España < http://es.creativecommons.org/blog/licencias/>.

ISBN: 978-84-9133-105-6

ÍNDEX

VICENÇ BELTRAN VICENÇ BELTRAN

Pragmàtica i història de la literatura

Pragmática e historia de la literatura

VICENÇ BELTRAN

Poesía y público: un camino de ida y vuelta

GILDA CAITI-RUSSO

Appunti per una pragmatica inter-scrittoria medievale: canzonieri e libri del governo a confronto a Montpellier

ROBERTA CAPELLI

El medievalismo lírico y la construccion de una nueva mitología trovadoresca

ANTONIO CONTRERAS MARTÍN

Momentos estelares en la Vita de Carlos IV de Bohemia: poética y política

EDGARDO DOBRY

De Guilhem de Peitieu a Dadá: el poema y la nada

VÍCTOR ESCUDERO

Argumentos y usos de la oscuridad poética en los trovadores y la tradición literaria

ELVIRA FIDALGO

El público de las Cantigas de Santa Maria . Algunas hipótesis acerca de su difusión

LUIS M. GIRÓN NEGRÓN

La Biblia romanceada de rabí Moshe Arragel. Apuntes para su estudio

SANTIAGO GUTIÉRREZ GARCÍA

La reescritura de la historia del Segundo Templo en la Castilla del siglo XV: El Yosippón castellano como ejemplo de pragmática de la literatura medieval

TOMÀS MARTÍNEZ ROMERO

L’ Ars moriendi com a gènere: processos de construcció i de recontextualització

ANNA M. MUSSONS FREIXAS

Prezicar en cantan a la lírica trobadoresca occitana

JOAN M. PERUJO MELGAR

El model subjacent a la traducció catalana de la Historia destructionis Troiae : el Ms. 46-3 de la catedral de Toledo

MERITXELL SIMÓ

Experiència lírica i trama novel·lesca: Les cançons de croada del Châtelain de Coucy com a citació lírica

GEMA VALLÍN

Sobre el corpus lírico de Philippe de Nanteuil, vasallo, amigo y contrincante literario de Thibaut de Champagne

ANTONIA VÍÑEZ SÁNCHEZ Y JUAN SÁEZ DURÁN

Aproximación a la datación del Cancionero de Santa María de El Puerto de Alfonso X el Sabio: el ciclo de las cantigas de la rabia (CSM 372 y 393)

PRAGMÀTICA I HISTÒRIA DE LA LITERATURA

Durant l’allunyat tercer quart del segle XX, l’estructuralisme i el formalisme, ens van incitar a entendre l’obra literària des d’un punt de vista immanent, aliè a l’entorn en què el text en qüestió havia nascut, s’havia difós o havia estat interpretat, i van concebre la història literària com l’encadenament d’unes obres amb les altres fins a formar un sistema, no menys tancat ni menys aliè al desenvolupament històric general. Els canvis progressius en la concepció de la literatura van modificar a poc a poc la perspectiva dels estudiosos: la crítica textual va anar decantant cap a la història de la transmissió i de la recepció o va passar a centrar-se en la constitució de cada testimoni i en la seva tipologia, per posar exemples molt fàcils i coneguts. La teoria de la recepció va posar l’èmfasi en l’impacte de la literatura, però sol resultar-nos més fàcil d’analitzar des del punt de vista de l’evolució del sistema literari que des de la seva repercussió en els lectors. Al llarg del seu desenvolupament, cada disciplina delimita un camp i crea un mètode; qualsevol alteració de tots dos supòsits resulta difícil, molt més com més s’allunya de les concepcions tradicionals.

D’altra banda per als estudiosos de les literatures antigues, la perspectiva formal resulta molt agraïda. Qui estigui familiaritzat amb les poètiques clàssiques es reconeix immediatament en una metodologia basada en les formes; per aquest motiu els grans canvis d’orientació, sigui la funció social de l’amor cortès durant l’època feudal, sigui el valor educatiu de la cortesia en la formació d’Europa, neixen sovint des de disciplines afins, la història social o la sociologia; sovint costa fer-les arrelar per faltar-nos l’utillatge teòric apropiat, la metodologia i el corpus de treball, que no sempre cauen dins dels nostres recursos habituals.

Amb les orientacions pragmàtiques, succeeix una cosa semblant. Neixen en l’àmbit de la filosofia o de la sociologia del llenguatge i triguen a formar un cos doctrinal coherent en els estudis lingüístics, on ja s’han establert fermament; en l’àmbit dels estudis literaris encara resulta difícil abandonar el territori de la teoria, d’inspiració lingüística; els intents d’aplicació, de vegades ja molt elaborats, solen centrar-se en la literatura contemporània: en compartir el lector un horitzó d’expectativa molt proper al de l’autor resulta més viable plantejar problemes i buscar solucions; però, com actuar quan treballem sobre literatures antigues, on l’acomodació als punts de vista de l’escriptor i del lector resulta un exercici intel·lectual intrínsecament complex i difícil d’abastar en la seva totalitat? Quines metodologies hem d’adoptar en aquest cas, quin corpus de treball cal seleccionar, quins controls hem d’aplicar? Aquest va ser el punt de partida del projecte Pragmàtica de la literatura medieval , els resultats del qual ara per ara es poden veure reflectits en el llibre que el lector té a les mans. No cal dir que, procedint d’un grup de recerca especialitzat en l’estudi de la història literària medieval, el nostre projecte no pretén elaborar teories, sinó explorar a través de la pràctica de l’anàlisi literària una aproximació empírica als aspectes pragmàtics de la literatura medieval.