Jordi Redondo Sánchez - Introducció a la religió i la mitologia gregues

2.1 La religió a les èpoques paleolítica i neolítica

Abans d’endinsar-nos en les èpoques minoica i micènica, és a dir, l’hel·làdic recent III, haurem de fer una síntesi del que podem reconstruir de la religió en els estadis prehistòrics, l’hel·làdic antic i mitjà. Com és sabut, l’arqueologia ha mostrat l’existència de cultes des del paleolític més antic. Tanmateix, la recerca en el camp de la protoreligió esdevé molt sovint interpretació o, el que és pitjor, especulació.

La cronologia relativa ens ajudarà a situar els diversos fets, més encara al llarg d’un període tan dilatat. L’hel·l’àdic antic s’estén del 2600 al 2000 aC, la qual cosa coincideix amb el període prepalatí cretenc. L’hel·làdic mitjà s’estén entre 2000 i 1750 aC, època en què es construeixen els primers palaus cretencs, en el que coneixem com a cultura minoica. L’hel·làdic recent II i III, entre 1450 i 1200 aC, coincideix de ple amb la cultura micènica. Tota aquesta cronologia ha estat posada en qüestió molt recenment per James i el seus col·laboradors, per bé que els seus arguments no han estat prou productius per fornir un nou marc cronològic [1]

L’Hèl·lada ha estat habitada des del paleolític, cap al 10000 aC, si més no. Els centres de poblament eren les planes de Macedònia (Petràlona) i Tessàlia, encara a l’època del trànsit d’una cultura transhumant, basada en la caça i la recol·lecció, a una de sedentària, basada en la ramaderia i l’agricultura. Una vegada al neolític antic, cap al 7000 aC, trobem la primera cultura grega, la de Sesklo-Dímini, que coneix ja l’art de la ceràmica i que s’estén fins a l’Argòlida i la Messènia, i encara fins a la mateixa Creta. Els modes de producció i les tècniques de tota mena mostren una clara provinença anatòlica, el mateix que productes i béns com ara els cereals –blat, alfals– i els animals domèstics –cabres, ovelles. La cultura de Sesklo-Dímini té un paral·lel clar en la de Xatal Hüiük i Haxilar, a l’actual Turquia. Cap al 3000 aC es produeix l’arribada de la metal·lúrgia, en un desenvolupament important de l’hàbitat, dels costums i dels poblaments.

Aquest llarg període no presenta alteracions significatives. Es pot dir que al llarg de cinc mil anys s’ha produït una aculturació paulatina, d’Orient a Occident, durant la qual s’han hagut d’estendre cultes religiosos que inclouen, en primer lloc, l’ofrena de primícies de les collites, potser en substitució dels sacrificis típics de pobles caçadors. Xatal Hüiük, datat als inicis de l’època neolítica –cap al 7000 aC–, ens ofereix l’exemple més complet d’aquests cultes: un seguit de temples adornats amb representacions de la Gran Deessa, figura femenina amb les mans enlairades i les cames obertes, i amb taules guarnides de banyes d’animals –motiu que encara retrobem en Cal·límac II 61-62, amb la descripció de l’altar d’Apol·lo–, figures femenines acompanyades d’un infant, o assegudes en un tron on infanten un nen, figures masculines abillades amb pells de lleopard que encalcen un brau... (vegeu Burkert 1985: 11-12). Tanmateix, convé d’observar una gran discreció quant a bona part dels materials arqueològics objecte d’anàlisi. Així, per exemple, les figuretes femenines ciclàdiques han rebut una explicació alternativa que es fixa en el fet que tenen un ús domèstic, no ritual, que admet les funcions de joguina, didàctiques, etc. D’altra banda, les figures femenines solen estar o dretes o ajupides, mentre que una sola figura masculina apareix asseguda en un tron. També trobem la dona amb el petit, figures itifàl·liques, fal·lus, etc. No hi ha, per consegüent, un culte predominant de divinitats femenines: la fertilitat correspon en bona mesura als mascles, com ho demostra la iconografia relativa a braus i serps.

El temple descobert a Ematia, a Macedònia, es remunta al 6000 aC, i ens ha aportat el testimoni de diferents altars i llocs de sacrifici. També a Otzaki-Magula, a Tessàlia, els sacrificis tenien un lloc preferent en les activitats centrades al temple. Destaca per la seua antiguitat el culte a la fertilitat desenvolupat a tots els Balcans a l’interior de coves, on s’han trobat figuretes de porcs farcits de cereals, com a probable precedent de les tesmofòries gregues (Burkert 1985: 12-13).

Aquest llarg període està dominat encara per la representació de tipus teromòrfic. Però hi documentem també formes mixtes ben interessants, com ara la dona-abella de la cultura de Proto-Sesklo, que avança una associació molt present en la cultura clàssica. Nombroses restes de teromorfisme en la religió grega mostren la pervivència i l’antiguitat de l’associació de la divinitat amb diversos animals considerats dipositaris d’alguna propietat específica: la representació de la deessa de la fertilitat mitjançant una papallona és a l’origen de la destral de doble fulla de les cultures minoica i micènica. Al mateix període, la senyora de les feres, po-ti-ni-ja te-ro reprodueix un culte que a la Grècia clàssica reprendrà en bona mesura Àrtemis: aquesta deessa rep culte a Efes a través de les abelles, nom que rebien també les seues sacerdotesses; a Brauró, al nord de l’Àtica, les xiquetes ballaven en el seu honor disfressades d’ósses; a l’Arcàdia també l’associaven amb les figures de l’óssa o la cerva. La transfiguració de Zeus en brau evoca la potència sexual masculina. L’associació amb serps –no només de figures femenines, com Hera al seu santuari de Samos; el mateix Zeus Miliqui, per exemple, mostra algun exemple d’aquest tipus d’associació– comporta un vincle amb la terra nutrícia. Amb Afrodita es vinculen els coloms, amb Atena l’òliba, amb Demèter el porcell; el seguici d’Hècate estava format per gossos, etc. [2]

2.2 La religió a l’època micènica. Preliminars: el problema de la continuïtat entre les cultures minoica, micènica i grega

L’estudi de la cultura religiosa en la civilització micènica ha de basar-se de forma gairebé exclusiva en els textos de les tauletes del lineal B (Bermejo Barrera i Reboreda 1996: 17). El material arqueològic, tot i la seua riquesa, presenta dos problemes de difícil solució. En primer lloc, desconeixem la funció de molts dels elements descoberts, que en tot cas han de rebre una interpretació de conjunt; en segon lloc, el període de temps que comprenen les cultures minoica i micènica mostra una clara evolució, l’abast de la qual se’ns escapa en tots els sentits. És lògic que l’esfera ideològica també s’hagi vist afectada, per la qual cosa la interpretació de cada element esdevé encara més dubtosa. [3]Per aquest doble motiu, mentre que les anàlisis que obtinguem de l’estudi de les tauletes seran referides, directament i clara, a la religió micènica, les que fem a partir de les dades arqueològiques ho seran, en canvi, a la cultura religiosa minoicomicènica, entesa per oposició a la religió grega arcaica, sense que puguem destriar de forma pertinent moltes de les seues manifestacions.

Des del punt de vista metodològic convé aclarir que, de la mateixa manera que l’estudi del micènic no permet reconstruir ipso facto ni el grec del segon mil·lenni aC ni menys encara el protogrec, l’estudi de la religió que convencionalment anomenem micènica no representa per si sola l’antecedent de la religió grega de les èpoques arcaica i clàssica, com creia Nilsson. [4]La raó principal rau en el fet que l’estructura sociopolítica del món micènic –sense comptar amb el desconeixement que tenim del seu adstrat pelasgicominoic– no té cap continuïtat remarcable a la Grècia arcaica, quan la religió micènica es revela com una creació ideològica vinculada de ple a l’organització social. [5]En canvi, els defensors de la continuïtat esmenten, en primer lloc, la prova que el lineal B serva els noms de Zeus, Possidó, Hera, Atena, Hefest, Ilítia, Dionís, tal vegada Hermes i, de forma més dubtosa, Àrtemis i Ares. [6]Hi manca, però, Apol·lo, tot i que les lleis de la probabilitat tampoc no afavoreixen que el panteó sencer aparegui a les tauletes. D’aquesta religió micènica –adjectiu que li escau amb no gaire propietat– coneixem, per les tauletes del lineal B, només el culte oficial, palatí, tot i que els lligams entre religió i poder econòmic i polític semblen molt forts. [7]Les característiques dels cultes propis de la major part de la població, d’altra banda ètnicament heterogènia, ens escapen gairebé per complet.