Jordi Redondo Sánchez - Introducció a la religió i la mitologia gregues

Jordi Redondo

INTRODUCCIÓ A LA RELIGIÓ

I LA MITOLOGIA GREGUES

UNIVERSITAT DE VALÈNCIA 2006

La publicació d’aquest llibre ha rebut l’ajut d’una beca del Servei de Política Lingüística de la Universitat de València per a la redacció de manuals en català.

Esta publicación no puede ser reproducida, ni total ni parcialmente, ni registrada en, o transmitida por, un sistema de recuperación de información, en ninguna forma ni por ningún medio, ya sea fotomecánico, foto­químico, electrónico, por fotocopia o por cualquier otro, sin el per­miso previo de la editorial.

© Jordi Redondo Sánchez, 2006

© D’aquesta edició: Universitat de València, 2006

Fotocomposició i maquetació: Textual IM

Correcció: José Manuel Guevara (Servei de Política Lingüística)

Coberta:

Disseny: Pere Fuster (Borràs i Talens Assessors SL)

Tractament gràfic: Celso Hernández de la Figuera

ISBN-10: 84-370-6524-0

ISBN-13: 978-84-370-6524-3

Realitzación ePub: produccioneditorial.com

ÍNDEX

INTRODUCCIÓ

CAPÍTOL 1. CARACTERÍSTIQUES GENERALSDE LA RELIGIÓ GREGA. LES FONTS PER AL SEU CONEIXEMENT.LA TRADICIÓ DELS ESTUDIS DES DE LAPERSPECTIVA DE LA FILOLOGIA CLÀSSICA

1.1 Característiques genèriques de la religió grega

1.2 L’organització del panteó grec. Sobre una hipotètica oposició de gènere

1.3 Les fonts per a l’estudi de la religió grega

1.4 La tradició moderna dels estudis sobre la religió grega

1.5 L’organització del panteó indoeuropeu. La teoria de les tres funcions

1.6 Perspectives contemporànies de la investigació

CAPÍTOL 2. LA RELIGIÓ A LES ÈPOQUES PALEOLÍTICA,NEOLÍTICA I MICÈNICA

2.1 La religió a les èpoques paleolítica i neolítica

2.2 La religió a l’època micènica. Preliminars: el problema de la continuïtat entre les cultures minoica, micènica i grega

2.3 El panteó micènic

2.4 Els llocs de culte: coves, cims, arbredes, cases i temples

2.5 Els festivals de la religió micènica

2.6 La qüestió dels sacrificis humans

CAPÍTOL 3. ELS GRANS CREADORS: HOMER I HESÍODE

3.1 La religió a l’estadi homèric: problemes previs

3.2 El valor historiogràfic de l’epos homèric

3.3 La concurrència de models religiosos diferents

3.4 El llegat indoeuropeu en l’èpica

3.5 Homes i déus en Homer

3.6 La figura de l’heroi

3.7 La contribució dels poemes homèrics al coneixement de la religió grega: l’autonomia moral de l’individu i la funció dels reis

3.8 Vida i mort en Homer

3.9 El panteó hesiòdic

3.10 La influència oriental en l’obra d’Hesíode

CAPÍTOL 4. L’ÈPOCA ARCAICA

4.1 Panoràmica de la religió grega a l’època arcaica

4.2 El problema de l’anomenada «invasió dòria». La pertinència de l’anàlisi trifuncionalista en la religió grega

4.3 La base indoeuropea de la religió grega arcaica

4.4 L’aparició del culte heroic

4.5 Els canvis socials

4.6 La funció dels santuaris

CAPÍTOL 5. LA RELIGIÓ DE LA POLIS CLÀSSICA

5.1 Definició de la religió de la polis clàssica

5.2 L’organització del culte al si de la ciutat

5.3 Els rituals socials

5.4 Les grans celebracions religioses: els casos de panatenees i dionísies

5.5 El calendari festiu àtic

5.6 Les poleis de l’Àsia Menor. El cas d’Efes

CAPÍTOL 6. LA RELIGIÓ A LES ÈPOQUES HEL·LENÍSTICA I IMPERIAL

6.1 Característiques de la religió a l’època hel·lenística

6.2 Característiques de la religió a l’època imperial

6.3 Religió i màgia

6.4 La introducció de nous déus

6.5 Els cultes mistèrics

6.7 La interpretatio Graeca

6.8 El culte reial

6.9 L’evergetisme com a signe d’un canvi ideològic

CAPÍTOL 7. CARACTERÍSTIQUES GENERALSDE LA MITOLOGIA GREGA. LA TRADICIÓ DEL SEU ESTUDI ALS SEGLES XIX I XX

7.1 Per a una definició del mite

7.2 Les característiques del mite en la cultura grega

7.3 Contradiccions del discurs mitològic en Homer i en Hesíode

7.4 La crítica del mite per part dels presocràtics

7.5 La crítica del mite a l’època clàssica

7.6 L’anàlisi del mite a l’època hel·lenística

7.7 La recepció i l’anàlisi del mite grec a l’època moderna

CAPÍTOL 8. MITOLOGIA I COSMOGONIA EN HOMER, HESÍODE I ELS PRESOCRÀTICS. MÀGIA I XAMANISME A LES ÈPOQUES ARCAICA I CLÀSSICA

8.1 Les figures mitològiques a l’èpica homèrica

8.2 Elements cosmogònics en l’èpica homèrica

8.3 La cosmogonia del corpus hesiòdic

8.4 Els models cosmogònics dels presocràtics

8.5 La cosmogonia en les sectes gregues: els òrfics

8.6 Màgia i xamanisme a l’època arcaica

8.7 Cultes màgics a l’època clàssica

CAPÍTOL 9. MITOLOGIA I LITERATURA A L’ÈPOCA CLÀSSICA: LITERATURA I DRAMA, HISTORIOGRAFIA, FILOSOFIA I ORATÒRIA

9.2 La mitologia en els gèneres dramàtics

9.3 La mitologia en la historiografia

9.4 La mitologia en la filosofia

9.5 La mitologia en l’oratòria

9.6 Mitologia i ideologia en la polis clàssica

CAPÍTOL 10. LA TRADICIÓ MITOGRÀFICAA L’ÈPOCA POSTCLÀSSICA

10.1 Els orígens del gènere mitogràfic

10.2 La mitologia en la poesia alexandrina

10.3 Un cas paradigmàtic: els Himnes de Cal·límac

10.4 Mite i figures divines en les Argonàutiques d’Apol·loni de Rodes

10.5 Les mitografies de l’època imperial

10.6 La mitografia racionalista. El Pseudo-Apol·lodor. El Pseudo-Heràclit. Jàmblic

10.7 Mitologia i historiografia. La Periègesi de Pausànias

10.8 Déus i mites en l’obra de Llucià de Samòsata

10.9 Filosofia i mitografia

ACTIVITATS INCLOSES EN EL PROGRAMA DE L’ASSIGNATURA

BIBLIOGRAFIA

PRÒLEG

Els estudis de religió i mitologia gregues coneixen actualment un floriment sense paral·lels en altres branques dels estudis sobre la Grècia antiga. I això per diversos motius. En primer lloc, perquè una sèrie de disciplines ha fet d’elles el seu objecte d’estudi: l’antropologia en totes les seues variants, la història de les religions, la sociologia, la psicoanàlisi, l’anàlisi de mites, aqueixos relats sovint vinculats als ritus i expressió sempre de la societat que els dóna vida. S’hi ha d’afegir l’enorme massa d’informació de què disposa avui l’estudiós de la religió grega, gràcies a la informació fornida pel desxiframent del micènic, l’estudi sistemàtic de les inscripcions locals, els nous descobriments arqueològics i també papirològics, i ben fàcilment es veurà que el nostre coneixement de la religió grega és avui molt superior al de començaments del segle passat. També força més complex, perquè l’abundor de la informació i la multiplicitat dels mètodes fa molt més difícil d’encaixar totes les peces del puzzle dins d’un sistema coherent i comprensible per a una mentalitat moderna. Aquest és el primer mèrit que es pot destacar d’aquest útil manual del professor Jordi Redondo: el seu interès a fer una síntesi, abordar totes les qüestions fonamentals, presentar també un panorama complet de l’estat actual de la qüestió i del debat científic i oferir una guia amena i segura entre el garbuix de mètodes i la selva bibliogràfica que amb freqüència desorienta qui s’endinsa dins d’un bosc tan suggestiu i dens.

Darrere dels estudis sobre religió grega s’ha amagat fins fa no gaire un fort i de vegades aferrissat debat sobre el que podríem anomenar els valors paradigmàtics de la cultura grega.