Vicent Baydal Sala - Els orígens de la revolta de la Unió al regne de València (1330-1348)

Aquesta, d’altra banda, es produïa en un context en què Alfons el Benigne, ajornant la croada contra Granada, s’havia decidit a atacar els genovesos, bo i coordinant un estol d’almenys 60 galeres que havia d’estar preparat per al mes de maig de 1332. Tanmateix, en darrer terme, l’armament fou més tardà i de menor potència, encara que, com veurem en el següent apartat, acabà afectant a l’evolució del donatiu de les Corts valencianes en vigor des de 1330.

2. LES CAMPANYES CONTRA ELS GENOVESOS

Segons hem explicat anteriorment, arran dels fets exposats per Manuel Sánchez Martínez, a la fi de 1331 Alfons el Benigne decidí desviar la campanya militar que estava preparant contra Granada cap a un enfrontament amb els genovesos, que disputaven el seu domini a l’illa de Sardenya. Així, aquesta decisió marcà un ritme trepidant per a l’activitat de la monarquia i els estaments valencians durant els següents 20 mesos –fins que començà a negociar-se’n la pau a mitjan agost de 1333. No debades, la intervenció directa del monarca es realitzà sempre amb la participació del regne de València, a partir dels diners que s’estaven recaptant mitjançant les imposicions del donatiu aprovat en les Corts de 1329-1330. En aquest sentit, el rei i els valencians armaren conjuntament dues armades, una en 1332 i una altra en 1333, segons veurem de forma diferenciada en els dos epígrafs d’aquest apartat.

2.1 Les armades i els col·loquis de 1332

Com hem vist en explicar els fets de l’episodi de Vinatea, una de les raons adduïdes per Alfons el Benigne per tal de justificar l’expulsió de l’ama de la reina Elionor, Sancha de Velasco, fou l’obtenció dels súbdits d’ aquell servicio que convenía a Nos . En aquest sentit, també hem vist que a mitjan gener de 1332 ja hi havia plena certesa que el rei armaria 10 galeres contra els genovesos i la ciutat de València unes altres 10, un acord al qual s’afegiren posteriorment la resta de viles reials, després que a les de Morella, Borriana i Vila-real fossen enviats tres missatgers valentins, possiblement per a tractar sobre la qüestió. Sembla que la decisió d’intervenir plenament en el conflicte antigenovès partia d’una petició realitzada pels consellers de Barcelona, que a finals de 1331 havien exposat al monarca l’endeutament provocat per la recent campanya finançada per barcelonins i mallorquins, bo i demanant que ell mateix i altres poblacions marítimes de la Corona participassen en el nou armament que s’hauria de produir l’estiu següent. 75

Per un altre costat, el Benigne sol·licità a Jaume III de Mallorca que, a l’igual que ell, financés 10 galeres més amb els seus propis diners, de forma que l’estol conjunt ascendís al nombre de 70. 76I a penes uns dies després el rei informava als mateixos consellers de Barcelona que l’acord amb la ciutat de València es duria endavant si ells armaven 20 galeres i la ciutat de Mallorca unes altres 20. 77Així les coses, el 25 de gener de 1332, el pacte amb les principals viles reials valencianes era total (les tres esmentades anteriorment més Xàtiva, Alzira, Morvedre, Castelló de la Plana i Llíria), puix aquest mateix dia s’escriví a la resta (Cullera, Ademús, Alpont, Castellfabib, Penàguila, Castalla i Xixona) requerint la seua adhesió, malgrat no haver tingut síndics en el col·loqui que havia aprovat la intervenció de l’estament reial en la guerra. 78Així, l’endemà, el Benigne publicà, d’una banda, els privilegis negociats i atorgats en aquella reunió, i, d’una altra banda, el seu compromís a acomplir determinades condicions imposades pels nuclis reials, coses que, tot plegat, hagué de confirmar la reina Elionor per a les seues cinc viles. 79Al dia següent, 27 de gener, se signava l’ordenació de l’esquadra que s’hauria d’armar i el monarca partia de la ciutat, camí de Tarragona per a assistir a un concili eclesiàstic, i de Tortosa, per a demanar, igualment, l’armament de galeres contra els genovesos. 80

En aquest sentit, podem agrupar els acords pactats entre el monarca i l’estament reial valencià en el col·loqui de gener de 1332 en tres blocs diferenciats: les condicions de l’oferta, recomptades en les peticions realitzades per l’estament reial i aprovades mitjançant una carta pública; 81els mateixos capítols de justícia sol·licitats pels síndics de les viles, aprovats majoritàriament i publicats en forma de privilegis; 82i, en darrer lloc, els capítols de l’organització i la gestió de l’armada, signats pel monarca també de forma pública. 83En tot cas, com veurem, tots aquests aspectes foren modificats posteriorment, aquell mateix any, en un segon col·loqui que tingué lloc uns mesos més tard, en juliol de 1332.

– El col·loqui de gener de 1332

La tenor de l’oferta concedida pels prohoms urbans participants en el col·loqui e tractat reunit en gener de 1332 deixava ben clar que aquella es realitzava a petició del rei, sota certes condicions i per tal de servir lleialment el monarca, ja que les viles, pels mals que havien patit darrerament, tenien raons per a excusar-s’hi –un possible esment no només a les recents riuades i caresties, sinó també a les mateixes donacions a la reina, que havien ocasionat l’afer de Vinatea:

Havén esguart, senyor, a la vera lealtat e fe que tots temps han haüda e portada a vós, senyor, e a vostres precessors, e seguida tots temps la lur e vostra volentat, e specialment en aquest negoci del qual legudament se progren escusar, senyaladament per molts dans, e mals, e càrrechs, que los pobles han sostenguts e sostenen e porten, e per moltes altres rahons que vós, senyor, sabets e havets enteses. 84

Altrament, a banda dels greuges i les peticions exposades, les condicions establertes per tal de finançar durant tres mesos les 10 galeres i 2 barques demanades contenien tres punts diferenciats: el dels compromisos de tercers, el de la qüestió material de les galeres i el de la procedència dels diners esmerçats. En primer lloc, el rei hauria d’armar la mateixa quantitat de vaixells a la ciutat de València i fer ab acabament que les ciutats de Barcelona i de Mallorca –amb el Rosselló– armassen cadascuna 20 galeres més. En segon lloc, el mateix monarca hauria de cedir 4 galeres plenament armades i unes altres 6 que tenia a les drassanes i a la platja de València, amb tot allò necessari per a navegar, però que serien adobades –disposades per a la guerra– per part de les viles. En tercer lloc, el finançament de l’esquadra pagada per l’estament reial provindria del donatiu de les Corts de 1329-1330, és a dir, que dels diners de la recaptació de les imposicions en vigor el rei prestaria a les dites ciutat e viles tot ço que costaríen d’armar les dites X galees . Concretament, s’hi adreçarien a aquell préstec el que sobrés –si hi havia sobrant– de la segona anualitat en marxa i el que s’havia d’ingressar de la tercera, que començava en març de 1332, bo i bloquejant qualsevol mena d’assignació que s’hagués fet fins a aquell moment. 85

En aquest sentit, la manera prevista de tornar el préstec al Benigne contemplava tres vies: primerament, amb el guany obtingut per la pròpia armada; en segon lloc, si no hi havia guany o si no hi bastava, s’allargarien les imposicions del donatiu si així ho acceptaven els estaments eclesiàstic i militar; i, en darrer terme, si aquest allargament no era aprovat pels senyors, els diners es reunirien amb l’establiment d’imposicions noves, segons que los dits prohòmens de les dites ciutat e viles volrien e ordenarien , limitades als termes municipals dels corresponents nuclis reials. Per tant, tot plegat, les 110.000 ll. concedides al rei per les Corts romandrien intactes, ja que els diners desviats momentàniament a l’afer genovès haurien de ser retornats per l’estament reial, d’una manera o d’una altra. Així, atenent al compliment dels tres tipus de condicions esmentades, que el rei prometé públicament el 26 de gener, els síndics urbans es comprometeren, liberalment , a pagar el cost de les 10 galeres i 2 barques que s’haurien d’armar en estiu. 86Abans, però, havien aconseguit altres tipus de concessions del rei, en aquest cas de caire polític.