José Garcelán Muñoz - La cultura a la Universitat de València. Del segle XIX a 1985

Col·lecció Cinc Segles

Edita :

Publicacions de la Universitat de València

© José Garcelán Muñoz, 2020

© d’aquesta edició : Universitat de València, 2020

Publicacions de la Universitat de València

http://puv.uv.es

Publicacions@uv.es

Coordinació editorial : Maite Simón

Maquetació : Inmaculada Mesa

Correcció : Elvira Iñigo

Impressió : Ulzama Digital

ISBN : 978-84-9134-734-7

Edició digital

Aquesta publicació no pot ser reproduïda, ni totalment ni parcialment, ni enregistrada en, o transmesa per, un sistema de recuperació d’informació, en cap forma ni per cap mitjà, sia fotomecànic, fotoquímic, electrònic, per fotocòpia o per qualsevol altre, sense el permís previ de l’editorial.

A Marc, per la confiança. A Laura, per la companyia. A mon pare, per tota la resta. Per fer-ho possible.

El drama, evident, és que la «cultura-

cultura» només ha estat accessible per

a un sector minoritari de la societat.

JOAN FUSTER

ÍNDEX

PRÒLEG, per Antonio Ariño

INTRODUCCIÓ

CAPÍTOL I. ANTECEDENTS

1. La universitat centenària

2. Associacionisme vuitcentista

2.1 La Estrella

2.2 El Centro Científico-Literario

2.3 L’Ateneo Científico-Literario

2.4 El Liceo Literario

2.5 Les acadèmies

2.6 Ateneo Científico: el catalitzador

2.7 L’Academia de la Juventud Católica

3. La fin de siècle

CAPÍTOL II. UNS PRIMERS BATECS DE CULTURA UNIVERSITÀRIA

1. L’autonomia universitària

2. El IV Centenari de la fundació de la Universitat de València

3. L’extensió universitària

4. La Universitat Popular

5. La Universitat en les dècades de 1910 i 1920

6. El Paranimf com a espai de cultura

CAPÍTOL III. ASSOCIACIONISME ESTUDIANTIL EN EL PRIMER TERÇ DEL SEGLE XX

1. La Unión Escolar i el retorn de les acadèmies

2. El Centro Escolar y Mercantil (CEM)

2.1 El valencianisme durant la segona dècada del segle XX

3. La Federación Regional de Estudiantes Católicos (FREC)

4. La Federación Universitaria Escolar (FUE)

CAPÍTOL IV. LA SEGONA REPÚBLICA (1931-1936)

1. La universitat republicana

2. El valencianisme en la Segona República: l’Agrupació Valencianista Escolar (AVE) i Acció Cultural Valenciana (ACV)

3. La Federación Regional de Estudiantes Católicos (FREC)

4. La Federación Universitaria Escolar (FUE)

4.1 La Universitat Popular

4.2 El teatre universitari

5. El Sindicato Español Universitario (SEU)

CAPÍTOL V. LA GUERRA CIVIL

1. La FUE

1.1 La Universitat Popular

1.2 El teatre universitari

CAPÍTOL VI. EL PRIMER FRANQUISME (1939-1951)

1. Activitats culturals al Paranimf de la Universitat i en altres espais (1940-1945)

2. Els Anales i les memòries de curs

2.1 Anales de la Universidad de Valencia (1950-51)

CAPÍTOL VII. LA CULTURA ENTRE 1940 I 1960

1. L’Aula de Mediterráneo

2. Valencianisme en la Guerra Civil i en la primera dècada del franquisme

3. El Sindicato Español Universitario (SEU)

4. El teatre a la Universitat de València (1939-1960)

5. El sorgiment de l’oposició política universitària al franquisme

6. La pèrdua de protagonisme del SEU

CAPÍTOL VIII. LA CULTURA A PARTIR DELS ANYS SEIXANTA

1. Els espais impulsors i acollidors de cultura a la ciutat de València

2. Les primeres estades a l’estranger: un tren cap a l’obertura cultural

3. Un incipient valencianisme polític universitari

4. La cultura al si de la Universitat de València: els departaments d’activitats culturals i altres iniciatives (1965-1970)

5. El teatre universitari (1960-1985)

EPÍLEG. LA PROGRESSIVA DEMOCRATITZACIÓ DE LA CULTURA (1980-1985)

BIBLIOGRAFIA I FONTS

ÍNDEX ONOMÀSTIC

PRÒLEG

LA FUNCIÓ CULTURAL DE LA UNIVERSITAT I LA DEMOCRÀCIA

El dia 1 d’agost de 1924, en la secció de «Libros», el diari El Pueblo publicava un article titulat «Anales de la Universidad de Valencia. La Universidad contra la indiferencia ambiente». El signava Artur Perucho, aleshores un jove periodista de 22 anys, que havia estudiat Dret, però que va ser seduït pel compromís amb la professió periodística i la vocació política i nacionalista.

L’article començava amb el paràgraf següent:

De cuantos trabajos realiza la Universidad de Valencia para hacer una obra seria de culturización y ser efectivamente el cerebro de la ciudad, hay tres que sobresalen notablemente: las conferencias de ampliación universitaria, el instituto de Idiomas y la publicación de los Anales.

D’aquests tres treballs, i de molts altres, se’n parla detalladament en el volum dedicat a la història de la missió cultural de la Universitat de València que el lector té ara a les mans. És resultat d’un encàrrec fet pel Vicerectorat de Cultura i Esport a José Garcelán, qui s’ha dedicat amb entusiasme i rigor a buscar totes les notícies aparegudes en qualsevol document històric sobre aquesta dimensió de la vida universitària que encara és poc coneguda.

Amb la publicació tant d’aquest volum com del dedicat a l’etapa més contemporània de la missió cultural –escrit per Irene Liberia–, el Vicerectorat ha tractat de mostrar que som hereus d’una dilatada tradició d’activitat cultural i que en el present hem de sentir-nos honrats d’aquesta herència i hem de tractar d’adaptar-la a la nostra època, d’enriquir-la i de millorar-la.

En aquell temps, a més, aquesta funció cultural no s’havia institucionalitzat en lleis i estatuts ni s’havia plasmat en vicerectorats, òrgans i centres. Hui comptem amb molta més legitimitat i més recursos, i la nostra responsabilitat també és més gran. La missió cultural –ho van deixar clar l’LRU i les lleis i decrets posteriors–, després de la docència i la recerca, és la tercera missió o funció de la Universitat. Amb ella, la Universitat es fa veritablement democràtica, com deia Artur Perucho en l’article citat.

Vull tancar amb les seues paraules aquesta introducció al primer volum dedicat a la història de la funció cultural de la Universitat de València. I amb elles vull també mostrar el meu agraïment, en primer lloc, a José Garcelán i Irene Liberia, que han escorcollat en la memòria per a narrar-nos el nostre passat. Però, sobretot, el nostre agraïment ha de dirigir-se als qui han escrit aquesta història –estudiantat, professorat, personal d’administració, ciutadans i ciutadanes, gent del carrer– amb la seua dedicació i el seu compromís.

Las puertas de la Universidad –afirmava Perucho– no deben permanecer cerradas para nadie; la Universidad debe, no sólo dejar que todos entren en su recinto, sino salir ella a la calle, si acaso la gente de la calle no acude a ella.

Això és el que mostra que som una institució democràtica: que volem i procurem que el coneixement i el saber siguen oberts i pertanyen a tota la societat.

ANTONIO ARIÑO VILLARROYA

Vicerector de Cultura i Esport de la Universitat de València Juny de 2020