AAVV - Vint anys de Periodisme a la Universitat de València

Aquest llibre ha rebut el suport econòmic del Departament de Teoria dels Llenguatges i Ciències de la Comunicació de la Universitat de València

Aquesta publicació no pot ser reproduïda, ni totalment ni parcialment, ni enregistrada en, o transmesa per, un sistema de recuperació d’informació, en cap forma ni per cap mitjà, sia fotomecànic, fotoquímic, electrònic, per fotocòpia o per qualsevol altre, sense el permís previ de l’editorial.

© Dels textos: els autors i les autores, 2022

© D’aquesta edició: Universitat de València, 2022

Publicacions de la Universitat de València

Coordinació editorial: Amparo Jesús-María

Maquetació: Celso Hernández de la Figuera

Disseny de coberta: Celso Hernández de la Figuera

Il·lustració de la coberta: Doris Freigofas i Daniel Dolz (Golden Cosmos)

ISBN: 978-84-9134-938-9 (paper)

ISBN: 978-84-9134-939-6 (ePub)

ISBN: 978-84-9134-940-2 (PDF)

ÍNDEX

INTRODUCCIÓ

La falla de les vanitats, Josep Lluís Gómez Mompart

I RECTORAT I DEGANAT INICIALS

La implantació dels estudis de Periodisme a la Universitat de València, Francisco Morales Olivas, Juli Peretó i Pedro Ruiz Torres

Periodisme, des del Deganat, Ferran Carbó

II EL PROFESSORAT DE PERIODISME

Universitat i periodisme: dos mons imperfectes però necessaris, Josep Lluís Gòmez Mompart

Com funciona la ciència i els problemes de l’equidistància de les fonts d’informació, Carolina Moreno

El salt mortal dels estudis de Periodisme, Martí Domínguez

Media vida en las aulas, Guillermo López García

El descobriment de la vocació docent, Dolors Palau Sampio

Compartir el oficio, Alfonso Gil

Tornar, Francesc Andreu Martínez Gallego

Vaig a contar-te una història, Anna Senent Moreno

Un projecte acadèmic d’èxit, Salvador Enguix

La imperfecció dels mestres, Remei Blasco Chàfer

El valor del periodisme de proximitat, Francesc Tomàs Martínez Sanchis

Conflicte i cohesió: els viatges en zig-zag dels periodistes professors, Lola Bañón Castellón

Del teletipo al kiosco: el viaje de una noticia, Francisco Romero Pérez

Un llegat incalculable, un somni complit, Benjamín Marín Pérez

La transferencia de conocimiento: la experiencia profesional en la universidad, José Miguel García

Dues dècades de contínua transformació, Andrés Hernández de Sá

El desafío de construir y actualizar el temario de una especialidad en plena revolución, Herminio Javier Fernández

El dolor de la lucidesa, Rafael Miralles Lucena

Reflexiones de un profesor asociado que nació con el grado, José Vicente Marco León

Una experiència fascinant, Jordi Sebastià

Formar mentes críticas: la gran droga de la enseñanza, Patricia Cabezuelo Campos

Estudis iniciàtics per a una nova generació de periodistes, Joan M. Oleaque Moreno .

Formar periodistes: d’alumne a professor sense deixar de ser estudiant, Adolfo Carratalá

Siempre quise volver, Ricardo Ángel Pomares Pastor

Els perquès del periodisme, Francesc Arabí

Fer ràdio amb paper, bolígraf i telèfon, Manel Castañeda

Documentació informativa per a un periodisme de qualitat, María Rosa Martínez-Rubio

Quan Periodisme va arribar a casa nostra, María Iranzo-Cabrera

III PROFESSORAT D’ALTRES DISCIPLINES

Gestació i desenvolupament d’una titulació engrescadora, més algunes classes d’anglès, María José Coperías Aguilar

Periodismo y democracia: la misión de la universidad, Juan Romero

Ensenyar i aprendre periodisme en català, Miquel Nicolás Amorós

Periodistas, modelos de lengua, Mercedes Quilis Merín

Periodisme i Filologia Catalana: col·laboració i transferència de recerca, Gemma Lluch

Estadística i Periodisme: convivència, separació i divorci, Francisco Montes

Història i memòria d’una docència: la Història del món actual, Ana Aguado

Periodistas bien preparados sobre medicamentos y salud, Francisco J. Morales Olivas

Biotecnologia per a periodistes: un esforç gratificant, Rosa de Frutos, María Dolores Moltó i Juli Peretó

Medicines i Periodisme: vint anys, Esteban Morcillo

IV TAU I MEDIAUNI

El suport del Taller d’Audiovisuals a les titulacions de Comunicació i Periodisme, Miquel Francés

Alumnat de Periodisme: talent a la RTV de la Universitat, Remei Castelló Belda

V ALTRES REFLEXIONS EXPERTES

Els estudis de Periodisme: ahir i ara, Joan Oleza

Fer llum, informar, anomenar les coses: la necessitat vital del periodisme autèntic, Gustau Muñoz

ANNEXOS

I Pla d’Estudis 1997-98 de segon cicle que no es va arribar a implantar

II Pla d’Estudis 2000-01 de llicenciatura de cinc cursos

III Pla d’Estudis 2009-10 de grau de quatre anys

ÍNDEX ONOMÀSTIC

INTRODUCCIÓ

La falla de les vanitats

Josep Lluís Gómez Mompart

La frase que he triat (o m’ha triat) per al títol d’aquesta introducció no és un homenatge a la novel·la de 1987 de l’escriptor i pare del nou periodisme Tom Wolfe. Nosaltres no som Nova York ni comptem amb un Sherman McCoy, que se sent l’Amo de l’Univers, ni tenim amo ni en volem. La nostra foguera és menys transcendent i pretensiosa, és més festosa i mediterrània malgrat el ritu acadèmic. És una falla que el curs 2020-21 potser no es va cremar per la pandèmia, o potser perquè el col·lectiu d’aquest llibre decidírem indultar-la. Al remat, les nostres petites falles de vanitat com a PDI (personal docent i investigador) són més pròpies de l’orgull del saber (acadèmic i professional), de voler transmetre coneixement, d’anhelar divulgar la nostra millor recerca o senzillament de compartir l’aprenentatge. Són si fa o no fa tot això, més que no arrogància o petulància.

Diuen els entesos que La vanitat (1976) ha estat la més recordada de les falles del mestre Vicent Luna a la plaça de l’Ajuntament de València. Un gran titot estarrufat presidia la falla que simbolitzava la supèrbia, i diferents ninots criticaven els rancis paradors nacionals on l’alta societat d’aleshores es reunia exhibint la seva opulència. En els judicis bufo (representació burlesca on s’imitaven en to sarcàstic personatges de la vida pública i acadèmica), amb què els estudiants de Dret de la UB celebraven la diada del seu patró els anys seixanta, sempre hi havia un gran professor, inflat per la vestimenta acadèmica, tot balbucejant saviesa aparentment en llatí. Els anys passen i passen, i en el nou segle l’elit universitària continua exhibint, altivament o modestament, el seu capital de saber i saber fer a les velles aules magnes, mentre el cor entona el Gaudeamus igitur : «Vivat academia, vivant professores! ».