Vicent Baydal Sala - Els orígens de la revolta de la Unió al regne de València (1330-1348)

ELS ORÍGENS

DE LA REVOLTA DE LA UNIÓ

AL REGNE DE VALÈNCIA

(1330-1348)

ELS ORÍGENS

DE LA REVOLTA DE LA UNIÓ

AL REGNE DE VALÈNCIA

(1330-1348)

Vicent Baydal Sala

UNIVERSITAT DE VALÈNCIA

Aquesta obra ha obtingut el XXVIII Premi Ferran Soldevila de Biografia, Memòries i Estudis Històrics (2011), convocat per la Fundació Congrés de Cultura Catalana amb el suport i la col·laboració del Museu d’Història de Catalunya, de Publicacions de la Universitat de València i de la revista L’ Avenç . El jurat va estar integrat per Agustí Alcoberro, Antoni Furió, Sebastià Serra, Josep Fontana i Josep M. Salrach.

Aquesta publicació no pot ser reproduïda, ni totalment ni parcialment, ni enregistrada en, o transmesa per, un sistema de recuperació d’informació, en cap forma ni per cap mitjà, sia fotomecànic, fotoquímic, electrònic, per fotocòpia o per qualsevol altre, sense el permís previ de l’editorial .

© Vicent Baydal Sala, 2013

© D’aquesta edició: Universitat de València, 2013

Publicacions de la Universitat de València

http://puv.uv.es publicacions@uv.es

Disseny de l’interior i maquetació: Inmaculada Mesa

Correcció: Pau Viciano

Il·lustració de la coberta: Rei d’Aragó, Grand Armonial équestre de la Toison d’Or , c . 1435. Bibliothèque de l’Arsénal (París) Disseny de la coberta: Celso Hernández de la Figuera

ISBN: 978-84-370-9329-1

Edició digital

ÍNDEX

Sigles i abreviatures

Llista de mapes

Llista de taules

INTRODUCCIÓ

ALFONS EL BENIGNE: UN MALESTAR CREIXENT (1330-1336)

1. El donatiu contra els nassarites i les donacions a la reina Elionor

1.1 Els col·loquis de 1330 i 1331

1.2 Els fets de Vinatea (desembre 1331-gener 1332)

2. Les campanyes contra els genovesos

2.1 Les armades i els col·loquis de 1332

2.2 L’armada i els col·loquis de 1332-1333

3. La fi del regnat

3.1 Les liquidacions de l’armada de 1332 i del donatiu de 1330-1334

3.2 Fams, bandositats, alienacions, guerres, imposicions i deute

PERE EL CERIMONIÓS: DE L’ENTESA A LA REBEL·LIÓ (1336-1348)

1. L’accessió al tron

1.1 Una entronització mai assajada

1.2 La revocació de les donacions a la reina Elionor

2. La guerra de l’Estret i la presa de la Corona de Mallorca

2.1 Les innovacions fiscals de Pere el Cerimoniós

2.2 El donatiu del parlament valencià de 1340

2.3 Les campanyes de Mallorca i el Rosselló

3. L’esclat del malestar

3.1 La intensitat de les guerres, l’escalada del deute municipal i les alienacions del patrimoni reial

3.2 L’armada de 1346 i els precedents immediats de la Unió

3.3 Una revolta contra els abusos reials dirigida per la ciutat de València

CONCLUSIONS

BIBLIOGRAFIA

APÈNDIX DOCUMENTAL

Normes de transcripció

Documents

SIGLES I ABREVIAT URES

Referències arxivístiques

Abreviatures

Unitats monetàries

LLISTA DE MAPES *

Mapa 1. Evolució senyorial del regne de València (1248-1370)

Mapa 2. Donacions a la reina Elionor i els infants Ferran i Joan al regne de València entre 1329 i 1335

Mapa 3. Alienacions del patrimoni reial al regne de València entre 1319 i 1329

Mapa 4. Donacions a la reina Elionor i els infants Ferran i Joan a la Corona d’Aragó entre 1329 i 1335

Mapa 5. Senyorius dels infants Ferran i Joan a partir de 1340

Mapa 6. Nuclis que donaven suport a la Unió (1347-1348)

*Agraïsc a l’historiador Ferran Esquilache l’ajut en la confecció de tots aquests mapes.

LLISTA DE TA ULES

Taula 1. Tarifes de les imposicions sobre els blats i les carns establertes al regne de València en 1330

Taula 2. Pagaments i deduccions reials del primer any del donatiu de les Corts de 1329-1330

Taula 3. A ssignacions i previsions sobre el segon i el tercer any del donatiu de les Corts de 1329-1330

Taula 4. Tarifes de les imposicions sobre la compravenda de mercaderies establertes a València en 1333

Taula 5. Tarifes de les imposicions sobre el tràfic marítim establertes a València en 1333

Taula 6. Peticions de quèstia i redempció d’exèrcit entre 1311 i 1329 al conjunt de 15 viles que romanien en el patrimoni reial en 1332

Taula 7. Comparació entre la quèstia de les viles reials valencianes en 1330 i les quantitats recaptades mitjançant imposicions indirectes en 1331-1332

Taula 8. Retiment de comptes dels administradors de les imposicions del donatiu de Corts de 1329-1330 (juliol de 1332 – febrer de 1333)

Taula 9. Coronatges i maridatges demanats a les viles reials valencianes entre 1336 i 1349

Taula 10. Contribució de les viles reials valencianes a les quèsties, les imposicions de 1331-1332 i el subsidi de 1338

Taula 11. Tarifes de les imposicions de l’almoina valenciana de 1340-1343

Taula 12. Tarifes de les imposicions sobre el tràfic marítim de l’almoina valenciana de 1340-1343

Taula 13. Tarifes de les imposicions sobre el consum i la compravenda de mercaderies de la ciutat de València per al subsidi de 1343-1345

Taula 14. Tarifes de les imposicions sobre el tràfic marítim de la ciutat de València per al subsidi de 1343-1345

Taula 15. Contribució de les viles reials valencianes a les quèsties, les imposicions de 1331-1332, els subsidis de 1338 i 1339 i el subsidi de 1343-1345

Taula 16. Motivacions de les peticions fiscals realitzades pels monarques al regne de València entre 1309 i 1347

Taula 17. Tarifes de les imposicions municipals establertes a la ciutat de València en 1343

INTRODUCCIÓ

Pocs monarques medievals exerciren un poder tan gran sobre un territori com Jaume I sobre el regne de València al llarg de les dècades centrals del segle XIII. No debades, ell mateix encapçalà la conquesta de les terres islàmiques que el conformaren i el creà ex nihilo en promulgar, cap a 1238, els Furs de València, un ordenament jurídic que havia de regir un espai polític nou, clarament delimitat per unes fronteres establertes en aquest mateix codi legal. 1Així, el rei era possessor directe de més de la meitat del regne, segons es pot observar al mapa 1 (vegeu la p. 15), i tenia sota el seu domini els principals nuclis de la xarxa urbana o semiurbana que vertebrà el país: Morella, Peníscola, Borriana, Castelló de la Plana, Sogorb, Ademús, Alpont, Castellfabib, Morvedre, Llíria, Cullera, Alzira, Corbera, Gandia, Xàtiva, Dénia, Pego, Ontinyent, Cocentaina, Alcoi, Penàguila, Castalla, Biar, Xixona, etc. I, sobretot, València, l’urbs més gran i potent de totes, amb molta diferència, i conseqüentment l’única que rebia la consideració honorífica de ciutat en aquell nou regne cristià que començava aleshores.