Vicent Baydal Sala - Els orígens de la revolta de la Unió al regne de València (1330-1348)

En aquest sentit, a banda de la declaració successòria de la infanta Constança –una dona, en contra de la tradició catalanoaragonesa–, els principals torts, prejudicis e greuges que denunciaven responien, d’una banda, a actuacions contraforals de l’administració reial, entre les quals destacaven nombrosos incompliments de les garanties judicials, i, d’una altra banda, a les diverses guerres mediterrànies dutes a terme pel Cerimoniós, que, com veurem, ocasionaren la incessant venda de patrimoni reial, l’escalada del deute municipal i l’increment de les exaccions fiscals. Aquells abusos, nogensmenys, no eren exclusius del seu regnat, sinó que una bona part havia començat el seu camí ascendent en època d’Alfons el Benigne, com també explicarem. No debades, l’organització de campanyes militars de forma continuada, superposades amb problemes d’abastament frumentari i la multiplicació dels subsidis demanats per la monarquia, s’iniciaren tot just després de la unió foral. En aquest sentit, cal tenir en compte que evidentment també els reis anteriors havien endegat nombroses guerres i havien requerit auxilis econòmics vinculats a elles, però la cadència no havia estat tan constant ni intensa com en els anys immediatament posteriors a 1330. És a dir, que els problemes experimentats a partir de llavors formaren un continuum que estigué a la base de l’esclat final de la revolta de la Unió en 1347. I és per això que ací tractarem tots aquells fets de forma conjunta, per tal d’aportar una nova perspectiva als orígens de la rebel·lió.

En relació amb això, cal advertir que en la dècada de 1980 ja es realitzà una profunda investigació sobre la Unió valenciana, la magnífica tesi doctoral de Mateu Rodrigo, que, desafortunadament, roman inèdita. 4En tot cas, malgrat que hi dedicà els primers capítols a les causes remotes del conflicte, des de la dècada de 1330, ho féu de manera breu i, sobretot, centrant-se en la documentació procedent de l’Arxiu Municipal de València. Així les coses, prioritzà els motius immediats de l’alçament, a partir de 1344, per a l’estudi dels quals emprà, igualment, la informació local disponible. No debades, la seua consulta d’altres fons, com els de la cancelleria reial aragonesa o els conservats a la Real Academia de Historia, estigué fonamentalment destinada a exposar amb detall els fets de la revolta, entre 1347 i 1348, i analitzar la seua naturalesa. En conseqüència, el que pretenem fer ací és examinar amb detall el període anterior a la Unió, des de les Corts de 1329-1330, amb les nombroses dades que es poden extraure de l’Arxiu de la Corona d’Aragó. De fet, com veurem, hi hagué tot un rerefons que emmarcà l’esclat del malestar social: noves formes de tributació, la presència permanent de la guerra, l’increment de la pressió fiscal, el continu afebliment del patrimoni reial, les actuacions arbitràries dels monarques o l’incompliment sistemàtic de l’ordenament foral i de les peticions realitzades per l’estament reial.

Per tant, ens centrarem a abordar tots aquests elements mitjançant l’estudi de les guerres endegades pels reis, dels subsidis demanats en conseqüència, de les negociacions parlamentàries que hi tingueren lloc i de les relacions de poder entre els estaments i la monarquia. En aquest sentit, les aportacions ací realitzades aniran més enllà de la simple explicació dels orígens de la revolta unionista, ja que molts dels afers analitzats constitueixen, per si sols, importants processos polítics o fiscals desconeguts fins el moment. És per això que ens detindrem a explicar amb minuciositat tots i cadascun dels donatius, les assemblees i els conflictes principals que es produïren durant aquell període, gràcies a les moltes dades inèdites que hem pogut localitzar al llarg de la present investigació. En aquest sentit, cal indicar que els arxius consultats han estat tres: l’Arxiu Municipal de València, on hem buidat les informacions dels Manuals de Consells i els Privilegis reials de l’època, l’Arxiu del Regne de València, d’on han estat útils els Pergamins de la vila d’Alpont, i l’Arxiu de la Corona d’Aragó, d’on provenen majoritàriament la resta d’aportacions ací realitzades.

En concret, hem acudit a les sèries de la cancelleria reial on es conserven les dades relatives a les guerres, els subsidis i les assemblees que hem estudiat, com ara les Exercitum et Curiarum , on hi ha les convocatòries de Corts, Viagio Granate, Peccunie seu Armate, Guerrae sarracenorum i Marioricarum , sobre els conflictes amb els nassarites, genovesos, marínides i mallorquins entre 1330 i 1344, Demandarum i Graciarum , on es poden trobar els capítols dels auxilis econòmics oferts per a aquelles campanyes, o d’altres per a qüestions puntuals, segons explicarem en els apartats corresponents. A més a més, també hem buidat un fons totalment inexplorat fins el moment per part de la historiografia valenciana, el de Legislació, atesa la seua pertinença a la secció de Varia , on roman sense cap mena d’organització. Es tracta d’un conjunt de plecs de negociacions dutes a terme entre els monarques i els estaments en el marc de les Corts i els parlaments celebrats durant el segle XIV. I per al període que ací abordem hi ha fins a 13 d’aquests plecs, relatius a reunions desconegudes fins ara, que, juntament amb les altres conegudes – que també analitzarem–, vehicularen les relacions politicofiscals del moment. En relació amb açò, per tal de conèixer més a fons aquestes negociacions, també hem consultat, d’una banda, els llibres d’albarans del mestre racional, l’oficial encarregat de supervisar la comptabilitat general de la Corona, i, d’una altra banda, les lleis aprovades en aquelles reunions, recollides a les compilacions de furs i privilegis de la ciutat i regne de València, que hem analitzat detalladament.

Així, amb les informacions localitzades, hem seguit un criteri cronològic per tal de reunir-les i exposar-les, de forma que el treball únicament compta amb dos capítols centrals, un dedicat als sis darrers anys d’Alfons el Benigne, de 1330 a 1336, i un altre sobre els dotze primers de Pere el Cerimoniós, de 1336 a 1348. Com veurem, el primer període estigué marcat pel malestar creixent produït per les donacions realitzades pel monarca a la reina Elionor i l’infant Ferran, l’esclat de les primeres fams i l’inici de l’espiral de guerres, deute i imposicions, que caracteritzà el període posterior fins a l’esclat de la revolta. D’aquesta manera, tot i que inicialment el Cerimoniós revocà les donacions esmentades, la resta d’afers, incloses unes altres alienacions reials, continuaren in crescendo , a causa de les noves guerres impulsades pel monarca, tant a l’estret de Gibraltar com als dominis de la Corona mallorquina. Tot plegat, a banda de palesar l’increment de l’esmentat malestar, tractarem de centrar-nos en aquells aspectes que no han estat examinats a fons per la historiografia. Per exemple, parlarem amb deteniment de la defensa de la integritat del reialenc protagonitzada pels dirigents de la capital valenciana, de l’evolució dels diversos subsidis concedits als monarques i de les peticions realitzades pels estaments en les reunions parlamentàries que tingueren lloc durant aquest període. D’aquesta forma, com veurem, les dificultats experimentades pel braç reial, acabaren ocasionant la revolta de 1347, encapçalada pels seus dirigents, especialment els de la ciutat de València.

Finalment, en relació amb tots els aspectes analitzats, també hem decidit incloure un annex amb els principals capítols de peticions i d’ofertes realitzades a la monarquia, que, malgrat la seua extensa llargària, únicament conté 28 documents –la meitat dels quals, els que procedeixen del fons de Legislació de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, han estat actualment retirats de consulta pel seu mal estat de conservació. Tot plegat, són una bona mostra de la intensitat de les negociacions dutes a terme en aquella breu etapa, les quals no només són útils per a il·lustrar les tensions que desembocaren en el 20 vicent baydal sala conflicte civil esmentat, sinó que, a més a més, són cabdals per a comprendre l’evolució fiscal i política del regne de València en el llarg termini. És per això que hem adjuntat aquest apèndix, puix l’anàlisi dels seus documents és susceptible de ser aprofundida per altres investigadors. Abans, però, abordarem el període al qual corresponen, des de 1330 fins a la revolta de la Unió, a través de la seua combinació amb moltes altres dades procedents de les fonts arxivístiques esmentades i també d’altres literàries, com les cròniques reials o els annals de Zurita. Som-hi, doncs.