Ferran Esquilache Martí - Els constructors de l'Horta de València

ELS CONSTRUCTORS

DE L’HORTA DE VALÈNCIA

ORIGEN, EVOLUCIÓ I ESTRUCTURA SOCIAL

D’UNA GRAN HORTA ANDALUSINA

ENTRE ELS SEGLES VIII I XIII

HISTÒRIA / 183

DIRECTORS

Mónica Bolufer Peruga (Universitat de València)

Francisco Gimeno Blay (Universitat de València)

Pedro Ruiz Torres (Universitat de València)

CONSELL EDITORIAL

Pedro Barceló (Universität Postdam)

Peter Burke (University of Cambridge)

Guglielmo Cavallo (Università della Sapienza, Roma)

Roger Chartier (EHESS)

Rosa Congost (Universitat de Girona)

Mercedes García Arenal (CSIC)

Sabina Loriga (EHESS)

Antonella Romano (CNRS)

Adeline Rucquoi (EHESS)

Jean-Claude Schmitt (EHESS)

Françoise Thébaud (Université d’Avignon)

ELS CONSTRUCTORS

DE L’HORTA DE VALÈNCIA

ORIGEN, EVOLUCIÓ I ESTRUCTURA SOCIAL

D’UNA GRAN HORTA ANDALUSINA

ENTRE ELS SEGLES VIII I XIII

Ferran Esquilache Martí

UNIVERSITAT DE VALÈNCIA

Aquesta publicació no pot ser reproduïda, ni totalment ni parcialment ,

ni enregistrada en, o transmesa per, un sistema de recuperació d’informació ,

en cap forma ni per cap mitjà, sia fotomecànic, fotoquímic, electrònic, per fotocòpia

o per qualsevol altre, sense el permís previ de l’editorial.

© Ferran Esquilache Martí, 2018

© D’aquesta edició: Publicacions de la Universitat de València, 2018

Publicacions de la Universitat de València

http://puv.uv.es

publicacions@uv.es

Il·lustració de la coberta:

1960-28 Acequia Tormos-Benimamet BMAL HV

Boletín de Información Municipal 28, Ajuntament de València (1960)

Correcció: Elvira Iñigo

Maquetació: Inmaculada Mesa

ISBN: 978-84-9134-406-3

Als mestres de 1939: Miquel Barceló, Pierre Guichardi Thomas Glick, perquè aquest llibre mai no hagués estatpossible sense el seu treball previ de molts anys.A Enric Guinot, per tot el que hi ha aportat i m’ha ajudat.

ÍNDEX

PRÒLEG, per Enric Guinot

INTRODUCCIÓ

Dos falsos debats: l’origen de les grans hortes fluvials

Objectius i metodologia: la societat andalusina a través dels espais agraris irrigats

I. LA SOCIETAT RURAL ANDALUSINA

1. Els antecedents historiogràfics

2. El «paradigma» tribal de Guichard

3. La societat a través del territori: castells, alqueries i espais agraris

3.1 El poblament rural de Šarq al-Andalus

3.2 L’aportació de l’arqueologia hidràulica: xarxes d’alqueries i espais irrigats

3.3 El debat actual: la relació entre el món rural i les ciutats

4. Estructura socioeconòmica i funcionament intern de les comunitats rurals

4.1 Llinatges i habitatges: l’organització social i el model familiar andalusí

4.2 L’organització política de les aljames i la coordinació dels processos de treball

4.3 L’estratificació social i la suposada dissolució dels lligams gentilicis

5. Societat tribal o destribalització? L’evolució de la societat andalusina

II. LA ZONA D’ESTUDI: L’HORTA DE VALÈNCIA

1. El medi natural

1.1 La formació geològica de la plana al·luvial de València

1.2 Barrancs, paleobarrancs i marjals

1.3 Climatologia i torrencialitat històrica

2. La xarxa viària històrica

III. ANÀLISI MORFOLÒGICA DELS SISTEMES HIDRÀULICS

1. La séquia de Montcada (fins al Carraixet)

1.1 Interpretació morfològica de Paterna

1.2 Interpretació morfològica de l’Arc de Montcada

2. La séquia de Quart, Benàger i Faitanar

2.1 Interpretació morfològica de Manises, Quart i Aldaia

2.2 Interpretació morfològica de Benàger i Faitanar

3. La séquia de Tormos

3.1 Interpretació morfològica de Tormos

4. La séquia de Mislata

4.1 Interpretació morfològica de Mislata, Xirivella i Andarella

5. La séquia de Mestalla

5.1 Interpretació morfològica de Campanar i Petra

5.2 Interpretació morfològica de Rambla i Algiròs

6. La séquia de Favara

6.1 Interpretació morfològica de Favara

7. La séquia de Rascanya

7.1 Interpretació morfològica del pla de Sant Bernat i Palmaret .

7.2 Interpretació morfològica d’Alboraia i Almàssera

8. La séquia de Rovella

9. L’horta que va veure Jaume I

IV. CRITERIS D’IDENTIFICACIÓ MORFOLÒGICA I ANÀLISI DE CONJUNT

1. Els parcel·laris posteriors a la conquesta del segle XIII

1.1 La colonització i el concepte de «regularitat orgànica»

1.2 La densificació parcel·lària del Repartiment

2. Els espais hidràulics andalusins: identificació, morfologia i superfície

2.1 Una classificació morfològica

2.2 Anàlisi de les mides de superfície

2.3 La qüestió del parcel·lari andalusí

3. L’estructura dels sistemes hidràulics

V. LES FASES DE CONSTRUCCIÓ DE L’HORTA DE VALÈNCIA

1. Els antecedents: l’ ager valentinus en època romana

1.1 El problema dels aqüeductes de Riba-roja

1.2 El debat sobre les centuriacions

1.3 Restes de centuriacions romanes en el paisatge agrari de l’Horta

2. La fase 1: els primers grups camperols

2.1 Els conceptes de ḥāra i qarya : un reflex de la societat tribal en el poblament?

2.2 Els Hawwāra i els altres: el paper de les tribus en la construcció de l’Horta

3. La fase 2: les ampliacions dels sistemes hidràulics

3.1 Grups immigrats i segmentació: els nous acords per l’aigua .

4. La fase 3: densificació i abandonament del disseny proporcional

4.1 El desenvolupament de l’Estat i la ciutat com a probable explicació

VI. EVOLUCIÓ DIACRÒNICA DE L’HORTA DE VALÈNCIA

1. Les fonts escrites prèvies a la conquesta cristiana

2. L’arqueologia d’excavació: datacions absolutes

3. Quan i en quin ordre es van construir les séquies de l’Horta de València?

3.1 El cas de la triple séquia de Mestalla i la construcció de la séquia d’Isba

4. Una proposta de datació de les fases de construcció de l’Horta

VII. LA CIUTAT: CENTRE D’INTERCANVIS I SEU DEL PODER

1. La ciutat com a seu del mercat

1.1 Mercat rural i mercats urbans

1.2 Els mercats de Madīnat Balansiya i la seua xarxa d’alqueries

2. La ciutat com a seu del poder

2.1 Formació i desenvolupament urbà de Madīnat Balansiya .

2.2 L’organització territorial del hāwz de Madīnat Balansiya

VIII. L’ESTAT I LES HORTES PERIURBANES

1. El sūlṭan . Què és l’Estat en el món islàmic medieval?

2. Els estats islàmics i la construcció de canals d’irrigació

2.1 Activitat hidràulica estatal en l’Horta de València

3. El limitat control estatal de la irrigació

3.1 El ṣāḥib al-sāqiya

3.2 La wakālat al-sāqiya de Mubārak i Muẓaffar

4. Modificacions de l’espai agrari perirubà: rafals i reals

4.1 El debat sobre la naturalesa dels rafals

4.2 Els rafals de l’Horta de València

4.3 La qüestió dels manzīl i altres concessions de terra

4.4 Els riyād i els horts: on estaven emplaçats

CONCLUSIONS

BIBLIOGRAFIA CITADA

APÈNDIXS

I. Esquema de divisió dels sistemes hidràulics de l’Horta de València