Ferran Esquilache Martí - Els constructors de l'Horta de València

Un dels pocs que hi ha –malgrat no ser un treball estrictament d’antropologia, sinó de sociologia– és l’estudi de Paul Pascon sobre el hāwz de Marràqueix. 144De fet, pocs llocs poden existir al Magrib que hagen estat més controlats per l’Estat que el territori més immediat al voltant de la capital dels almoràvits, que també ho fou després dels almohades. I, tanmateix, allí també hi ha tribus establertes. 145Aquestes, però, no funcionen com les del bilād al-siba , perquè malgrat tenir xeics elegits per la comunitat com a representats, en realitat són un contacte intermediari amb el makhzān , que és com es refereixen a l’Estat habitualment al Magrib. 146Pascon diu que les tribus ja no són grups polítics com abans, sinó agrupacions territorials de camperols sota un nom tribal que encara es considera prestigiós, gràcies a l’hegemonia ideològica del patriarcat. 147I, per tant, considera que ja no són vertaderes tribus, sinó «simples» formacions socials segmentàries. 148

Es pot veure clarament, doncs, que aquest autor considera les tribus originàries com a organitzacions polítiques, i que una vegada perduda la seua independència sota el poder de l’Estat han deixat de ser tribus per a passar a ser una altra cosa, que no queda massa clara, però que encara és segmentaria. De fet, parlant dels Ūrīka (Yūrīken en llengua amazic), que són una tribu del hāwz , Pascon diu que a l’edat mitjana tenien estructures polítiques tribals –elegien anualment un xeic com a líder– i una economia ramadera, però que han evolucionat cap a una «tribu administrativa» i una economia agrària irrigada. 149És a dir, han perdut la seua estructura política superior a causa del control de l’Estat (tot i haver conservat el nom), i alhora s’han sedentaritzat. 150Amb tot, el seu sistema social segmentari i la seua forma de producció econòmica familiar (malgrat haver passat de la ramaderia a l’agricultura), resten iguals.

Una vegada més cal deixar clar que això no vol dir que a al-Andalus passés el mateix entre els segles X i XI, quan sembla que es produeix el canvi. Es tracta de posar exemples de situacions històriques paral·leles per a veure què va passar en altres llocs, i dilucidar si a al-Andalus es va poder donar una situació més o menys semblant a partir dels pocs indicis que tenim. En aquest sentit, la desaparició de les tribus com a estructures polítiques superiors en la societat andalusina –que, en principi, sembla bastant evident– no implica necessàriament la desaparició de l’organització social que denominem «tribal» (patriarcal, gentilícia, segmentària...), i menys encara com a sistema econòmic de producció basat en la família extensa. És en aquest sentit, doncs, que s’explica la idea de Miquel Barceló sobre el manteniment de la societat tribal fins a la desaparició d’al-Andalus, i no de cap altra manera. Perquè, més enllà del seu vessant polític en contextos sense Estat, el tribalisme és en realitat «una forma d’organitzar els processos de treball de les comunitats camperoles i definir les relacions socials amb les altres comunitats», i això vol dir que és totalment compatible amb l’Estat perquè «l’únic demandador de renda/taxa tolerat és el sulṭān legítim». 151

Miguel Jiménez Puertas ha mostrat que hi ha zones a la Mediterrània on la família extensa ha continuat existint durant segles després de la desaparició del sistema tribal. 152De fet, arriba a la mateixa conclusió en el cas andalusí pel manteniment d’institucions familiars igualitàries entre els moriscos granadins. 153És totalment factible, per tant, que es produís una desaparició de les tribus i les confederacions tribals –enteses sempre com a estructures polítiques superiors– mentre es mantenien les famílies extenses o llinatges en la base de la societat. 154Aquest autor, però, entén que la desaparició de la societat tribal a al-Andalus sí es va produir finalment, i que aquesta fou substituïda per la formació social tributària, quan realment no tenen res a veure l’una amb l’altra i, de fet, són perfectament compatibles si no s’entén el tribalisme únicament com una simple manera d’organitzar políticament la societat, que seria incompatible amb la presència de l’Estat.

De fet, com hem vist adés, fou el mateix Barceló, que defensava el manteniment de la societat tribal fins al segle XIII, qui va introduir en la historiografia sobre al-Andalus el concepte de formació social tributària –o tributària-mercantil– que havia estat proposat per Samir Amin, i que més tard defensarien també Pierre Guichard o Antonio Malpica entre molts altres. I és que la formació social tributària s’explica per la relació de l’Estat (i de la classe dirigent que en depèn) amb les comunitat camperoles a través de la fiscalitat, mentre que la societat tribal (la família extensa, la segmentació i la ideologia del parentiu, l’aljama i les assemblees comunitàries, etc.) és en realitat una forma de producció camperola en què l’Estat mai, o molt rarament, s’entremet.

Текст предоставлен ООО «ЛитРес».

Прочитайте эту книгу целиком, купив полную легальную версию на ЛитРес.

Безопасно оплатить книгу можно банковской картой Visa, MasterCard, Maestro, со счета мобильного телефона, с платежного терминала, в салоне МТС или Связной, через PayPal, WebMoney, Яндекс.Деньги, QIWI Кошелек, бонусными картами или другим удобным Вам способом.