Ferran Carbó Aguilar - Els versos dels calaixos

ELS VERSOS

DELS CALAIXOS

Ferran Carbó

ELS VERSOS

DELS CALAIXOS

Sobre Llibre de meravelles de Vicent Andrés Estellés

UNIVERSITAT DE VALÈNCIA

Aquesta publicació no pot ser reproduïda, ni totalment ni parcialment, ni enregistrada en, o transmesa per, un sistema de recuperació d'informació, en cap forma ni per cap mitjà, sia fotomecànic, fotoquímic, electrònic, per fotocòpia o per qualsevol altre, sense el permís previ de l'editorial.

© Del text: Ferran Carbó, 2018

© D’aquesta edició: Universitat de València, 2018

Producció editorial: Maite Simon

Disseny interior i maquetació: Inmaculada Mesa

Correcció: Elvira Iñigo

Disseny de la coberta: Celso Hernández de la Figuera i Maite Simon

ISBN: 978-84-9134-321-9

A Paco i Consuelo, in memoriam

per aquelles semblances s’exalça l’ànima a membrar, entendre e voler RAMON LLULL

Índex

Introducció

1. L’autor i la seua poesia

1. Durant els anys quaranta: els inicis

2. Dels anys cinquanta als anys seixanta: el poeta de la postguerra valenciana

3. Dels anys setanta als anys vuitanta: el poeta nacional dels valencians

4. Una escriptura singular

2. La creació dels textos i la difusió del llibre

1. La documentació original existent

2. Les edicions

3. El procés d’elaboració i d’escriptura

3. Els paratextos

1. Distintes formes de transtextualitat

2. Títol, sobretítol, intertítols i títols de poemes

3. Citacions i epígrafs

4. Ramon Llull i Ausiàs March

4.1 «Cant de Ramon» i «Cant de Vicent»

4.2 «Jo sóc aquest que em dic…»

4. L’estructura

1. De l’organització en seccions a l’estructura de tríptic

2. Dos cossos laterals i un cos central

5. La consciència del present

1. Sobre el conjunt

2. Els poemes

6. Els episodis (del passat i del present)

1. Sobre el conjunt

2. Les seccions i els poemes

2.1 I: l’escriptura del record

2.2 II: els documents del context

2.3 III: la guerra i la postguerra

2.4 IV: un entreacte de llàgrimes

2.5 V: un temps d’amargor

2.6 VI: la guerra i la postguerra

2.7 VII: de l’exili i la llibertat

7. L’esperança en el futur

1. Sobre el conjunt

2. Els poemes

8. Cloenda

Annex:

«Pròleg» de Manuel Sanchis Guarner a la primera edició de Llibre de meravelles

Bibliografia

Introducció

Presentem una aproximació a Llibre de meravelles , de Vicent Andrés Estellés. Aquesta obra no sols és una de les principals de l’autor, sinó també de la poesia en llengua catalana del segle XX. A més, es tracta d’un llibre emblemàtic per a diverses generacions de lectors del País Valencià, des de fa prop de mig segle. Avui, com abans, la seua lectura continua atraient i sorprenent, crea emocions i sensacions, enriqueix els sentiments i el pensament d’aquells que s’hi endinsen.

Quan l’any 1970 Estellés va publicar, mitjançant la gestió de l’amic i poeta mallorquí Josep Maria Llompart i per primera vegada a Palma, el petit recull Lletres de canvi , el qual avançava alguns sonets de L’ofici de demà (editat també a Palma dos anys més tard), es va superar la dificultat de la postguerra per a l’edició i la difusió de la seua producció literària, ja que des dels inicis de la seua escriptura i fins aleshores, durant vint-i-cinc anys, només havia publicat quatre llibres, tot i haver-ne escrit, totalment o parcial, prop d’una trentena.

Això no obstant, l’any següent, el 1971, fou el seu annus mirabilis . De colp, al País Valencià, va editar quatre títols: La clau que obri tots els panys , L’inventari clement , Llibre de meravelles i Primera audició . Aquesta nova difusió i la recepció comportaven la seua consagració definitiva, la qual recorda per allò d’any miraculós i de ser-ne quatre els llibres, el que, quasi una dècada abans, va passar amb Joan Fuster el 1962, entre les quatre obres del qual llavors es trobava l’emblemàtic Nosaltres, els valencians .

En el cas del poeta de Burjassot, aquell 1971 tots quatre títols eren d’obres inèdites que havien estat escrites durant la llarga postguerra. La primera i la tercera, si seguim l’ordre d’esment anterior, són dues obres principals, de les essencials en la seua poesia. La segona obra és rellevant. La quarta n’és més aviat una entre tantes. L’aparició alhora de les quatre va motivar comentaris com el de Joan Fuster, del 1972, quan escrivia que aquella producció estellesiana apareguda l’any anterior era «un bloc de versos massa dens i massa complex perquè l’hàgem pogut digerir amb la perspectiva deguda. Però l’impacte hi quedava consumat. Un impacte al·lucinant» (Fuster, 1972: 19).

Llibre de meravelles en aquella primera edició del 1971 tenia un pròleg de Manuel Sanchis Guarner, un dels responsables del fet que se’n produís l’edició, el qual avalava completament el poeta i aquell «llibre amerat de valenciania» (Sanchis Guarner, 1971: 10). Tot just l’any següent va aparèixer l’edició de Recomane tenebres. Obra completa 1 , el primer volum de la poesia completa de l’escriptor de Burjassot. El fet important és que les publicacions d’aquells 1971 i 1972 foren els primers passos d’un procés tendent a convertir el que era el poeta de la postguerra valenciana (ja que, tot i haver publicat només quatre llibres, al País Valencià ningú feia versos com ell) en el poeta nacional dels valencians i que, amb el reconeixement posterior, ha esdevingut, sense cap mena de dubte, un dels grans noms de la poesia contemporània en llengua catalana.

Aquesta obra de meravelles aviat es va convertir en una pedra angular de la poesia editada durant aquells anys setanta, cosa que va passar també amb d’altres d’èxit –malgrat ser un gènere considerat minoritari–, com, per exemple, una mica més tard en el temps, Estimada Marta (1978), de Miquel Martí i Pol. Ara mateix, després dels quaranta-set anys transcorreguts des de la primera edició, no sols és el llibre més conegut, editat, venut i llegit d’Estellés sinó també de la poesia contemporània al País Valencià. Efectivament, si se’n fa balanç, ha estat «un impacte al·lucinant».

Els dos primers capítols del present estudi són una mica complementaris: mentre que al primer es presenta una visió de conjunt de l’autor i la seua trajectòria i, de manera especial, la producció que va precedir i envoltar l’obra que ens ocupa; al segon, en canvi, es revisa la documentació original existent d’aquest llibre al Fons Estellés, a Burjassot, i també es comenta la difusió que se n’ha fet a posteriori amb les diferents edicions. L’anàlisi estricta es realitza entre els capítols tercer i setè: primer, amb la revisió del potent acompanyament paratextual; després, amb l’estudi de la complexa organització de l’estructura; i, posteriorment, amb l’anàlisi més minuciosa a partir del seguiment i del comentari de poemes de cadascuna de les parts. A tall de cloenda hi ha algunes reflexions últimes sobre el conjunt.

El treball es complementa amb un annex: es recupera el pròleg que Manuel Sanchis Guarner va fer a la primera edició del llibre el 1971, un document interessant de conèixer en l’aproximació que hi proposem i que ha estat oblidat en les edicions posteriors.