Salvador Ortells Miralles - Veure dins els versos

Veure dins els versos

La poesia de Joan Fuster

Veure dins els versos

La poesia de Joan Fuster

Salvador Ortells Miralles

UNIVERSITAT DE VALÈNCIA

Director de la col·lecció

FERRAN CARBÓ

(coordinador de la Càtedra Joan Fuster)

CONSELL ASSESSOR:

Neus Campillo

Antoni Furió (UV)

Tobies Grimaltos (UV)

Francesc Pérez i Moragón

Manuel Pérez Saldanya (UV)

Vicent Simbor (UV)

Aquesta publicació no pot ser reproduïda, ni totalment ni parcialment, ni enregistrada en, o transmesa per, un sistema de recuperació d'informació, en cap forma ni per cap mitjà, sia fotomecànic, fotoquímic, electrònic, per fotocòpia o per qualsevol altre, sense el permís previ de l'editorial .

© Del text: Salvador Ortells Miralles, 2018

© De les fotografies de la coberta:

Arxiu Joan Fuster

© De la present edició:

Universitat de València, 2018

www.uv.es/publicacions

publicacions@uv.es

Coordinació editorial: Maite Simon

Disseny de l’interior i maquetació: Inmaculada Mesa

Correcció: Enric Izquierdo

Coberta:

Disseny original: Celso Hernández de la Figuera

Fotografia: Alacant, setembre de 1952

Detall posterior: Poemes manuscrits de Joan Fuster (foto de Pilar

Escrivà)

ISBN: 978-84-9134-358-5

A Maica, Hugo i Sara, criatura dolcíssima

Vindrà l’hora de veure dins els versos

i algú dirà de mi: heus ací un home

que moria allarat en clars abismes.

JOAN FUSTER, Escrit per al silenci

Índex

Introducció

1. JOAN FUSTER EN LES DÈCADES DE 1940 I 1950

1. La literatura catalana de postguerra al País Valencià: una literatura sota mínims

2. La fractura del valencianisme cultural de postguerra

3. La tria lingüística de Joan Fuster

4. L’abandonament de l’escriptura poètica

2. BREUS CONSIDERACIONS FUSTERIANES SOBRE EL GÈNERE POÈTIC

3. ELS INICIS POÈTICS EN LA PREMSA VALENCIANA

1. Verbo. Cuadernos Literarios

2. Almanaque de Las Provincias

3. Esclat

4. Víspera. Revista de las fiestas valencianas

5. Pensat i Fet

4. CICLE LÍRIC

1. Sobre Narc í s

2. 3 poemes

3. Ales o mans

4. Escrit per al silenci

5. VA MORIR TAN BELLA , UNA BREU INCURSIÓ EN LA POESIA POLÍTICA.

6. TERRA EN LA BOCA , UN POEMARI DE CRISI

7. CICLE ANTILÍRIC

1. Ofici de difunt

2. «Elegia a Rabelais»

3. Poemes per fer

8. POESIA DE CIRCUMSTÀNCIA

1. Poemes en premsa periòdica dels anys cinquanta

2. Poemes en llibres col·lectius

3. Poemes per a catàlegs i obres d’artistes plàstics

4. Poemes inclosos en l’edició de la Correspondència

5. Dos poemes marginals: «L’oceà» i «[Si co·l pollet...]»

9. VALORACIÓ DE LA POESIA FUSTERIANA

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

Referències arxivístiques

Obra de Joan Fuster

Bibliografia general

Introducció

El present estudi se centra en l’obra poètica d’un autor que ha passat a la història de les lletres catalanes com a assagista, que equival a dir, fins a cert punt, que assolí el reconeixement en el gènere literari més allunyat de la poesia. 1De fet, Joan Fuster es dedicà a l’ofici de poeta durant molt pocs anys, només en els inicis literaris, i sempre simultaniejant-lo amb les primeres col·laboracions periodístiques i escrits assagístics. A més, amb el pas del temps, el mateix autor qüestionà la vàlua dels seus versos de manera reiterada. Certament, pocs poetes han insistit amb tanta vehemència com ho feu Fuster a dissimular la importància que tenia la poesia pròpia en la seua vida, si més no des que deixà de conrear-la, iniciada la trentena, en plena maduresa creativa i amb una reputació sòlida com a poeta en el circuit literari català. Tanmateix, no fou un abandó total. Continuà escrivint i publicant poemes, però ja ocasionalment, sense l’afany d’arribar als lectors a través de les vies comercials habituals. Des que es produí el seu debut poètic el 1945, en l’ Almanaque de Las Provincias , fins a l’edició el 1987 de Set llibres de versos , el volum que reuneix una part important de la seua producció poètica, passaren més de quatre dècades, o siga, la pràctica totalitat de la seua trajectòria literària. D’una manera o altra, amb més intensitat o menys, s’interessà per la poesia al llarg d’aquests anys: com a poeta, crític literari, historiador de la literatura, prologuista d’altres poetes, membre de jurats de certàmens poètics... i sempre, per descomptat, com a lector.

A pesar de l’actitud displicent que adoptà envers la seua poesia, s’intueix en Fuster una resistència íntima, aparentment irracional, a silenciar la veu del poeta que fou i que, a estones espaiades, continuava sent. En el fons, aquesta actitud ambivalent ha estat un dels motius que m’ha empès a estudiar-la, i no el menor. Així mateix, entre les raons que han originat aquest treball –i també entre els seus objectius–, reivindicar la qualitat de la poesia fusteriana n’ha estat, sense dubte, la principal. Però, per avaluar-la com calia era necessari revisar el lloc que mereix en el conjunt de la seua obra literària i en la poesia catalana de postguerra. Seria excessiu, i poc ajustat a la realitat, establir comparacions de qualsevol tipus entre la producció poètica fusteriana i l’assagística, tant o més que negligir-la o reduir-la a una aventura lírica de joventut. Paral·lelament, hi ha hagut una altra motivació, potser no tan ambiciosa, però crec que suggeridora per als lectors curiosos: traure a la llum la seua poesia en castellà, que no s’ha editat mai en cap volum.

Definits els objectius de l’estudi, cal justificar la línia metodològica de l’anàlisi textual, que parteix, com a primer pas aproximatiu, del comentari de cada llibre –i en ocasions, de cada poema– prenent en consideració els moments en què fou concebut, gestat i, en darrer terme, publicat. En aquest sentit, l’enfocament contextual ha permès reordenar, des d’un punt de vista cronològic i evolutiu, l’obra poètica fusteriana amb resultats que ofereixen dades reveladores, ja que hi ha un desfasament important entre la data d’escriptura i la de publicació d’alguns llibres. Aquest fet, gens inusual en els escriptors en català durant la postguerra, és conseqüència dels entrebancs de la censura, que obligava les editorials a realitzar maniobres subreptícies per poder publicar, amb un retard inevitable, els títols projectats.

Establerta la relació pertinent entre el text i el context, el comentari s’ha centrat en la descripció de la configuració dels llibres, amb especial atenció als elements paratextuals i a la distribució dels poemes en parts o seccions. A partir de l’anàlisi descriptiva, s’ha reconstruït el procés de muntatge i encaix dels llibres, concebuts majoritàriament a posteriori , ja que els poemes que els conformen són de procedència, cronologia i factura diverses. Amb poques excepcions, Fuster no partia d’una idea inicial, primigènia, sobre la qual estructurava l’obra amb un sentit unitari. El procediment era tot just el contrari, o siga, engalzava poemes dispersos d’acord amb eixos temàtics convergents que construïen, de manera progressiva, el sentit que el conjunt no tenia inicialment. És la mateixa forma de procedir, per acumulació i reordenació, que solia utilitzar en els llibres d’assaig, formats sovint per articles periodístics de procedència dispar. Sobre la base de l’anàlisi contextual i descriptiva, s’ha efectuat la interpretació textual. Per una simple qüestió d’operativitat descriptiva, he seguit la distinció clàssica entre forma i fons, sense renunciar, quan s’esqueia, a destacar les relacions que determinen una tria formal a partir d’una temàtica concreta, o bé a la inversa. De fet, la dicotomia citada és un dels aspectes sobre els quals Fuster teoritzà amb insistència en nombrosos articles i anotacions dietarístiques, però sobretot en Les originalitats , l’assaig en què desenvolupà la seua concepció poètica. A la fi, s’ha realitzat una anàlisi comparativa quan les intertextualitats ho exigien, és a dir, quan eren el motiu que originava un llibre o un poema, o bé quan aportaven informació útil i enriquidora per a la comprensió del text.