Germà Colón Domènech - El lèxic català dins la Romània

EL LÈXIC CATALÀ

DINS LA ROMÀNIA

EL LÈXIC CATALÀ

DINS LA ROMÀNIA

GERMÀ COLÓN

UNIVERSITAT DE VALÈNCIA

1993

Col·lecció BIBLIOTECA LINGÜÍSTICA CATALANA

Direcció: Antoni Ferrando

Francés Ángel López García

© Germà Colón, 1993

© D’aquesta edició: Universitat de València, 1993

I.S.B.N.: 978-84-370-9368-0

Edició digital

Servei de Publicacions

Universitat de València

Disseny portada: V&M. Estudio de Servicios Gràficos

Fotocomposició: Servei de Publicacions de la Universitat de València

Traducció: Servei de Normalització Lmgüistica

A la memòriadels meus pares

Índex

Presentació Presentació És un honor per a la “Biblioteca Lingüística Catalana” comptar entre els seus col·laboradors el professor Germà Colón, doctor honoris causa de les Universitats de València, Alacant i Castelló; catedràtic de Filologia Romànica de la Universitat de Basilea (Suïssa) i mestre indiscutible de tants estudiosos arreu del món. L‘obra que el lector té en les mans és una revisió i actualització, en versió catalana, de la primera part d’ El léxico catalán en la Romania (Madrid, 1976), treball de consulta obligada no sols per als romanistes sinó també per als encuriosits per la vida dels mots. En el present estudi, Colón fa una caracterització del lèxic català en relació a les altres llengües romàniques, tenint sempre en compte tant les llengües veïnes que en l’època medieval constituïren vertaders vehicles de cultura (l’aragonés i l’occità) com l’evolució històrica que han experimentat les diverses llengües que integren la Romània. I arriba a la conclusió que, des del punt de vista lèxic, el català procedeix del “llatí gàl·lic”, encara que adverteix que aquesta vinculació no es pot relacionar amb la presència caloríngia a Catalunya. Des d’una altra perspectiva, Colón fa veure que l’examen de les dades lèxiques que forneix el català permet resoldre problemes lèxics de la Romània. Amb aquest llibre tan aclaridor s’ha posat punt final a la llarga polèmica sobre la subagrupació romànica del català. Disset anys després de la publicació d’ El léxico catalán en la Romania, Colón no ha tingut necessitat de reelaborar-lo sinó tan sols de posar al dia algunes dades, completar-ne d’altres, matisar alguna afirmació i actualitzar la bibliografia. Tot plegat converteix El lèxic català dins la Romània en un manual ben útil no solament per aquestes noves aportacions sinó perquè sintetitza gairebé dues dècades de treball constant i fructífer en el camp de la lexicografia romànica i catalana. Per tot això hem considerat imprescindible incloure en la nostra col·lecció un estudi bàsic per a la lingüística catalana. València, juny de 1993

Introducció

1. El ressò d’una polèmica

2. Varietat lèxica

3. Un assaig a quatre columnes

4. Un camp semàntic

5. El lèxic català entre les àrees centrals

6. Anàlisi contrastada d’un text

7. L’aragonès i el català

8. «Hispanització» i cronologia

9. Afinitat amb la Gal·loromània

10. L’occità i el català

11. Contrast amb l’occità

12. Individualitat del lèxic català

13. Repartició geogràfica

14. Aportació forastera

15. Catalanismes

16. Persistència d’ètims hispànics

17. Tasca a realitzar

18. Observacions finals

Bibliografia i sigles

Índex de mots

Índex de matèries

Presentació

És un honor per a la “Biblioteca Lingüística Catalana” comptar entre els seus col·laboradors el professor Germà Colón, doctor honoris causa de les Universitats de València, Alacant i Castelló; catedràtic de Filologia Romànica de la Universitat de Basilea (Suïssa) i mestre indiscutible de tants estudiosos arreu del món. L‘obra que el lector té en les mans és una revisió i actualització, en versió catalana, de la primera part d’ El léxico catalán en la Romania (Madrid, 1976), treball de consulta obligada no sols per als romanistes sinó també per als encuriosits per la vida dels mots.

En el present estudi, Colón fa una caracterització del lèxic català en relació a les altres llengües romàniques, tenint sempre en compte tant les llengües veïnes que en l’època medieval constituïren vertaders vehicles de cultura (l’aragonés i l’occità) com l’evolució històrica que han experimentat les diverses llengües que integren la Romània. I arriba a la conclusió que, des del punt de vista lèxic, el català procedeix del “llatí gàl·lic”, encara que adverteix que aquesta vinculació no es pot relacionar amb la presència caloríngia a Catalunya. Des d’una altra perspectiva, Colón fa veure que l’examen de les dades lèxiques que forneix el català permet resoldre problemes lèxics de la Romània. Amb aquest llibre tan aclaridor s’ha posat punt final a la llarga polèmica sobre la subagrupació romànica del català.

Disset anys després de la publicació d’ El léxico catalán en la Romania, Colón no ha tingut necessitat de reelaborar-lo sinó tan sols de posar al dia algunes dades, completar-ne d’altres, matisar alguna afirmació i actualitzar la bibliografia. Tot plegat converteix El lèxic català dins la Romània en un manual ben útil no solament per aquestes noves aportacions sinó perquè sintetitza gairebé dues dècades de treball constant i fructífer en el camp de la lexicografia romànica i catalana. Per tot això hem considerat imprescindible incloure en la nostra col·lecció un estudi bàsic per a la lingüística catalana.

València, juny de 1993

INTRODUCCIÓ

0. Aquest manual pretén posar a l’abast de l’estudiant universitari i del lector curiós unes consideracions sobre el caràcter del vocabulari català, tant antic com modern. La publicació es deu a la iniciativa amical del meu col·lega Antoni Ferrando i Francés, catedràtic de la Universitat de València, qui des de temps m’incitava a donar al públic traduït el meu llibre El léxico catalán en la Romania , publicat per l’Editorial Gredos de Madrid dins la col·lecció «Románica Hispánica» . Era jo del parer que, si es duia a terme aquest projecte, calia refondre molta cosa, puix que els anys no passen de bades. Un bon dia, de sobte, Ferrando m’anuncià que la traducció –feta des del Servei de Normalització lingüística de la Universitat– era llesta i que jo hi podia fer les modificacions que cregués convenients. Vam arribar a l’acord de prescindir de la segona part, que eren il·lustracions o monografies de mots en els quals el català jugava un paper important en el conjunt dels fets romànics. Seria només reeditada la primera part panoràmica, amb aclariments i remarques. Em plau d’agrair a l’Editorial Gredos i particularment a la Dra. Pilar García Mouton el permís que me n’han generosament concedit.

Fet i fet, vaig decidir de no canviar massa coses. Tal com és aquesta secció de generalitats sobre el nostre lèxic, crec que es pot mantenir a grans trets, sense haver envellit massa. Hom ha treballat, i molt, en el camp de la recerca etimològica i lexicogràfica del català; tampoc jo no he deixat d’ocupar-me’n. Estic convençut que no és encara l’hora de les síntesis i que, per una altra banda, la discussió de teories adés sobre influències pre-llatines, castellanes o mossaràbiques, adés sobre interessades i polititzades elucubracions, no contribuiria més que a embolicar l’ambient. Els debats de fets no dilucidats, exposats educadament i serena, haurien de restar en els toms de les revistes especialitzades. Ací el lector trobarà només dades establides i controlades. He mantingut, doncs, l’arquitectura primitiva i únicament hi he afegit amb sobrietat algunes observacions i notes, sobretot de caire bibliogràfic, entre parèntesis quadrats [ ].