Paul Thiry d'Holbach - El cristianisme sense vels, o examen dels principis i dels efectes de la religió cristiana

X

El cristianisme sense vels,

o examen dels principis i dels efectes de la religió cristiana

Paul Thiry d'Holbach

Traducció i introducció

de Josep Lluís Teodoro

PUV

Títol original: Le Christianisme devoilée, ou examen des principes et des effets de la religion chrétienne (1761)

© Traducció: Josep Lluís Teodoro

© d’aquesta edició: Publicacions de la Universitat de València

Abril 2006

Publicacions de la Universitat de València

Arts Gràfiques, 13 - 46010 València

Disseny de la col·lecció: Enric Solbes

Maquetació: Inmaculada Mesa

ISBN: 84-370-6419-8

Realització d'ePub: produccioneditorial.com

Introducció

Holbach, l’hostatger de la filosofia

Tot i el poc renom de què gaudeix, el baró Paul Henri Thiry d’Holbach és una de les figures capdavanteres de l’ateisme il·lustrat. El relatiu oblit que pesa sobre la seua persona no és perquè la seua obra no tingués una àmplia difusió; ans al contrari, els seus llibres van ser repetidament motiu d’escàndol i de censura pública, però Holbach va fugir sempre del protagonisme, ama-gant-se darrere d’un pseudònim o atribuint les seues produccions a altres autors, i donant a la impremta amb el seu nom únicament obres científiques sense relació amb el debat filosòfic.

Holbach va nàixer el 1723 a la vila de Edesheim, al Palatinat, però la mort del seu pare el va posar sota la custòdia del seu oncle Franz Adam, ric propietari ennoblit per la cort de Viena i resident a París. Després d’uns anys d’estudi a Leiden, el jove Holbach es va establir a la capital francesa i hi va romandre per tota la vida. Pels volts del 1754 van morir el seu oncle i el seu sogre, cosa que va posar en les mans d’Holbach una considerable fortuna i el va permetre dedicar-se enterament a qüestions intel·lectuals. Des de llavors, la seua mansió de la rue Royale es va convertir en el referent de la intel·lectualitat del seu temps. Pels salons del baró –que s’obrien amb regularitat dijous i diumenges– hi va passar la gent més granada de tot el panorama europeu: Diderot, D’Alembert, Helvétius, Buffon, Marmontel, Raynal, Saint-Lambert, Naigeon, Boulanger, es creuaven amb Melchior Grimm, Adam Smith, David Hume, Lawrence Sterne, Edward Gibbon, Benjamin Franklin, Cesare Beccaria, Ferdinando Galiani, etc. Les ments més lliures del moment gaudien de la conversa més lliure, però alhora de la més instructiva i edificant... les agudeses i les bromes d’altre tenor estaven prohibides, i era tanta la formalitat del cap de casa, que un esperit viu com Diderot es referia a aquestes reunions mundanes com «les dîners de la synagogue». Al costat de la intel·lectualitat europea, els nobles francesos i els ambaixadors dels més importants països del continent –Dinamarca, Anglaterra, Saxònia, Wurtemburg, Suècia– es disputaven les invitacions per als sopars del baró, que gaudia de la consideració de ser a França «le premier maître d’hôtel de la philosophie», per tal com la seua mansió es convertia en el primer lloc que visitaven els més importants personatges de la cultura del moment quan arribaven a París.

Entre tanta i tan rica vida social, l’activitat subversiva del baró d’Holbach sempre va romandre oculta; redactor de tres-cents setanta-sis articles de l’Encyclopédie –entre els quals «capellà», «representant» i «teocràcia»–, Holbach va traduir de l’alemany una trentena de tractats de química, de mineralogia i de metal·lúrgia que li valgueren ser admès en les acadèmies de Berlín (1752), de Mannheim (1766) i de Sant Petersburg (1780), però sota aquesta respectable façana, la prohibició de l’Encyclopédie el va llançar a la lluita antireligiosa, i el va fer desplegar entre els anys 1760 i 1780 una intensa i escandalosa activitat d’assagista filosòfic, redactant, traduint o publicant les principals obres del pensament antireligiós i ateu del moment, cosa que el va convertir en el més important divulgador del materialisme i del fatalisme filosòfic del segle il·lustrat.

Amb l’ajut de Diderot i de Nageon, Holbach va promoure i finançar l’aparició clandestina d’una trentena de tractats antireligiosos i teistes que per la seua radicalitat van commoure la França de l’Antic Règim. Els títols són significatius: entre les traduccions i adaptacions angleses, hi trobem De l’imposture sacerdotale de

J. Davisson, L’esprit du clergé de John Trenchard, i Les prêtres démasqués, d’autor anònim, apareguts el 1767; a l’any 1768 pertanyen l’Examen des Prophéties qui servent de fondement à la religion chrétienne d’A. Collins, unes Lettres philosophiques, sur l’origine des Préjugés, du Dogme de l’Immortalité de l’Ame, de l’Idolâtrie et de la Superstition; sur le Système de Spinoza et sur l’origine du mouvement dans la matière de J. Toland i un tractat De la cruauté religieuse, d’autor anònim; del 1769 és el Discours sur les miracles de T. Woolston.

Pel costat francès, la primera publicació que va gaudir de difusió fou Le Christianisme dévoilé (1761), seguit el mateix any de les Recherches sur l’origine du despotisme oriental i més tard de L’antiquité dévoilé par l’usage (1766) de Boulanger; la Lettre de Thrasybulle à Leucippe (1765), un Examen critique des apologistes de la religion chrétienne (1766) i la Recherche sur les miracles (1772) de Nicolas Fréret.

Els treballs més personals del baró són –a més de Le christianisme dévoilé, del qual parlarem tot seguit– la Théologie portative, ou Dictionnaire Abrégé de la Religion Chrétienne (1768) i l’obra que recull un intent més complet i sistemàtic d’exposició del seu materialisme, el Système de la Nature, ou Des Loix du Monde Physique et du Monde Moral atribuïda a «M. Mirabaud, Secrétaire Perpétuel et l’un des Quarante de l’Académie Française», apareguda l’any 1770.

Holbach ultrapassa en abundància, amplitud i sistematicitat l’obra d’altres pensadors materialistes de l’època com Fontenelle, La Mettrie o Fréret. Allò que aquests amb prou feines havien esbossat en curts opuscles, és matèria de voluminosos tractats en l’obra del baró, que s’esforça per donar unitat al seu pensament i basteix els fonaments de l’explicació antropològica i psicològica de l’origen de la religió. Les fonts d’Holbach són nombroses i eclèctiques; hi trobem alguns manlleus de l’estoïcisme i de l’epicureisme antics, dels quals rebutja el teisme; de la filosofia de Spinoza, Bayle i sobretot Hobbes –del qual va traduir el tractat De la natura humana– i, dins de la filosofia del seu segle, nombroses influències del deisme anglès: Shaftesbury, Toland i Hume i, en l’anàlisi dels drets de l’home, idees preses del Dei delitti e delle pene de Cesare Beccaria. No va oblidar tampoc el vessant social de la seua crítica, i així donava a la llum el 1773 el Système Social, ou principes naturels de la moral et de la politique, avec un examen de l’influence du governement sur les moeurs, i pocs anys després, el 1776, un assaig sobre Ethocratie ou le gouvernement fondé sur la morale. En realitat –com comentava Diderot en una carta del 1767–, de la synagogue de la rue Royale va sorgir una «nova biblioteca anticristiana» que va obrir noves perspectives a la discussió filosòfica i que superava, de molt, la posició d’alguns dels pensadors més importants del moment.