AAVV - Nobles, patrimonis i conflictes a la València moderna

NOBLES, PATRIMONIS I CONFLICTES

A LA VALÈNCIA MODERNA

ESTUDIS EN HOMENATGE A LA PROFESSORA

CARME PÉREZ APARICIO

Aquesta publicació no pot ser reproduïda, ni totalment ni parcialment, ni enregistrada en, o transmesa per, un sistema de recuperació d’informació, en cap forma ni per cap mitjà, sia fotomecànic, fotoquímic, electrònic, per fotocòpia o per qualsevol altre, sense el permís previ de l’editorial.

© Dels textos: els autors, 2018

© D’aquesta edició: Universitat de València, 2018

Coordinació editorial: Maite Simon

Correcció: Letras y Píxeles, S. L.

Fotocomposició i maquetació: Letras y Píxeles, S. L.

Coberta:

Il·lustració: Jean Laurent, Palau de la Generalitat (València) en 1870

Diseny: Celso Hernández de la Figuera

ISBN: 978-84-9134-337-0

ÍNDEX

PRESENTACIÓ

LA FUNDACIÓ DE VILAFRANQUESA SOBRE LES TRACES DE CRISTÒFOR ANTONELLI, María Jesús Gimeno Sanfeliu

EL ANTIGUO PALACIO DE LOS CONDES DE ALMENARA. ACTUAL MUSEO DE LA CIUDAD DE VALENCIA, Ricardo Santarrufina Romero

ESPAI DOMÈSTIC I VIDA PRIVADA DELS SENYORS DE GUARDAMAR (1660-1755), Frederic Barber Castellà

LITIGAR PER LA TERRA: LA CONSTRUCCIÓ DEL PATRIMONI SENYORIAL DELS COMTES DEL REAL (SEGLES XVI-XVIII), Xavier Úbeda i Revert

L’ESCRIPTURA D’ORDENANCES DE REG AL SEGLE XVIII I EL PROTAGONISME DELS ELETS. EL CAS DE CASTELLÓ DE LA PLANA, Cristian Pardo Nàcher

ELS PUJALT D’ALZIRA: DE LLAURADORS BENESTANTS A SENYORS DE VASSALLS, Vicent M. Garés Timor

LA VIDA PRIVADA DE DON ALONS DE CARDONA, PRIMER MARQUÈS DE CASTELLNOU (1600-1659). ESTRATÈGIES MATRIMONIALS I PATRIMONIALS AL SI D’UNA CASA NOBILIÀRIA, Maria Salas Benedito

LOS ROIG DE VALENCIA EN EL SIGLO XVIII: LA SUPERVIVENCIA DEL LINAJE, Enric Marí García

NOBLES I PLEBEUS IL·LEGÍTIMS. LES LEGITIMACIONS PER RESCRIPTE DEL PRÍNCEP EN LES CORTS DE 1604, Marisa Muñoz Altabert

DE FRAILES, MORISCOS Y OTRAS VICISITUDES DOMINICANAS. EL PADRE DAMIÁN FONSECA (1573 – †1633), Emilio Callado Estela

TIEMPOS VIOLENTOS. LAS CONFLICTIVAS RELACIONES INSTITUCIONALES, MILITARES Y SEÑORIALES DE DON JUAN BOÏL DE ARENÓS, Guadalupe Pérez Torregrosa

LA CEGA FÚRIA D’UNA PASSIÓ, ORGULL I DEFENSA DE L’HONOR. EL BÀNDOL DEL MARQUÉS DE QUIRRA (1651-1653), Vicente Sanz Viñuelas

OPORTUNITATS I AFLICCIONS INDIVIDUALS A LA GUERRA DE SUCCESSIÓ. JOSEP CERNESIO, UN NOBLE A LA CRUÏLLA DINÀSTICA (1705-1714), Josep San Ruperto Albert

¿UNA LIBRERÍA PARA SU MAGESTAD? LA CONFISCACIÓ DE LA BIBLIOTECA DEL COMTE DE CERVELLÓ, Amparo Felipo Orts

PERFIL DELS AUTORS

PRESENTACIÓ

Amparo Felipo Orts Universitat de València

La profunda renovació de la disciplina històrica durant els últims decennis s’ha vist acompanyada –i ha impulsat– d’una veritable proliferació d’estudis sobre la noblesa durant a l’edat moderna de la qual la historiografia valenciana no ha volgut romandre al marge. Participant d’aquest anhel, sota el títol de Nobles, patrimonis i conflictes a la València moderna reunim catorze treballs, que aprofundeixen en les elits nobiliàries de València des de perspectives molt diverses. Obrin les pàgines del volum un conjunt d’estudis que, interessats pels habitatges nobles, ens permeten assistir a la fundació de Vilafranquesa, visitar l’antic palau dels comtes d’Almenara o endinsar-nos en l’espai domèstic dels senyors de Guardamar. També trobarem els comtes del Real litigant per la terra o als regants de Castelló de la Plana elaborant les seues ordenances. Però si el patrimoni i el seu acreixement se situen en la base d’aquests treballs, serem així mateix testimonis dels mecanismes d’ascens social desplegats per la nissaga dels Pujalt durant el segle XVI, del marquès de Castellnou en el XVII i dels descendents de Jaume Roig en el XVIII, així com de nobles i plebeus il·legítims, que cercaran en la seua legitimació la via d’integració familiar. Paral·lelament, assistirem a les polèmiques literàries entorn de l’expulsió dels moriscs provocades pel dominic Fonseca i ens aproparem a la conflictivitat nobiliària derivada de les difícils relacions de don Joan Boïl o de l’apassionament del marquès de Quirra. Conclourem el nostre recorregut situant-nos davant la Guerra de Successió, observada des de la doble mirada de l’opció política del comte de Parcent i de la confiscació de la biblioteca del comte de Cervelló.

Dins d’aquest marc, M. aJesús Gimeno analitza el paper que van jugar els diferents actors en la construcció de nova planta del lloc de Vilafranquesa, començant per Damián Miralles, síndic de la ciutat d’Alacant, persona influent que va participar en diferents esdeveniments emblemàtics per a la ciutat –com ara la reactivació de la construcció del pantà de Tibi–, gran coneixedor dels beneficis i millores que per a les terres de l’horta d’Alacant suposaria i, per tant, l’autèntic ideòleg i impulsor del projecte. Però, més enllà d’això, mostra com la idea va ser aprofitada per Pedro Franqueza, secretari d’Estat i home de confiança del totpoderós favorit, duc de Lerma, qui no sols va utilitzar la seua influència política per a impulsar el finançament i finalització de la presa de Tibi amb les seues corresponents canalitzacions, sinó que va aconseguir que arribara més aigua a les terres que acabava de comprar. Terres del Palamó i Orgègia sobre les quals, a l’espera que arribara la tan anhelada aigua, duria a terme un procés de transformació agrària basada en el cultiu de la vinya destinada a la comercialització a través del port d’Alacant, moreres per a la fabricació de la cotitzada seda, ametlers per als típics dolços d’Alacant i, com no podia ser de cap altra manera, cereals per a l’autoconsum. Una modificació del paisatge agrari, sens dubte, però també una transformació urbana de primer ordre, amb la construcció de nova planta de la vila. I ací és on intervé Cristòfor Antonelli, enginyer militar en el Regne de València, autor de les traces, dibuixos, plantes i alçats de Tibi i també del lloc de Santa Magdalena, que acabaria rebent el nom del seu fundador, Vilafranquesa. A partir d’aquests dibuixos o traces, l’autora estudia l’evolució de l’emplaçament, la construcció del lloc, el perquè d’aqueixa ubicació, els costos de la dita construcció o els problemes i canvis en l’execució. Això li permet observar com, en poc més de cinc anys (1590-1595), unes terres poc rendibles i sense a penes població es convertiren en heretats a ple rendiment, regades per l’aigua nova del pantà i amb emfiteutes que pagaven al nou senyor, Pedro Franqueza.

L’estudi de Ricardo Santarrufina es fa ressò que la recuperació de part del patrimoni arquitectònic valencià i la seua posada en valor ha permès rescatar per a l’ús i gaudi de la ciutadania espais carregats d’història que aprofundeixen en les nostres més profundes arrels. Un bon exemple d’açò el troba en el Museu de la Ciutat de València. Tractar de desvetllar de quina manera es va gestar la seua construcció, amb quin propòsit es va edificar i els qui la van habitar el porta a indagar sobre una de les famílies de les elits dominants com eren els Próxita, un llinatge d’origen napolità que es va assentar a València al principi del segle XIII. Introduir-se en l’objecte de la seua recerca el porta a abordar la problemàtica creditícia sustentada sobre la propietat de les parcel·les urbanes. Però, molt especialment, a aprofundir en els inventaris post mortem com a font per al coneixement i estudi de la cultura material i, al seu torn, com a mitjà auxiliar per a la reconstrucció dels espais domèstics de tan emblemàtic edifici.