Vicent Baydal Sala - Els orígens de la revolta de la Unió al regne de València (1330-1348)

En aquest sentit, l’altre gran canvi es donava en la pròpia gestió d’aquestes imposicions, puix passaven a ser administrades per dos prohoms dels nuclis reials, això és, un de la ciutat de València, el mercader Jaume Tolsà, i un de les viles, el jurista morellà Pere de Ciutadilla. Per tant, no només la col·lecta del donatiu de Corts era desviada a l’afer de l’armada pagada pel monarca i l’estament reial, sinó que també el propi control de tot l’engranatge fiscal passava a mans d’aquest darrer, substituint els administradors que inicialment representaven a tots els estaments entrò que les dites ciutat e viles sien pagades de la dita quantitat . Així les coses, Tolsà i Ciutadilla hi destinarien la recaptació de les imposicions a partir del mes de juliol en curs, calculant que podrien pagar l’armada en finalitzar gener de 1333 –el que sembla, a priori , bastant ajustat si tenim en compte que, segons els càlculs inicials de 20.000 ll. per any, en 7 mesos es podien recaptar uns 233.333 s. 106Amb tot, si no ho aconseguien, la seua gestió continuaria i podrien vendre les imposicions de l’anualitat següent, que començaven l’1 de març, segons els antichs aministradors fahien a I any. 107 No obstant això, segons veurem més endavant, posteriorment hi hagué un canvi de plans, que obligà a la tria d’uns altres administradors, bo i deixant l’aclariment dels comptes d’aquesta armada per a una liquidació ulterior.

Totes aquestes condicions i encara d’altres foren plasmades, com hem dit, en una carta signada pel rei i els síndics de les viles esmentades el 27 de juliol de 1332. 108Aquesta era conseqüència d’uns capítols de negociació que foren presentats en solitari per la ciutat de València, contestats pel monarca i, posteriorment, mostrats als prohòmens de les viles per tal que hi acordassen o incloguessen alguna modificació, segons es pot resseguir clarament en el plec corresponent conservat al fons de Legislació. 109Així, per exemple, si bé els dirigents de la capital havien demanat la suspensió de totes les assignacions prèvies fetes sobre el donatiu –incloent específicament les de la senyora reyna– , els de la resta de nuclis exceptuaren, amb el vistiplau reial, les que havien de ser pagades pel mes de juliol que corria i també les adreçades a dos préstecs fets a Xàtiva i Alzira per adobar los murs . Igualment, els síndics de les viles foren els que imposaren una elecció paritària d’administradors amb la ciutat, bo i essent el rei qui marcà el nombre de 2, amb el salari inclòs dins de les despeses de l’armament. 110

Així mateix, també s’hi incorporà qualsevol altra despesa de gestió i de missatgeria o motivada pels préstecs rebuts, alhora que s’ordenà als administradors antics i als compradors de les imposicions la seua obediència a Tolsà i Ciutadilla. 111D’altra banda, els de la ciutat de València mostraren novament el seu interès perquè les imposicions foren establertes arreu del regne exigint la tria d’un exequdor contra los rebel·les , que el mateix estament reial nomenaria i que rebria carta de comissió reial per tal d’obligar als que no permetessen recaptar-les, fent host a manament dels dits exequdor e aministradors novells contra los rebel·les de la imposició ab aquella solempnitat que·ls dits exequdor e aministradors novells conexeran. 112 Finalment, s’hi establí una altra clàusula: si els genovesos no atacaven la Corona, el rei perdria tot control sobre l’armada valenciana, sense poder dirigir-la per als uses o negocis seus , i el capità triat tindria poder per tal de dur-la a aquelles parts que a ell ben vist serà, a servii de Déu e en honor del senyor rey, e a profit e bé de la ciutat e del regne de València. 113

En resum, doncs, les principals modificacions respecte als capítols signats en gener de 1332 es donaven, per la urgència dels fets, en la forma de mobilització inicial dels diners –crèdits de particulars– i en la gestió de les imposicions del donatiu, que passaven a ser controlades per l’estament reial. En tot cas, aquest darrer havia de cobrir aquells crèdits bàsicament mitjançant el mateix mètode: gràcies a la pròpia recaptació del donatiu i l’allargament de les imposicions fins a reunir les 110.000 ll. promeses i el cost de l’armada. Altrament, com que l’armament de galeres també era diferent a l’acordat al principi d’any, és a dir, es limitava a la meitat de vaixells, també se signaren uns capítols nous sobre l’armada.

En concret, la nova ordenació de l’armada de 10 galeres i 2 barques resseguia, bàsicament, els capítols signats en gener de 1332, tot i que amb certs canvis motivats per la certesa del seu desplegament i pel fet que ja no formaria part d’un magne estol antigenovès. Com en aquell cas, l’armament es produiria a mitges entre el rei i l’estament reial, bo i cedint el primer 5 galeres noves que tenia a la drassana i platja de València, les quals, segons s’hi deia, són ja adobades per la ciutat e per les viles . També el guany es repartiria paritàriament, però en aquest cas s’abandonaven les referències a les armades de Barcelona i de Mallorca, nomenant únicament un dispenser o clavari del rei i un altre dels nuclis reials; així mateix, fins i tot els captius haurien de ser repartits, obviant el dret reial de poder quedar-se amb qualsevol apressat pel preu de 1.000 morabatins. D’altra banda, els oficials de l’armada, ja fossen còmits, clavaris o administradors, haurien de ser escollits a parts iguals entre la ciutat i les viles, però, en canvi, el capità, que anteriorment podia ser triat en exclusiva per les comunitats urbanes, ara havia de ser elegit ab sabuda e volentat del monarca 114–essent triat Francesc Carròs, pare, segons sabem per documents posteriors.

Uns altres capítols, tanmateix, es repetien invariablement, com ara el que imposava el desarmament a la ciutat de València, el que vinculava la integritat de totes les galeres al compte i el risc del rei, el que permetia l’armament particular de vaixells amb ple dret a capturar botí dels enemics, o els que establien la gratuïtat de les escriptures davallants de l’armament i la necessitat de concedir públicament una carta d’indemnitat dels furs i privilegis vigents. 115En darrer terme, s’hi aprovaven dues disposicions noves, molt importants per al finançament i els processos negociadors duts a terme durant aquell any: d’una banda, encara que no fossen armades íntegrament les 10 galeres previstes, el pagament del cost total seria comú e miger entre lo dit senyor rey de una part e la ciutat e viles de la altra , i, d’una altra banda, es garantia la completa vigència d’aquells privilegis e provisions los quals foren feyts e atorgats al tractament de la armada de vint galees , és a dir, que, malgrat que els acords haguessen canviat de tenor, les concessions de caire polític aconseguides per l’estament reial continuarien en ple vigor. 116Per tant, no tornaria a succeir com en els col·loquis de 1330 i de 1331, els atorgaments dels quals no havien acabat sorgint efecte.

Finalment, hi hagué algunes altres disposicions relatives a l’armada, no incloses en els capítols, que foren concedides els dies següents, entre el 28 i el 30 de juliol, mitjançant manaments particulars del rei. Per exemple, el fet que l’armador de la taula de les galeres, el prohom de València Bartomeu Saranyó, quedés lliure de tot retiment de comptes, atès que, per les imminents despeses que havia de fer tam in minuto quam in grosso , era molt difícil rebre cauteles de totes les operacions realitzades en la preparació de l’armament. 117En aquest mateix sentit, com ja s’havia atorgat en la negociació anterior, el rei i la reina renunciaren a endegar demandes o inquisicions contra qualsevol administrador de l’armada, excepte si era a petició del propis dirigents urbans. 118