Carles Segura-Llopes - Els parlars valencians (3a Ed. actualitzada)

Per tot plegat, com esmenta Casanova (2010), cal reivindicar l’estudi i la rellevància que tenen en la societat valenciana els parlars de base castellanoaragonesa del País Valencià, la seua història, la seua vigència i les relacions recíproques de les dues llengües que conviuen en el nostre territori.

5. ELS CASTELLANISMES DEL VALENCIÀ

L’entrada de castellanismes a la nostra llengua ja ve d’antic. Ara bé, podem dir que s’intensifica durant el segle XVIII, a partir de la guerra de Successió a la corona espanyola l’any 1707. Després de la Batalla d’Almansa (el 25 d’abril de 1707), i en especial durant el segle XX, la nostra llengua s’ha vist perseguida i prohibida, sobretot en àmbits com ara l’escola, l’administració i l’església. Aquesta és, per tant, al costat de diversos aspectes de la vida moderna –sobretot l’aparició dels mitjans de comunicació–, la via més important de penetració de castellanismes. Vegem-ne uns quants que es reparteixen ací i allà al llarg del territori valencià, alguns de caràcter local; gran part d’aquesta nòmina de caste-llanismes posseeix l’equivalent genuí en alguna part del territori, especialment entre parlants d’una certa edat. En algun cas, el mot genuí ja no es fa servir però es recorda en ús recent:

a ) l’església: monesillo , obispo , iglésia , limosna , cura ;

b ) les institucions públiques, l’administració: bando , concejal , correos , José , Miguel ;

c ) la vida moderna: ahorros , bassura , cera ‘vorera’, helicóptero , hormigó , lavava [χ] illes , le [χ] ia , pisso , préstamo , rascacielo , teléfono , va [χ] illa ;

d ) l’escola: artícul , assul , debers ‘deures’, círcul , regla , les tables de multiplicar , tissa , uno , voltereta ;

e ) els mesos de l’any: enero , febrero , maio , [χ] únio , [χ] úlio , setiembre , noviembre , disiembre ;

f ) modisteria o botigues de roba: brotxe , hevilla , tratge , xaleco , calçoncillos ;

g ) la televisió: crimen , assessino , lutxar , sospetxa , huella , seqüestro , xiste , índios i vaqueros , aplausso ;

h ) objectes o menjars quotidians: abanico / palmito , bassura , bolsillo , cepillo , cervessa , cutxara , cutxillo , globo , hutxa , lata / llata o llateta , peine , sacaora / sacacaldo , sapato , servilleta , tenedor , tortilla ;

i ) fruita i verdura: ciruelo , melocotó , sandia ; almendra , berenjena , garbanço , habitxuela , lenteja , pepino ;

j ) animals i mots relacionats: burro (i burra) , cerdo , cordero , golondrina , leó , matxo , pavo , pic(o) , qüerno , rabo , rató , ternera ;

k ) parts del cos, defectes o virtuts físiques: cadera , coixo , cego / ciego , feo , manco , rabillo , tobillo , surdo , rúbio , tiesso ;

l ) la mar (sobretot als pobles distants): cangre [χ] o , isla , me [χ] illó , ola , plaia , pulpo .

m ) noms, adjectius i verbs del vocabulari bàsic: empu [χ] ar , ladrillo , llegar , llevar , llimpiar / limpiar , rincó , sacar , surra .

Sovint es conserva en valencià una unitat lèxica però no els seus derivats, que es prenen directament del castellà perquè són mots habitualment associats a determinats contextos castellanitzants: déu-adiós , cendra-cenicero , finestra-ventanilla , costum-acostumbrar , menjar-come-dor , taula-messita ( de nit ); el cas contrari també es dona: ombrienc-ombria-sombra .

Malauradament, hi ha castellanismes que s’apliquen a objectes que han patit alguna modificació en la forma, presentació, fabricació o ús. La forma catalana queda relegada només a l’objecte en la presentació primera en el temps, diguem-ne l’antiga, mentre que el castellanisme ens val per a l’objecte amb una presentació nova, més moderna i actualitzada, el nom del qual el prenem de la publicitat i dels comerços, com si no fora la mateixa cosa: escala-escalera , lleixiu-lejia , fusta-madera , entre molts altres.