AAVV - Els valencians, poble d'Europa

JOAN ALFRED MARTÍNEZ I SEGUÍ,

AUGUST MONZON I ARAZO,

FRANCISCO JAVIER PALAO GIL, COORDS.

Els valencians, poble d’Europa L’horitzó federal

CÀTEDRA DE DRET FORAL VALENCIÀ

UNIVERSITAT DE VALÈNCIA

Aquesta publicació no pot ser reproduïda, ni totalment ni parcialment, ni enregistrada en, o transmesa per, un sistema de recuperació d’informació, en cap forma ni per cap mitjà, sia fotomecànic, fotoquímic, electrònic, per fotocòpia o per qualsevol altre, sense el permís previ de l’editorial. Dirigiu-vos a CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta obra.

© Els autors, 2019

© D’aquesta edició:

Universitat de València, 2019

Publicacions de la Universitat de València Arts Gràfiques, 13 • 46010 València http://puv.uv.es publicacions@uv.es

Coordinació editorial: Juan Pérez Moreno Imatge de la coberta: Detall de la portada de la primera part de la Història de València , Pedro Antonio Beuter (1538) Disseny de la coberta: Celso Hernández de la Figuera Maquetació: María Aránzazu Pérez

ISBN: 978-84-9134-525-1

A Vicent Miquel i Diego (1939-2016),

impulsor del personalisme comunitari i,

per això, valencianista i europeista,

in memoriam.

Una vegada perduda la llibertat, tots els mals hi arriben

un rere l’altre, i sense ella tots els altres béns,

corromputs per la servitud, perden tot el seu gust i sabor.

Étienne de la Boétie, Discurs de la servitud voluntària (1576)

A la llarga les institucions disposen dels homes

amb major facilitat de la que tenen els homes

per a deslliurar-se de les institucions.

Madame de Staël, Consideracions sobre els principals esdeveniments de la Revolució francesa (1818)

Índex

Nota introductòria

PRIMERA PART EL POBLE VALENCIÀ: REDREÇAMENT D’UNA NACIONALITAT HISTÒRICA

Vicent Baydal Sala : La formació i extensió de la identitat col·lectiva valenciana: un retorn al passat?

Agustí Colomer Ferràndiz : Valencianisme de diàleg: passat, present i futur

Àngel Calpe Climent : El valencianisme de Miquel Adlert Noguerol (1911-1988)

Ramon Aznar i Garcia : 1976. L’exclusió valenciana de la reforma política espanyola

Salvador Enguix Oliver : La construcció d’un relat hegemònic en l’esquerra valenciana

Amadeu Mezquida Ortega : El relat del valencianisme polític des del Govern del Botànic

Víctor Maceda López : El Govern del Botànic i el fet nacional valencià: la llengua (i els diners) com a bandera

Francesc Gamero Lluna : Els dos primers anys d’acció del Govern del Botànic (2015-2017): repercussions en el fet nacional valencià

Francesc Miralles i Borrell : Valencians, comunitat, poble: una visió materialista de la identitat

Jordi Martínez i Carrasco : Els drets lingüístics dels valencians i valencianes a la llum del Dret europeu i internacional

Marco Cruz López : Hegemonia i construcció nacional valenciana. Anàlisi i proposta des de la pedagogia de Paulo Freire

SEGONA PART EL DRET CIVIL FORAL DELS VALENCIANS: ESTAT DE LA QÜESTIÓ

Joan Tamarit i Palàcios : Dret civil valencià: la reiteradament maltractada dignitat nacional dels valencians

Fco. Javier Palao Gil : L’Estatut d’Autonomia i els orígens de la «qüestió foral»

Francesc de P. Blasco Gascó : Comentari juridicopolític a les sentències politicojurídiques del Tribunal Constitucional sobre la competència de la Generalitat Valenciana en matèria de Dret civil valencià (o l’artifici de com reconéixer-t’ho tot i no donar-te res)

Luis Pablo Martínez Sanmartín i Vicent Terol i Reig : El Tribunal de les Aigües de la Vega de València: noves perspectives per a l’estudi d’una pervivència de l’ordenament foral valencià, patrimoni de la humanitat

TERCERA PART APORTACIONS AL DEBAT TERRITORIAL A ESPANYA I REFLEXIONS DES DE L’EUROPEISME POLÍTIC

Pilar García Trobat : El passat foral en la consciència dels valencians al segle XIX

MarIa Teresa de Borbó-Parma : El principi foral i la plurinacionalitat de les Espanyes com a resposta al conflicte territorial

August Monzon i Arazo : Nació institucional com a nació foral. La constitució juridicopolítica del poble valencià

Manuel Alcaraz Ramos : Per un valencianisme plural de la majoria

Ernesto J. Vidal Gil : Reflexions sobre «el procés»

Vicent Soler i Marco : Canvi i transformacions en l’Administració de la Generalitat Valenciana

Vicent Flor i Moreno: Malos tiempos para la autonomía : autogoverns i neocentralisme al Regne d’Espanya

Joaquín Martín Cubas : La Comunitat Valenciana davant la reforma de la Constitució: de l’Estat de les autonomies al federalisme plurinacional

Andrés Boix Palop : El País Valencià davant la crisi constitucional espanyola

Eduard Mira i Gonzàlez: Siti perillós . El Toisó d’Or i la gran fissura d’Europa

Joaquim Meneu Gaya : Nacionalitats i imperis a Europa des de 1815. Perspectives de futur per als valencians doscents anys després

Josep Mª Jordán Galduf : Europeisme: quo vadis? Entre el somni i la realitat

Juan Antonio Ureña Salcedo : «L’Estat és un animal viu». Transformacions dels estats i regionalisme europeu

A TALL DE RECAPITULACIÓ

Joan Alfred Martínez i Seguí : Postil·les federalistes per a la ciutadania (valenciana) afecta al compromís democràtic.

Nota introductòria

Els dies 23 al 25 d’abril de 2007, tercer centenari de la batalla d’Almansa, es va celebrar a València el III Congrés d’Estudis Personalistes, amb el títol «La qüestió nacional valenciana. Una revisió crítica», organitzat pel Grup de Recerca sobre Personalisme i Cosmopolitisme, del Departament de Filosofia del Dret i Política de la Universitat de València. Cinc anys abans, del 6 al 8 de novembre de 2002, havia tingut lloc el II Congrés, dedicat al tema «Federalisme i orde cosmopolita».

Les ponències i comunicacions que es presentaren als dos congressos, junt amb altres contribucions, configuren el llibre Vida amunt i nacions amunt. Pensar el País Valencià en temps de globalització (2008), publicat per la Universitat de València dins la «sèrie roja» de la Facultat de Dret. El volum, que va ser reeditat el 2010 amb una nova nota introductòria que analitzava críticament l’acollida rebuda per l’obra, inclou l’apèndix Europa des del País Valencià (recull de textos escrits del 1931 al 2003) i el document conclusiu Tres segles després de la Nova Planta , datat el 29 de juny del 2007.

En aquests darrers deu anys s’han acumulat tot un seguit de factors, de canvis decisius, que feien raonable reprendre la qüestió i suggerir nous horitzons de comprensió; sobretot:

1. la transformació del sistema de partits polítics al País Valencià i a la resta de l’Estat;

2. la radicalització del nacionalisme català cap al sobiranisme i l’independentisme i, paral·lelament, un fort enduriment del nacionalisme espanyol i del poder estatal;

3. la progressiva crisi de legitimació del règim constitucional sorgit amb la Transició, al si de sectors socials cada volta més extensos i diversificats;