AAVV - Els llibres de Consells de la vila de Castelló IV

Directors de la col·lecció Antoni Furió i Enric Guinot

© Vicent Royo Pérez i Vicent Garcia Edo, 2019

© D’aquesta edició: Universitat de València, 2019

Disseny de la col·lecció: J.P .

Il·lustració de la coberta:

Llibre de Peita de 1672 , Arxiu Municipal de Castelló

Maquetació: Inmaculada Mesa

ISBN: 978-84-9134-588-6

Edició digital

Introducció

La publicació d’aquest volum s’insereix en la línia editorial que posà en marxa el 2017 el Servei de Publicacions de la Universitat de València, dins de la col·lecció «Fonts Històriques Valencianes», i que està destinada a editar els llibres de consell de la vila de Castelló de Plana corresponents al període medieval, gràcies al conveni signat entre l’Ajuntament de Castelló, la Universitat Jaume I i la Universitat de València. Després de la publicació dels tres primers volums, que cobreixen el darrer quart del segle XIV i els primers anys del segle XV, surt a la llum aquest quart exemplar, en el qual es transcriuen els llibres de consell que falten per completar la primera dècada del Quatre-cents. Com en les edicions anteriors, aquesta vegada també es transcriuen quatre volums, que corresponen als exercicis de 1404-1405, 1405-1406, 1408-1409 i 1409-1410, tots ells conservats a l’Arxiu Municipal de Castelló. 1

ELS LLIBRES DE CONSELLS DE COMENÇAMENT DEL SEGLE XV

Com és sabut, en aquests exemplars es contenen les reunions del consell de la vila de Castelló i els acords presos pel justícia, els jurats i els consellers, que constitueixen la columna vertebral de la institució. Així mateix, la temàtica dels assumptes abordats en cadascuna de les sessions que se celebren al llarg de l’any de mandat dels jurats és força diversa i permet copsar bona part dels aspectes que conformen la panoràmica quotidiana a una vila medieval valenciana, com ara els afers polítics, la gestió de la hisenda municipal, totes les qüestions relatives als impostos, les relacions amb la Corona i els seus oficials —especialment, amb el batle reial de la vila i el lloctinent de governador dellà Uixó, amb seu a Castelló—, els vincles establerts amb les viles i les comunitats rurals més pròximes i altres de llunyanes —com ara la ciutat de Terol i la seua comunitat d’aldees, gràcies a la intensa activitat ramadera—, les eleccions de les magistratures locals, les ordenances municipals i les obres escomeses en el manteniment i la reparació de les infraestructures urbanes i rurals escampades pel terme, entre moltes altres coses. Per tant, es tracta de documents excepcionals per conèixer el desenvolupament de la vida local i el tractament que se’n fa per part d’aquells veïns que accedeixen als diferents càrrecs de govern de la comunitat, encarregats de la gestió dels afers quotidians i també d’aquells extraordinaris que afecten a la vila i els seus habitants.

Pel que fa al seu aspecte extern, som al davant de quatre llibres que presenten unes característiques força semblants. A pesar de les lògiques diferències en la seua extensió —el volum més curt té 67 fulls i el més llarg en té 104, mentre que els altres dos en tenen 78 i 90, respectivament—, tots ells estan relligats amb un pergamí més antic, que fa de coberta. A més, en general, presenten un bon estat de conservació i són de fàcil lectura, excepte uns pocs fragments afectats per taques d’humitat i alguns trossos ratllats que es combinen amb interlineats. De la mateixa manera, en la seua estructura interna mantenen una certa coherència, malgrat el tall de dos exercicis que existeix entre els quatre volums editats —no s’han conservat els llibres corresponents als anys 1406-1407 i 1407-1408— i el fet que hagen estat redactats per quatre notaris diferents. 2

No obstant això, a l’interior dels respectius llibres es poden distingir dues parts ben diferenciades. Abans que res, apareix un primer full que conté l’encapçalament —on es donen a conèixer els quatre jurats de la vila i la data d’inici del seu any de govern— i, tot seguit, hi ha el llistat de veïns que han estat escollits per ocupar l’escó de conseller en l’exercici corresponent. A continuació, comença una primera part al llarg de la qual hi ha les diferents reunions del consell que es convoquen durant l’any de mandat dels jurats. Quan finalitza la relació de les sessions, hi ha una segona part on es contenen tots els albarans expedits pel síndic i clavari per ordre del consell, amb tots els pagaments efectuats per aquest oficial que s’encarrega de gestionar les finances municipals. 3 Ben mirat, som al davant d’una part força interessant perquè, gràcies al detall amb què els respectius notaris anoten les diverses despeses, es pot arribar a fer una reconstrucció molt precisa de l’activitat econòmica del municipi i també de molts altres aspectes com ara els salaris pagats a diferents veïns —llauradors, artesans, notaris, mercaders, joglars i músics, entre altres— pels distints treballs que escometen en tot tipus d’obres i serveis prestats a la vila.

Pel que fa al funcionament de la institució, el desenvolupament seguit en els quatre exercicis continguts en aquests volums dels primers anys del segle XV és sempre el mateix. Com és ben sabut, els respectius llibres abasten el període de mandat dels jurats, que comença el diumenge de Pentecosta o Pasqua Granada. 4 Els magistrats han estat estat escollits en la jornada anterior i, el dia de l’esmentada festivitat, «denant l’altar major de la església de Nostra Dona Santa Maria de la dita vila, denant lo poble, enans que·l Sant Evangeli a missa major en la dita església se legís e cantàs», juren el seu càrrec al davant del batle reial. De la mateixa manera, el diumenge de Pentecosa s’elegeixen els consellers, distribuïts per les sis parròquies de Castelló. L’endemà, dilluns, al palau comú, té lloc la primera reunió del consell, convocat «ab so de trompeta o de naffil per los lochs acostumats» per part del missatger i trompeta de la vila. 5 La sessió, com és costum, està presidida pel justícia i els nous jurats, i en el seu transcurs s’escullen els veïns que assumiran els càrrecs d’escrivà del consell —i també dels jurats, autor dels llibres que ara s’editen—, el síndic i clavari —encarregat, com s’ha dit, de la gestió econòmica del municipi— i el síndic dels plets —destinat a defendre els interessos de la vila i conduir els diferents processos judicials en què està immersa. Amb això, es completa l’equip de govern local i s’inicia un exercici administratiu que s’allarga fins al dissabte anterior a la festa de Pentecosta de l’any següent, quan es paga als diferents oficials el salari que els correspon pel desenvolupament del seu càrrec i s’elegeixen els nous jurats.

Entre aquestes dues dates, tenen lloc les diferents sessions a través de les quals el justícia, els jurats i els consellers prenen les decisions que consideren oportunes per regir el destí de la vila. Com és lògic, les reunions es distribueixen de manera desigual al llarg de tot l’any perquè no hi ha unes dates prèviament marcades per a celebrar-les i tampoc no està estipulat en les ordenances locals que el consell s’haja de convocar cada cert temps de manera obligatòria. 6 Amb tot, durant els quatre exercicis que contenen els llibres que es transcriuen sembla haver una certa estabilitat en la convocatòria de les reunions, perquè en cada exercici tenen lloc entre vint-i-cinc i vint-i-nou sessions. 7 Contribueix a aquesta periodicitat el fet que tots els anys hi haja una sèrie de reunions fixes, que marquen el calendari de la vida administrativa local i que estan relacionades amb l’elecció dels nous magistrats, el nomenament dels càrrecs menors de l’administració municipal i l’arrendament dels impostos i les infraestructures locals. 8 La freqüència de la resta de sessions que se celebren durant l’any la determinen la gestió dels afers quotidians i, sobretot, les urgències que es presenten al davant de l’equip de govern de la vila, que en són moltes i molt diverses.