AAVV - Els llibres de Consells de la vila de Castelló IV

Per que fa l’educació del jovent, als llibres de consells trobem de tant en tant referències breus, però directes, sobre la contractació de mestres en matèries diverses i per a públics ben diferents, i les circumstàncies dels seus vincles amb el municipi. És el cas d’un mestre de gramàtica, el nom del qual no s’indica, 20 que s’havia afermat amb el municipi per a un termini concret, «per legir als scolanés contínuament», però se n’havia absentat de la vila sense comunicar-ho a ningú, i el consell municipal va decidir enviar-li un correu, la qual cosa significa que coneixia el seu parador, per recordar-li l’obligació que tenia contreta i l’avís que li reduiria el salari pel temps que haguera faltat al compliment de les seues tasques docents. Desconeixem el resultat de les gestions del consell sobre aquesta qüestió, però és cert que poc després es documenta l’oferiment de contractació 21 d’un «mestre de gramàtica luïste», del qual es tenien bones referències, en considerar-lo «ésser axí abte e bo si legir vol en la dita vila», al qual li donarien la quantitat de deu florins anuals «per tenir escola en la dita vila». No sabem si el candidat va acceptar l’oferta del consell, ja que uns mesos després 22 un tal Matamoros, mestre de gramàtica i lògica, recomanat pel prevere de Sant Mateu, va manifestar la seua voluntat d’instal·lar-se a Castelló i el consell va indicar «que la vila ja havie haüt mestre de gramàtica et salariat», i va deixar la decisió a criteri dels jurats.

Accions semblants també se’n feien respecte d’altres professionals tan necessaris per al municipi, com pogueren ser metges, menescals o cervaters, però també altres amb un criteri més festiu, com els joglars, «que sonaren al pla lo dia de Pasqua», 23 i se’ls hi va pagar per dit concepte la quantitat de cinc sous. No sabem si es tracta de les mateixes persones, però poques setmanes després d’aquesta celebració 24 i en resposta a la petició feta «per en Vicent Piquó d’en Rovió, juglar, lo consell acordà que si·l dit en Rovió et son companyó se’n volien venir a estar en Castelló, que·ls sie dat aytant com en temps passat los ere estat promès de soldada de ésser juglars de la dita vila».

EL LLIBRE DE CONSELLS DE 1405-1406

Es tracta d’un llibre de 310 × 230 mm, relligat amb un pergamí que fa de coberta. Ací, hi ha un encapçalament on consta el nom dels quatre jurats de la vila i la durada de la seua administació. Just a sota, apareix una creu amb el nom dels quatre evangelistes. El llibre ha arribat complet fins als nostres dies i, en general, presenta un bon estat de conservació, llevat d’algunes petites taques d’humitat i uns pocs trossos trencats al marge. Consta de 67 fulls, amb una foliació moderna a llapis en el marge superior dret, i al seu interior es poden distingir dues parts ben diferenciades. Fins al full 46, hi ha les reunions del consell, segueix un full i mig en blanc i, tot seguit, comença una part titulada Letres de vehins novells e altres . En aquest últim apartat, hi ha copiades les cartes enviades pels jurats de Castelló als oficials d’altres viles i llocs a través de les quals els informen que un antic veí seu ha canviat la seua residència a la vila de la Plana i també intenten resoldre alguns problemes derivats d’aquest canvi d’habitació. Així mateix, hi ha registrats els juraments fets al davant del batle reial per aquells veïns que assumeixen les funcions de lloctinent dels jurats i, sobretot, hi ha la còpia dels albarans expedits pel síndic i clavari de la vila.

Com és costum, l’exercici comença el diumenge de Pentecosta, que aquest any és el dia 7 de juny de 1405, quan els nous jurats juren el seu càrrec i s’elegeixen els consellers, que en són quaranta-set. 25 L’endemà, dilluns, 8 de juny, al palau comú, té lloc la primera reunió del consell i s’inicia, així, un exercici administratiu que s’allarga fins al dissabte, 29 de maig de 1406, vespra de Pentecosta. Entre aquestes dues dates, tenen lloc un total de vint-i-vuit reunions, que es distribueixen de manera desigual al llarg de tot l’any. De fet, hi ha tres sessions al juny, una al juliol, una altra a l’agost i una més al setembre —entre el 2 d’agost i el 28 de setembre, el consell no es reuneix—, quatre a l’octubre; quatre més al desembre; una al gener; sis al febrer; dues al març i dues més a l’abril; i, finalment, tres al maig. Com cada any, el calendari està marcat per una sèrie de reunions fixes, mentre que la freqüència de la resta de sessions la determinen la gestió dels afers quotidians i, sobretot, les urgències que han d’afrontar els magistrats locals. I, en aquest exercici, els afanys arriben ben prompte.

En la primera sessió del consell, just després d’escollir a l’escrivà i els síndics, ja es posen al damunt de la taula dos dels temes que requeriran l’atenció dels jurats i el consell durant tot el seu mandat, com són la gestió de l’endeutament de la vila i la col·lecta dels impostos locals. A causa del llarg període de dificultats provocat per la successió de caresties, epidèmies de pesta i exigències monetàries de la Corona, la hisenda municipal de Castelló travessa per un moment complicat durant aquests anys inicials del segle XV i, com no pot ser d’una altra manera, al llarg de l’exercici administratiu de 1405-1406 els jurats i el consell han de prendre diferents mesures destinades a intentar redreçar les finances locals. 26 Això passa per quitar progressivament els censals carregats per la vila —o substituir-los per altres amb un interés menor— i augmentar la recaptació de diners mitjançant els impostos locals, la peita i les cises. Tanmateix, a causa de les dificultats pròpies d’aquests anys hi ha problemes per a dur a terme l’arrendament i la col·lecta dels impostos, assumptes que esdevenen recurrents al llarg de les sessions del consell. 27

Una bona mostra de tot açò l’ofereix l’arrendament de les cises. En la sessió del 28 de setembre de 1405, els jurats exposen que prompte serà moment de traure-les a subhasta i pregunten si és voluntat del consell fer l’arrendament com els anys anteriors. Dit això, s’elegeixen sis consellers, encarregats d’estudiar amb els jurats les possibilitats per a eixe any. Després d’uns dies de deliberació, l’1 d’octubre, el consell aprova els capítols de l’arrendament i estableix que les imposicions s’hauran d’arrendar per separat, de manera que les cises del pa, el vi, la carn, els draps i les mercaderies conformen un lot i la imposició del peix es recollirà individualment, una decisió presa perquè «la dita vila fou mal provehida de peix» durant l’any anterior a causa d’haver-les arrendat de manera conjunta. Ara bé, la crida pública no té l’efecte esperat i, en la sessió del 16 d’octubre de 1405, «haüda consideració a les poques persones que entenien en comprar les imposicions», el consell permet que qualsevol veí puga participar en la subhasta, inclosos aquells que ocupen els càrrecs de justícia, jurat i mostassaf, teòricament exclosos.

Dos dies després, el consell es reuneix de nou i els jurats i els sis consellers escollits per gestionar l’arrendament de les cises informen que «hajen feyt encantar per dos corredós aquelles (…) e no s’i atrobàs sinó fort poch for». Al davant d’açò, el consell estableix que primer es vendrà la imposició del peix i després se subhastaran les imposicions generals. L’oferta tindrà lloc en sessió del consell, però s’estableix que «fos uberta la porta del dit palau e que tot hom hic pogués entrar, per ço que no poguessen dir que amagadament se venien, e que los dits corredors entrassen e ixessen subastant e cridant les dites imposicions». Així mateix, s’acorda que el síndic de la vila pot destinar els diners necessaris a pagar a persones que facen ofertes durant la subhasta i, amb això, facen pujar el preu final de l’arrendament. En darrera instància, la imposició del peix és venuda per 3.400 sous a Salvador Penafell i les imposicions generals són arrendades per 36.000 sous al notari local Giullem Feliu, que ocupa el càrrec de jurat durant aquest exercici.