AAVV - Els llibres de Consells de la vila de Castelló IV

El dilluns 4 de juny de 1408 es va celebrar la primera sessió del nou consell municipal, en presència del justícia, Pere de Begues, tres dels quatre jurats i vinti-cinc del total de consellers; davant dels quals es va realitzar l’elecció de nous oficials. L’únic assumpte tractat va ser el de pagament dels treballs del pes de les flors , realitzats per Domingo Vives, especier de la vila, per encàrrec dels jurats. Després d’aquesta junta se’n celebrarien vint-i-tres més, la darrera de les quals va ser el 25 de maig de 1409, que va ser de notable extensió, al final de la qual es va celebrar l’elecció de consellers per a l’exercici següent.

Un dels primers assumptes que va haver de tractar el nou consell va ser el de regular els terminis 31 que tenien els col·lectors de diversos impostos, tals com els de peites, sequiatges i cises, que haurien de realitzar-se en el termini estricte de l’any en el que dits col·lectors tenien capacitat per poder fer-ho, i no després, degut a l’enorme quantitat de problemes que aquestes actuacions havien causat en el passat i es desitjava evitar.

De molt de significat va ser també la resolució presa, 32 a instàncies de Bartomeu Miralles, lloctinent de governador del riu d’Uixó ençà, per tal de fer francs de les cises de la mòlta i la carn, a totes les persones forasteres que volgueren traslladar-se a viure a la vila de Castelló, en considerar que tal decisió podia suposar un increment notable de nous pobladors, amb els beneficis de tota mena que se’n podien derivar. La franquesa no es concediria als veïns de Castelló que, amb tal motiu, se n’anaren a viure fora un temps breu i, en tornar, sol·licitaren dites exempcions. Unes setmanes després 33 es va matisar i modificar el primer acord i, pensant sempre en dit augment poblacional, el consell va declarar que els nous veïns forasters serien tan sols francs de la mòlta del blat i per un període de deu anys, al llarg del qual haurien de residir contínuament en Castelló.

A principis de novembre 34 el consell va ser informat pel notari Bernat Colomer, que havia assistit a una reunió celebrada a Xàtiva, on el governador del regne de València havia reunit els representants de les viles reials, per tal d’informar-los de la voluntat de constituir una milícia armada per tal de fer front a les bandositats que afectaven una bona part del regne. Amb dit motiu el governador considerava que necessitava, inicialment, la quantitat de tres mil florins, amb els quals podria pagar la gent d’armes necessària. El consell va respondre que la universitat de la vila de Castelló tenia limitats, per fur, els casos en els quals havia de fer donatius de caràcter extraordinari i, a més, sempre a la persona del rei; i com respecte d’aquesta petició no hi havia coincidència amb cap de dites circumstàncies, es negava a atendre la petició del governador. Aquesta mateixa decisió la van prendre també les viles de Morella, Alzira, Vila-real, Xèrica, Llíria, Cullera, Castellfabib, Alpont, Ademús i Biar, segons consta en la corresponent minuta del document 35 redactat conjuntament per totes elles, que va ser tramesa al governador.

A primers de l’any 1409 36 es documenta una nova petició extraordinària de diners al consell de Castelló, en aquest cas per part del rei Martí, posant-los de manifest la seua voluntat d’anar a recobrar el regne de Sardenya, per a la qual cosa li calia fer una enorme despesa. El principat de Catalunya, seguia dient, ja li havia ofert una important ajuda i n’esperava més encara, i pel que feia el regne de València, sol·licitava un ajut no inferior, sobre la quantia i distribució del mateix se n’ocuparia el governador i el batlle general del regne de València. Els comunicants de la petició al consell de Castelló van ser l’esmentat batlle i el jurista Domingo Mascó, els quals van aconseguir amb prou de facilitat convèncer-lo per tal que aportara la quantitat de set-cents setanta florins amb eixa finalitat.

Els efectes de les bandositats van tindre una manifestació inesperada al centre mateix de Castelló, 37 en març de 1409, quan tres homes armats i a cavall van entrar fins la plaça de la vila i van ferir alguns veïns de la població i tot seguit se’n van anar. Això va ocórrer en presència del justícia que, a causa de la potència de l’acte, no va poder frenar dita agressió ni detenir els delinqüents. A conseqüència d’aquest fet, es va produir la redacció i promulgació d’un conjunt de disposicions, per tal de tractar d’evitar la repetició de tals actes, entre les quals destaca l’assignació de cinquanta homes al servei del justícia, per tal que acudiren ràpidament a la seua presència quan repicaren les campanes de l’església, senyal també per a què en cada una de les portes de la vila altres homes les tancaren el més aviat possible, per tal d’evitar la fugida dels possibles atacants.

La vida diària, però, estava plena de petites accions més simples, per facilitar la vida dels habitants de la ciutat de Castelló, i aquest llibre de consells, com també ho fan la resta dels conservats, ens parlen d’històries poc brillants però molt més necessàries que les que deriven de les accions de les altes institucions del regne. Per això és bo finalitzar aquestes ratlles dedicant atenció a la preocupació 38 que tenien els pescadors de Castelló, que es queixaven dels preus baixos del peix, raó per la qual molts no volien portar-ne a vendre a la vila, amb la qual cosa la taula de la peixateria estava freqüentment prou falta de producte. El consell municipal, a punt de finalitzar el mandat, va establir una nova tarifa general, amb la qual es considerava que podia resoldre’s el problema.

Malgrat tots els entrebancs polítics i socials, la vila seguia posant de manifest la seua potència, amb la continuació de la construcció de l’església major dedicada a Santa Maria, una iniciativa que hauria de tardar segles a completar-se, però a la que cada generació de castelloners va voler fer la seua aportació, en la mesura de les possibilitats del moment. També en 1408, 39 quan el consell municipal va proposar al sagristà Jaume Escuder, destinar els diners que havia pogut recaptar per raó del seu ofici, a l’obra de l’església acordada pel consell, en lloc de dedicar-los a comprar joies per a l’aixovar de la mateixa església, com solia fer-se habitualment. Els darrers dies de dit any 40 el consell municipal va nomenar a Guillem Joan, veí de Castelló, com a nou manobrer de l’església de Santa Maria, per un any, tenint com a únic salari «la gràcia de Nostre Senyor Déu et de la sua mare sacrada nostra dona Santa Maria». A l’inici de 1409 41 ja s’havien redactat les ordenacions per a la continuació de les obres de l’església, però faltava trobar un bon mestre d’obres, mancança que encara tardarien algun temps a completar.

EL LLIBRE DE CONSELLS DE 1409-1410

Aquest llibre, de 330 × 220 mm, està relligat amb un pergamí datat en 1350, que fa de coberta. Consta de 104 fulls, amb una foliació moderna a llapis al marge superior dret, però malauradament el llibre no s’ha conservat complet. Amb tot, només hi deuen faltar uns pocs fulls al final perquè els últims albarans que hi ha registrats són del 10 de maig de 1410, això és, la data de l’última sessió del consell en aquest exercici. La resta presenta un bon estat estat de conservació, excepte algunes petites taques d’huminat i uns pocs trossos trencats als marge. Tot i això, s’ha de fer notar la dificultat per transcriure alguns fragments, a causa dels dubtes del notari Pasqual Bataller, escrivà del consell i els jurats, a l’hora de redactar la versió definitiva del llibre. De fet, hi ha fragments que foren ratllats sencers i, de manera alternativa, hi ha paràgrafs interlineats que, molt sovint, tampoc no segueixen un ordre clar. En conseqüència, s’ha intentat fer una reconstrucció del text el més acurada possible, encara que, com és lògic, hi ha determinats passatges que presenten una evident manca de coherència. 42