AAVV - Els llibres de Consells de la vila de Castelló IV

Com ocorre en la resta de llibres editats en aquest volum, al seu interior es poden diferenciar dues parts. Primer, hi ha les sessions del consell, que arriben fins al full 68 vers. A continuació, hi ha un full que sembla haver estat afegit posteriorment i que conté algunes entrades relatives a la capacitat jurisdiccional pertanyent a la institució per resoldre determinats afers i també a la gestió d’assumptes relatius a les obres escomeses al palau i l’església de Santa Maria. Finalment, al full 70 recte comença el Qüern dels albarans manats fer per lo honorable consell al honrat en Pere Colomer, notari, síndich e clavari de la vila de Castelló , una extensa i molt completa relació de totes les despeses assumides pel consell al llarg de l’any en temes molt diversos.

Segons determina el costum, l’exercici administratiu s’inicia el diumenge de Pentecosta, que eixe any fou el dia 26 de maig de 1409, moment en què els jurats escollits el dia anterior juren el seu càrrec i s’elegeixen els nous consellers, que en són quaranta-vuit. 43 Comença, així, l’any de govern dels nous oficials, que s’allarga fins al dissabte, 10 de maig de 1410. Durant tot aquest període, tenen lloc vint-i-nou reunions del consell, unes sessions que es reparteixen de manera certament estable pel calendari. De fet, a banda d’aquesta primera, al mes de maig hi ha una altra reunió, com també n’hi ha dues al juny i dues més al juliol. Així mateix, després d’un mes d’agost més intens, amb cinc sessions, se’n convoquen tres al setembre, dues a l’octubre, tres al novembre, tres més al desembre, dues al gener, també dues al febrer, una a l’abril i la sessió final del 10 de maig de maig, abans esmentada. Per tant, les reunions es convoquen amb una certa periodicitat —hi ha una mitjana de dues sessions i mitja per mes— i, en la gran majoria, es tracten assumptes quotidians.

En efecte, en bona part de les reunions s’aborden qüestions com ara l’elecció de nous magistrats, l’endeutament de la vila, la col·lecta dels impostos i les pertinents obres que és necessari escometre cada cert temps per tenir ben endreçats els camins, els assuts, les sèquies, els murs, les torres, els portals, els pous i els edificis municipals, com per exemple el palau comú. Ben mirat, gràcies al detall amb què Pasqual Bataller redactà els albarans que conformen la segona part del llibre, és possible conèixer totes les persones que participen en les diferents obres, els dies que treballen, els estris i els materials que utilitzen i els salaris que reben. Ara bé, a banda de tots aquests afers, l’empresa que absorbeix la part més important del pressupost anual és la remodelació de l’església. En la sessió del 23 de setembre de 1409, Guillem Joan, manobrer de Santa Maria, informa al consell que, com li havien encarregat, havia sondejat a diferents mestres d’obra per dur a terme les obres en el temple local i, finalment, segons es pot llegir en la reunió del 18 d’octubre del dit any, l’equip de govern ha decidit contractar a Miquel Garcia, veí de Sogorb, per escometre la reforma del «cap de la dita església». 44

A pesar de l’estabilitat que es percep en la periodicitat de les reunions al llarg de tot l’exercici, l’estiu resulta especialment tens. Primer de tot, perquè els darrers dies de juliol arriben lletres que avisen de la presència de naus musulmanes davant de la costa de Benicàssim, rumor que obliga als dirigents locals a armar una petita host integrada per llancers, ballesters i homes a cavall, que fan guàrdia al Grau de la mar els dies 21 i 22 de juliol. 45 El registre dels albarans permet veure que, amb molta freqüència, missatgers de diferents llocs lliuren als jurats de Castelló lletres a través de les quals informen de l’avistament de «galleres de moros» rondant per les costes valencianes, una amenaça que molt poques vegades s’acaba de concretar en accions reals. En aquesta ocasió, tanmateix, sembla que la proximitat fa veure el perill més a prop i per això els magistrats locals hi reaccionen amb rapidesa i contundència.

Aquests mateixos dies arriba una altra notícia a la vila que trenca la normalitat de la vida quotidiana. El 25 de juliol de 1409, mor Martí el Jove, fill i hereu de Martí l’Humà. Quan se n’assabenten, els jurats convoquen al justícia, els prohoms i el subrogat del lloctinent de governador dellà Uixó per concretar els actes que la vila ha de fer en memòria de l’ànima del rei de Sicília. Els magistrats locals hi discuteixen, consulten els registres antics per saber l’actuació seguida pels seus avantpassats després de la mort de Pere el Cerimoniós i Joan I, pregunten als seus advocats a València —perquè, segons argumenten alguns, Martí el Jové no era rei d’Aragó i, doncs, no mereixia el mateix tractament— i, finalment, estipulen tots i cadascun dels actes que es duran a terme la vespra i el dia de l’Assumpció de la Mare de Déu, data escollida per commemorar el traspàs de l’hereu al tron aragonès. De nou, gràcies al registre de les sessions i, especialment, dels albarans hi ha la possibilitat de reconstruir amb molta cura tot el cerimonial desenvolupat a la vila, un ritual profundament marcat per la simbologia i la reproducció de la jerarquia social existent. 46

Aquesta mateixa escenografia es repeteix un parell de mesos abans, concretament el 24 de juny de 1409, dia de Sant Joan Baptista i jornada en què, a Castelló, se celebra també la festivitat del Corpus Christi. Aquesta darrera celebració es deuria haver realitzat el 30 de maig de 1409 i, segurament, tingué lloc la missa corresponent, però no «la processó que·s pertanyia fer». Existeixen certes desavinences entre el vicari general del bisbat de Tortosa i Bartomeu Miralles, lloctinent del governador dellà Uixó, que fan que el primer prohibisca al segon assistir a la processó del Corpus Christi. A més, el vicari també ordena que, si el lloctinent o el seu subrogat, Guillem Lloreta, estan presents a la vila, la processió no es podrà celebrar. I això és el que ocorre l’esmentat dia 30 de maig, quan els dos oficials no «hic haguessen volgut donar paciència de exir fora la vila». Al davant d’aquesta situació, els jurats i consellers de la vila aconsegueixen pactar amb el lloctinent i el seu delegat la seua absència de la celebració i, tot seguit, acorden realitzar la processó el dia de Sant Joan, amb tota la solemnitat que requereix. 47 Ara bé, aquest no és l’únic assumpte que sembra la discòrdia entre els magistrats locals, el lloctinent del governador i els prohoms castellonencs que l’acompanyen en la seua gestió.

Per tots és ben sabut que els veïns més rics de les ciutats, les viles i les comunitats rurals protagonitzen tensos enfrontaments per obtenir la supremacia en l’escenari local i aquestes disputes s’estenen per tots els àmbits en què els prohoms i els seus aliats tenen uns certs interessos. El control de la política local esdevé un dels principals objectius dels bàndols que s’articulen al voltant dels personatges dominants i, per tant, les lluites s’escenifiquen amb molta freqüència en les sessions del consell. Malauradament, els llibres de Castelló només recullen els acords presos pels magistrats i els consellers, de manera que no hi ha la possibilitat de conèixer les discusions que s’hi produeixen i les postures que defensen els implicats. Ara bé, la contraposició d’interessos existent entre la classe política castellonenca es pot resseguir en les actuacions dels seus protagonistes, molt sovint contràries als interessos col·lectius de la vila que tant han defensat altres vegades. 48

Aquest és el cas de la dissensió que es planteja durant l’estiu de 1409, quan Bartomeu Miralles, lloctinent de governador dellà Uixó, convoca la host de la vila de Castelló el dia 14 d’agost per anar a Sant Mateu. El recolza en tot moment Pere de Begues, un prohom castellonenc que, després d’ocupar els càrrecs de justícia, jurat, conseller i lloctinent del batle reial, és escollit com a subrogat del lloctinent de governador. Miralles al·lega que es tracta d’una ordre reial i insta al consell a complir el manament fet pel monarca, però els jurats i el consell s’hi oposen perquè el lloctinent es nega a mostrar-los la carta reial que conté la convocatòria de la host i, fins i tot, prenen a Miralles com a sospitós . També sol·liciten ajuda als advocats de València, els quals aconsellen que la host de la vila no siga convocada. Tanmateix, al davant de les elevades multes que amenaça imposar el lloctinent de governador, decideixen reunir la host, que parteix cap a la Pobla Tornesa encapçalada pel justícia, dos jurats i el síndic i clavari de Castelló.