AAVV - Els llibres de Consells de la vila de Castelló IV

Ara bé, quan hi arriben, Pere de Begues llicencia a la major part dels seus integrants i només reté amb ell a cinquanta homes, que marxen cap a Sant Mateu. Una vegada allí, Miralles convoca la host una altra vegada, que acudeix al complet a la vila del Maestrat. Tanmateix, només hi arriba, el lloctinent decideix prescindir dels seus serveis, ordena que el gruix de l’exèrcit retorne a Castelló i reserva sota el seu comendament a dos-cents homes. Com és lògic, aquest seguit d’actuacions molesta els magistrats locals perquè ha estat un gran menyspreu per a la vila i, fins i tot, ha pogut atemptar contra els seus privilegis. De la mateixa manera, tot l’amaniment de la host comporta una despesa estratosfèrica, que pot posar en perill la feble estabilitat econòmica de la hisenda municipal. 49 Per tot això, en la sessió del consell de l’1 de setembre els jurats i els consellers decideixen exigir responsabilitats a Bartomeu Miralles, Pere de Begues i la vila de Sant Mateu —que havia sol·licitat l’ajuda militar—, «com encara contra tota altra persona o vila per culpa de la qual la dita ost sie exida».

Les difícils relacions existents entre els prohoms locals entre si i amb els oficials reials està al darrere de tot aquest episodi. Ben mirat, encara que no sempre siga visible, aquesta confrontació ritma les sessions del consell, un conflicte que es manté latent durant la resta de l’exercici administratiu i que esclata amb tota la seua virulència després de la mort de Martí l’Humà. Ara bé, el problema successori es comença a discutir abans del traspàs del monarca el 31 de maig de 1410. En la sessió del 9 de febrer del dit any, es llegeix una lletra dels diputats de la Generalitat a través de la qual es fa saber que el rei ha convocat a la vila a la reunió de les corts del regne de València, destinades a decidir «a qui pertanyerà la succesió dels dits regnes e terres». Immediament, s’elegeix un síndic que representarà a la vila en les sessions que tindran lloc a partir del 20 de febrer en la casa de la confraria de Sant Jaume, a la ciutat de València. Tanmateix, a pesar d’aquestes primeres diligències, per qüestions de calendari —l’equip de govern canvia el 10 de maig de 1410— són els jurats i els consellers de l’exercici posterior els que hauran de fer front a aquesta complexa conjuntura, crucial en el destí de la vila de Castelló i de tota la Corona d’Aragó.

VICENT ROYO PÉREZ

Universitat Autònoma de Barcelona

VICENT GARCIA EDO

Universitat Jaume I de Castelló

CRITERIS DE TRANSCRIPCIÓ I EDICIÓ

1. Es conserven les grafies tradicionals.

2. Es puntuen i separen les paraules segons les convencions de la llengua moderna.

3. S’accentua el text d’acord amb les regles ortogràfiques vigents.

4. Es respecten les grafies originals, però regularitzem i/j, f/s, u/v i c/ç, d’acord amb els usos actuals. Per a les parts en llatí, igualment es procedirà amb la c/t davant d’i seguida de vocal, que es redueix a la forma c: Valencia , Valencie …

5. Simplificació de les consonants dobles a inici de paraula només.

6. Se substitueix ll per l·l, quan aquestes grafies tenen valor geminat.

7. S’aplica el criteri normatiu de l’ús de majúscules i minúscules.

8. S’usa la dièresi i el guionet d’acord amb la normativa actual.

9. Es despleguen les sigles i les abreviatures. En el cas de noms propis representats per una inicial, es desenvolupa el nom complet entre parèntesi: R(amon).

10. S’empra l’apòstrof d’acord amb la normativa actual.

11. Les formes verbals del verb ‘haver’: ‘ha’ ‘he’, quan no duen la ‘h’, van accentuades de la següent manera: ‘à’ i ‘é’.

12. S’empra el punt volat per a indicar l’elisió de vocals en aquelles reduccions que no tenen actualment representació gràfica en la normativa actual.

13. Les xifres romanes van en versaleta i entre dos punts: .III., .IIIIº., .Vª.,. II M.

14. Les paraules, frases o paràgrafs escrits en llengua diferent a la principal del document van en cursiva.

15. Les lletres o mots omesos per l’escrivà i indispensables per al sentit, els quals són restituïts per l’editor, van entre parèntesis angulars < >.

16. Les lletres o mots que falten per deteriorament del document o forats van entre claudàtors [abc].

17. La indicació d’un blanc s’indica: ( en blanc ). Si és un manuscrit i hi ha un full en blanc, s’indica: || 5r( en blanc ).

18. Les indicacions com ( sic) van entre paréntesis redons.

19. Les lectures dificultoses o no segures que sí poden restituir-se pel significat o per aparèixer en altre apartat del document van entre claudàtors amb tres punts […]. També pot advertir-se mitjançant un signe d’interrogació.

20. Les notes i mots al marge del document, la indicació d’un símbol o dibuix, així com els ratllats en el text van en nota a peu de pàgina.

21. Els interlineats van al seu lloc natural en la frase indicats amb les dues barres inclinades d’aquesta manera: \abc/.

22. Cal indicar que el desenvolupament d’algunes abreviatures és en part dubtós atenent la fonètica de l’època. Hem unificat la transcripció de la darrera vocal de la tercera persona del singular del present d’indicatiu amb la lletra «e» perquè, en els casos en que hi apareix complet el verb, així ho fan els manuscrits. Per la mateixa raó d’aparèixer en alguna ocasió la paraula completa, hem desenvolupat «voluntat» i no «volentat»; «Guillamó» i no «Guillemó».

23. Els casos sovintejats d’abreviatures que sempre s’escriuen en llatí, en els documents no llatins, s’han normalitzat, com ara Barchinona per Barcelona.

24. La t tironiana, amb sentit d’et, es transcriu et o e d’acord amb l’ús de l’escrivà.

______________________

1 Els volums ja editats són: C. RABASSA i E. SÁNCHEZ ALMELA (eds.), Els llibres de Consells de la vila de Castelló I (1374-1383) , València, PUV, 2017; E. GUINOT i P. VICIANO (eds.), Els llibres de Consells de la vila de Castelló II (1384-1390) ; València, PUV, 2018; i G. NAVARRO i J. APARICI (eds.), Els llibres de Consells de la vila de Castelló III (1391-1404) , València, PUV, 2018. ¶ 2 Els quatre notaris locals que són escollits com a escrivans del consell i els jurats i, per tant, redacten aquests llibres de consell són Joan Tahuenga (1404-1405), Guillem Agramunt (1405-1406), Pere Colomer (1408-1409) i Pasqual Bataller (1409-1410). ¶ 3 De fet, en la part en què es registren les sessions, es fa esment de la realització d’aquests albarans, però el seu desenvolupament es troba sempre en aquest segon apartat. ¶ 4 Com que aquesta festa varia segons la Pasqua de Resurrecció, pot caure entre el 10 de maig i el 13 de juny. En els quatre exercicis que contenen els volums que s’editen, el dia de Pentecosta és el 18 de maig de 1404, el 7 de juny de 1405, el 3 de juny de 1408 i el 26 de maig de 1409. ¶ 5 Un càrrec que en els quatre exercicis transcrits és ocupat per Jaume Mateu alias Barber, almenys entre 1404 i 1409, i per Pere Rubió del dia de Nadal de 1409 en endavat. ¶ 6 Es poden consultar les ordenacions de la vila de Castelló, en F. ROCA, Ordenaciones municipales de Castellón de la Plana durante la Baja Edad Media , València, 1952. ¶ 7 En l’exercici de 1404-1405 hi ha vint-i-sis sessions; en el de 1405-1406, vint-i-vuit; en el de 1408-1409, vint-i-quatre; i en el de 1409-1410, vint-i-nou. ¶ 8 Així, a banda de la primera sessió l’endemà del diumenge de Pentecosta, en la segona quinzena de juny s’arrenden els pous de la vila, la vespra de Sant Miquel s’escull el mostassaf, a mitjan octubre se subhasten les cises –o impostos indirectes–, el 22 de desembre es procedeix a realitzar l’elecció del justícia, el dia 26 del dit mes es tria el sequier de la sèquia Major i el sagristà de Santa Maria i, com s’ha dit abans, el dissabte anterior a Pentecosta s’elegeixen els nous jurats en la darrera sessió de l’exercici administratiu. ¶ 9 Més detalls de l’evolució política del municipi castellonenc i la funció del consell, en P. VICIANO, Regir la cosa pública. Prohoms i poder local a la vila de Castelló (segles XIV-XV) , València, PUV, 2008, pp. 225-260. ¶ 10 Aquest mateix sistema s’utilitza per designar al mostassaf, amb l’única diferència que només quatre consellers recullen l’opinió dels seus col·legues i, doncs, no intervenen ni els jurats ni l’escrivà del consell. ¶ 11 Tot i que en les ordenacions locals de 1335 i 1341 s’estipula que els trenta-sis consellers seran escollits de manera igualitària per mans –mà major, mà mitjana i mà menor–, almenys a partir de 1374-1375 l’elecció es fa per parròquies seguint el sistema comentat més amunt. P. VICIANO, Regir la cosa pública …, pp. 226-234. Així, en 1404-1405 hi ha cinquanta-dos consellers; en 1405-1406 i 14081409, quaranta-set; i quarantavuit en 1409-1410. ¶ 12 La situació de la hisenda municipal es pot conèixer en el treball de P. VICIANO, «Ingrés i despesa d’una vila valenciana del Quatrecents. Les finances municipals de Castelló de la Plana (1426-1427)», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura , LXVI (1990), pp. 636-664. ¶ 13 Acta de 15 de maig de 1404. ¶ 14 Acta de 24 de maig de 1404. ¶ 15 Acta de 6 de juliol de 1404. ¶ 16 Acta de 12 d’octubre de 1404. ¶ 17 Acta del 4 de març de 1405. ¶ 18 Acta de 24 de març de 1405. ¶ 19 Acta de 12 d’octubre de 1404. ¶ 20 Acta de 24 de maig de 1404. ¶ 21 Acta de 18 d’octubre de 1404. ¶ 22 Acta de 4 de gener de 1404. ¶ 23 Acta de 26 d’abril de 1405. ¶ 24 Acta de 10 de maig de 1405. ¶ 25 En aquesta ocasió, representen a la parròquia de Santa Maria dos consellers veylls , que romanen de l’exercici anterior, i set consellers nous; per les parròquies de Sant Joan, Sant Pere, Sant Nicolau i Sant Agustí hi participen dos veylls i sis nous; mentre que per la parròquia de Sant Tomàs hi ha dos veylls i quatre nous. ¶ 26 Hi ha bona mostra de les dificultats dels anys anteriors en els tres volums ja editats recentment dels llibres de consell de Castelló, citats en la nota 1. Teniu més detalls de l’evolució de la hisenda municipal en P. VICIANO, Regir la cosa pública …, pp. 307-348. ¶ 27 Sense anar més lluny, en la sessió del 29 de juny de 1405, el consell acorda que «per ço que la peyta sie bayxada e troben qui per menys preu o salari la plegue, que a present no fa, que quant és a aquesta anyada tant solament la dita peyta sie delliurada a aquella persona que per menys de preu o salari la traurà». ¶ 28 Segons informa el notari Pasqual Ferrando, síndic de la vila, en la reunió del consell del 16 d’octubre de 1405, el governador havia sol·licitat ajuda als braços de la Generalitat per evitar que «gent estranya no entràs en lo dit regne per cremar e affogar \o dampnificar/ alcun loch, castell o alqueria que fos de la una ne de la altra part de les bandositats \ne de altres/, com hagués entès que·ls Cervellons entenien entrar en lo dit regne e fer guerra \guerrejada/ segons que·s fa en Catalunya, que affogen e cremen los lochs e apresonen les gentes e se’n menen axí com si fossen catius o esclaus». ¶ 29 Vegeu més detalls de les guerres privades al regne de València i l’actuació de la monarquia per fer-hi front, en R. NARBONA, Malhechores, violencia y justicia ciudadana en la Valencia bajomedieval (1360-1399) , València, Ajuntament de València, 1990; i C. LÓPEZ RODRÍGUEZ, Nobleza y poder político. El Reino de Valencia (1416-1446) , València, PUV, 2005. ¶ 30 Aquesta és la informació que arriba al consell de Castelló en la sessió del 16 d’octubre de 1405. ¶ 31 Acta de 29 de juny de 1408. ¶ 32 Acta de 16 de setembre de 1408. ¶ 33 Acta de 14 d’octubre de 1408. ¶ 34 Acta de 4 de novembre de 1408. ¶ 35 Acta de 22 de novembre de 1408. ¶ 36 La carta reial està datada el 17 de desembre de 1408 i figura incorporada a l’acta del consell del dia 1 de febrer de 1409. ¶ 37 Acta de 5 de març de 1409. ¶ 38 Acta de 25 de maig de 1409. ¶ 39 Acta de 22 de novembre de 1408. ¶ 40 Acta de 27 de desembre de 1408. ¶ 41 Acta de 17 de gener de 1409. ¶ 42 Aquests fragments de lectura i interpretació dubtosa han estat adientment assenyalats en nota al peu de pàgina, així com també tots els fragments ratllats. ¶ 43 A diferència de l’exercici de 1405-1406, aquesta vegada segueixen dos prohòmens de l’exercici anterior per cada parròquia i s’escullen sis consellers de cadascun dels sis districtes de la vila. ¶ 44 Segons s’exposa al llarg de les sessions, aquest «maestre de obra de esglésies» treballa en aquests moments en la Cartoixa de Valldecrist. ¶ 45 Tot allò relatiu amb aquest incident es pot trobar en la sessió i els albarans corresponents del 25 de juliol de 1409. ¶ 46 Tota la informació relativa a aquest assumpte es pot veure en les sessions del consell dels dies 10 i 13 d’agost de 1409, i en els albarans redactats el 18 d’agost, 28 de setembre i 18 d’octubre de 1409, i 10 de maig de 1410. ¶ 47 Els acords del consell es troben en les sessions del 16 i el 29 de juny, mentre que les despeses fetes en la celebració es poden veure en els albarans elaborats el 29 de juliol de 1409 i el 25 de febrer, 9 d’abril i 10 de maig de 1410. Més detalls de les cerimònies celebrades en la societat medieval i la seua simbologia, en R. NARBONA, La ciudad y la fiesta. Cultura de la representación en la sociedad medieval , Madrid, Editorial Síntesis, 2017. ¶ 48 Les lluites protagonitzades pels prohoms de Castelló han estat ja ben analitzades en P. VICIANO, Regir la cosa pública …, pp. 287-306. Altres casos al regne de València, en R. NARBONA, Valencia, municipio medieval. Poder político y luchas ciudadanas, 1239-1418 , Valencia, Ajuntament de València, 1995; i V. ROYO, Vilafranca (1239-1412). Conflictes, mediacions de pau i arbitratges en una comunitat rural valenciana , Castelló de la Plana, Universitat Jaume I, 2016. ¶ 49 Es poden consultar les despeses realitzades en aquest assumpte de la host en els albarans registrats en la segona part de l’exercici de 1409-1410, mentre que la successió de fets es pot resseguir en les diferents sessions del consell del mes d’agost i la reunió de l’1 de setembre de 1409.