AAVV - Els llibres de Consells de la vila de Vila-real I (1377-1394)

Directors de la col·lecció Antoni Furió i Enric Guinot

© Joaquim Aparici Martí, 2021

© D’aquesta edició:

Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2021

Universitat de València, 2021

Disseny de la col·lecció: J.P .

Il·lustració de la coberta:

Arxiu Municipal de Vila-real , Llibre de sequiatge , 1551, f. 80v

Coordinació editorial: Maite Simón

Correcció: Elvira Iñigo / Pau Viciano

Maquetació: Inmaculada Mesa

ISBN (AVL): 978-84-482-6612-7 (paper)

ISBN (UV): 978-84-9134-859-7 (paper)

ISBN (UV): 978-84-9134-860-3 (ePub)

ISBN (UV): 978-84-9134-861-0 (PDF)

Edició digital

Introducció

Veritablement, es pot dir que Vila-real gaudeix d’un dels arxius valencians amb la documentació medieval, seriada i variada, de les més interessants i completes de tota la Comunitat Valenciana. El catàleg publicat ja fa alguns anys per Camarena i Doñate 1 ens permet veure unes sèries cronològiques molt àmplies i continuades, especialment de llibres de claveria i de manuals de consells, 2 que es complementa amb un nodrit grup de llibres de peita, així com un padró de riquesa de finals del XIV i altres dos d’inicis del XVI, 3 a més de nombrosos pergamins i cartes. 4 Es tracta de documentació generada per la institució del govern local, és a dir, el consell municipal i els seus representants, resultat del seu aparell burocràtic, de la qual es conservava només la relativa als aspectes que en aquells temps eren considerats importants, amb prevalència dels textos de privilegis o els de caràcter normatiu o comptable-fiscal, per la qual cosa es pot dir que la documentació que arriba a nosaltres és aquella que es considerava pràctica, operativa i administrativa.

Breument descrits, els manuals de consells són llibres de registre d’actes municipals on s’inscriuen els acords que, sota la fórmula d’ordenances o establiments, regulen tots els aspectes de la vida socioeconòmica sobre els quals el municipi té jurisdicció (abastament, obres, preus de productes, cura de les séquies, pagament de salaris, enviament de lletres, etc.). El caràcter oficial i normatiu d’aquests acords suposà que algunes de les ordinacions tingueren una validesa secular i foren integrades en un volum especial d’ordinacions i establiments, volum transcrit i publicat al seu moment per Vicent Gil, amb documentació del segle XIV al 1711. 5

Amb el pas del temps, la redacció d’aquests manuals de consells adquireix una estructuració cada vegada mes definida per seccions: acords del consell i jurats, albarans de pagament, correu emanat dels diversos òrgans de gestió municipal, ordinacions i arrendaments. Precisament, és aquesta última secció la que no trobem als llibres del segle XIV, mentre que al XV es desenvolupa de forma irregular. Així, trobem a inicis i mitjans de la centúria capítols sobre l’arrendament de la cisa de les mercaderies, del pa, vi i civada; del tall de drap o bolla; del molí del Cap del Terme, etc. I a finals del XV i inicis del XVI d’altres, sobre l’arrendament de la panaderia, la venda de sal, etc.

Aquesta sèrie municipal fou completada amb els llibres de claveria, on el síndic pren nota de les dades i rebudes, despeses i ingressos municipals, amb especial atenció al resultat final establert entre un concepte i l’altre, controlat pels comptadors que, amb aquesta finalitat, nomenava el consell municipal. Per a aproximar-nos al Vila-real de la segona meitat del segle XIV resulten cabdals, tant per la quantitat com per la qualitat que presenten.

Finalment, les fonts fiscals sobre béns immobles poden ser emprades com a possible camí per aproximar-nos a la demografia de Vila-real, però cal tenir en compte que només hi consta part de la població, els propietaris d’un cert patrimoni o nivell de riquesa, i en queden exclosos els nihils i els exempts per privilegi. Als llibres de peita es consigna el nom del contribuent, la condició civil, l’ètnia i religió, la professió i si és foraster o no. I al costat, el total a pagar pels béns immobles (i de vegades, l’aveïnament o el ramat). D’altra banda, els padrons de riquesa ofereixen més informació aprofitable, ja que sota el nom de cada contribuent s’indiquen, ara sí, les propietats (casa, terra, vinya, horta, corrals, etc.) i el seu valor fiscal. J. A. del Pozo, utilitzà el padró de 1360-1370 per a apropar-se a l’estructura del parcel·lari i els nivells de riquesa i diversitat social en la segona meitat del XIV. 6

Tot i aquesta abundància de fonts locals de caràcter municipal, es troba a faltar una altra tipologia documental que ens aproximaria a un altre nivell de la realitat socioeconòmica de la vila, com són els llibres del justícia i els protocols notarials. D’aquests últims, a l’Arxiu Municipal se n’han conservat dos complets i un altre fragmentari del notari vila-realenc Guillem Ocelló. 7 Amb tot, aquest tipus d’aproximació és pot complementar amb l’existència d’altres dos protocols notarials de Francesc Mascarell, d’inicis del segle XVI, un conservat a l’Arxiu del Regne de València, i l’altre al del Col·legi del Corpus Cristi de València, conegut com a Arxiu del Patriarca. 8

Finalment, cal dir que també es conserva la sèrie, molt completa, dels registres de la batlia de Vila-real a l’Arxiu del Regne de València, amb alguns volums de la segona meitat del segle XIV. 9

Tot això vol dir que, a l’actual importància socioeconòmica de Vila-real en el conjunt de la província de Castelló (recordem que n’és la segona aglomeració demogràfica), se suma que ha permés un estudi en profunditat de la seua història medieval gràcies a la conservació d’aquests fons documentals, i també (i això no ho podem oblidar), al saber fer dels professionals que s’hi han fet càrrec de l’arxiu municipal els darrers anys. Vila-real compta, doncs, amb un bon recull bibliogràfic que ens apropa a la conquesta, repoblació i consolidació socioeconòmica de la vila al llarg dels segles XIII, XIV i XV. Als coneguts treballs de les primeres dècades del segle XX del pare Ramón de María o de Benito Traver, 10 cal afegir tota una sèrie de publicacions que tingueren en la documentació conservada en l’arxiu vila-realenc el principal cos d’estudi, amb una temàtica molt variada, com són els treballs de J. M. Doñate Sebastiá, (sobre aspectes mèdics, seda, arqueologia, molins, etc.), 11 de Ramon Ferrer Navarro (sobre la fundació, repoblació, demografia, onomàstica, etc.), 12 de J. A. del Pozo Chacón (sobre societat i economia a finals del XIV), 13 d’Àngels de Beltran (estudi sobre un llibre de claveria del XIV), 14 de Joaquín Aparici Martí (sobre artesania, comerç, ramaderia, demografia, hàbitat dispers, música i festa), 15 de Vicent García Edo, 16 d’Inmaculada C. Román, 17 de Vicent Felip, 18 de Vicent Salavert, 19 o de Vicent Gil. 20

De fet, l’Ajuntament de la vila va publicar una important obra científica i de divulgació sobre la història del municipi, des dels seus orígens fins a l’actualitat, en la qual el professor Ramon Ferrer Navarro fa una valuosa síntesi del període medieval recollint tots els aspectes comentats. 21

VILA-REAL EN LA SEGONA MEITAT DEL SEGLE XIV

Jurisdicció