AAVV - Els llibres de Consells de la vila de Castelló (1374-1383)

Directors de la col·lecció

Antoni Furió i Enric Guinot

© Carles Rabassa Vaquer i Elena Sánchez Almela, 2017

© D’aquesta edició: Universitat de València, 2017

Disseny de la col·lecció: J.P .

Il·lustració de la coberta :

Llibre de Peita de 1588 , Arxiu Municipal de Castelló

Maquetació: Inmaculada Mesa

ISBN (obra completa): 978-84-9134-220-5

ISBN (vol. I):978-84-252-6

I ntroducció

Els llibres on apareixen registrats els acords presos en les reunions del consell municipal representen una de les fonts històriques més importants entre les conservades als arxius municipals, ja que constitueixen l’eix de la vida administrativa del municipi. A través dels temes tractats en aquestes reunions i dels acords presos i anotats podem fer-nos una idea cabal no tan sols del funcionament de la institució sinó també de la pràctica totalitat dels aspectes que conformen el panorama de la vida local: assumptes polítics, gestió econòmica, relacions amb la corona, recaptació d’impostos, situació financera, ordenances municipals, eleccions de les magistratures urbanes, etc. En els últims anys, donada la rellevància i varietat de les informacions aportades, s’ha iniciat la publicació d’alguns dels registres més antics conservats en les principals ciutats i viles del regne, com és el cas de la mateixa ciutat de València, Xàtiva o Gandia. 1

Amb la present edició, que vol tenir continuïtat en els propers anys, afegim a aquest grup els llibres conservats a l’Arxiu Municipal de Castelló, on la sèrie comença amb el volum corresponent a 1374-1375, i des d’aquesta data té una notable continuïtat, si bé no s’han conservat els volums corresponents a tots els exercicis. El projecte és fruit d’un conveni entre l’Ajuntament de Castelló, la Universitat Jaume I i la Universitat de València, i té l’objectiu de publicar en successius volums els registres de consell de la vila de Castelló corresponents al període medieval. En aquest volum comencem la sèrie amb els quatre primers llibres de consells conservats a l’Arxiu Municipal de Castelló, corresponents als exercicis de 1374-1375, 1378-1379, 1380-1381 i 1382-1383.

ELS LLIBRES DE CONSELLS DE LA VILA DE CASTELLÓ

A l’Arxiu Municipal de Castelló la sèrie documental de les actes municipals s’inicia en 1374 amb els Llibres de consells . 2Amb aquesta denominació es fa referència a uns volums en els quals es recullen una sèrie de documents, el contingut bàsic dels quals són les actes de les sessions celebrades pel consell municipal en un determinat exercici. Molt sovint, però, aquests volums contenen també altres documents: al llarg dels segles xiv i XV, de manera no sistemàtica, s’hi agrupen també en moltes ocasions el registre d’albarans o el judiciari dels jurats . 3En la coberta de cada volum normalment apareix escrit, com a títol, llibre de consells , o dels consells , seguit del noms dels quatre jurats durant l’administració dels quals tenen lloc aquestes reunions. És un títol genèric, perquè de manera invariable dins de cada volum es conserven les actes esmentades, encara que moltes vegades, com diem, estiguen agrupats també altres tipus de registres.

Podríem preguntar-nos sobre l’existència d’exemplars més antics, anteriors al primer que s’ha conservat. Cal assenyalar que segons l’ Índice de Ortiz , un inventari elaborat en 1763 i conservat al mateix arxiu municipal, ja en aquell moment la sèrie s’iniciava, com en l’actualitat, en 1374. Anteriorment a aquesta data els documents conservats són majoritàriament pergamins, si bé alguna sèrie com la dels Llibres de vàlues de la peyta comença en 1371. Pel que fa als pergamins, la seua conservació sempre fou objecte d’una atenció especial, ja que el contingut de molts d’ells tenia una importància cabdal per a la vila, com ara els privilegis, les concessions o els acords que constituïen la base de la normativa jurídica municipal. Un bon exemple el podem trobar en un acord registrat en un dels llibres publicats en aquest volum, quan després d’haver rebut unes cartes reials s’indica que «foren meses les dites letres del porter en la caxa del consell, en la capceta que y és pintada a senyal real et de consell». 4

Per contra, i a la llum de la documentació conservada, sembla que altres tipus de documents elaborats sobre un suport molt més perible com és el paper, i que eren el resultat d’una activitat estrictament municipal, no foren objecte de la mateixa atenció i cura en la seua conservació fins a la dècada dels setanta del segle XIV. Un fet, d’altra banda, que coincideix cronològicament amb les obres d’adequació del palau comú de la vila. Si bé és cert que el nou palau no va estar totalment definit fins als primers anys del segle XV, ja durant la segona meitat del Tres-cents va anar adquirint dotacions millors i un espai físic més extens, 5circumstàncies que havien de contribuir a la conservació en condicions adequades de la documentació generada pel municipi.

L’oficial encarregat de l’elaboració i la custòdia dels llibres de consells era l’escrivà del consell, que ho era també dels jurats, un ofici que cada any era elegit pels jurats i consellers en la primera sessió que celebraven el dilluns següent a la festa de Pentecosta o Pasqua Granada, que és quan es renovaven els càrrecs. 6Elaborats en l’escrivania del consell, aquests volums constitueixen unes unitats de conservació arxivística que són el resultat de la pràctica de recopilar la documentació seguint una lògica molt concreta: agrupar en un sol volum els registres de les actuacions del consell i jurats d’un determinat exercici. El criteri de l’escrivà no només va determinar la forma de conservar-los, sinó que la seua empremta també va quedar plasmada formalment a través d’anotacions escrites en la coberta dels llibres de consell, ja fos amb el seu nom, una creu amb les inicials dels evangelistes o altres signes que, almenys en els més antics, van conferir a aquests llibres un caràcter personal molt similar al dels registres notarials.

Pel que fa als quatre llibres que constitueixen la present edició (1374-1375, 1378-1379, 1380-1381 i 1382-1383), hem de dir que únicament s’hi van recollir les actes de les diferents sessions celebrades pel consell. Serà en volums posteriors quan aniran afegint-se altres tipus de registres que es relliguen amb les actes municipals.

Cadascun dels llibres, en tant que unitat de conservació arxivística, recull les actes de les sessions celebrades durant l’any d’exercici dels jurats, que com és sabut no coincidia amb l’any natural. La renovació dels jurats es produïa en la festivitat de Quinquagèsima, que segons com varia la Pasqua pot caure entre el 10 de maig i el 13 de juny. El mandat dels nous jurats s’iniciava amb el seu jurament diumenge de Pentecosta. L’endemà dilluns, es reunia per primer cop el consell municipal per procedir a elegir un escrivà d’entre els notaris de la vila i constituir un dels quatre jurats com a síndic i clavari -és a dir, tresorer, encarregat d’administrar els diners públics. A partir d’ací s’iniciava l’any de l’administració d’aquest equip de jurats i consellers, que durava fins al dissabte vespra de Pentecosta de l’any següent, quan estaven obligats a convocar una sessió del consell municipal per elegir els jurats que s’encarregarien de l’administració de la vila a l’any següent.